Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen
Les guies alimentàries espanyoles, com l’editada de forma conjunta per la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), proposen prendre entre 10 i 30 grams diaris de fruita seca. A més, un gran nombre d’estudis han revelat beneficis clars per a la salut atribuïbles a la fruita seca en patologies com la hipercolesterolèmia, la hipertrigliceridèmia, la diabetis de tipus 2 o el risc cardiovascular.
Un assaig clínic efectuat de forma conjunta per l’Hospital Clínic de Barcelona i la universitat californiana de Loma Linda, i que es titula “Walnuts and healthy aging” (‘Les nous i l’envelliment saludable’), té com a objectiu determinar l’efecte del consum de les nous en malalties relacionades amb l’edat. El doctor Emilio Ros, cap de grup de recerca del CiBERobn (Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició), va presentar fa uns mesos els resultats preliminars de l’estudi, on conclouen l’efecte positiu que podria tenir una dieta suplementada amb nous en la salut cognitiva i fins i tot en el retard de l’aparició de malalties com la demència i l’Alzheimer. La recerca també mostra que l’efecte reconegut de la reducció dels nivells de colesterol que tenen les dietes enriquides amb nous funciona igualment en la tercera edat i quan es mantenen durant llargs períodes de temps.
El consum de peix i de marisc a Espanya augmenta de forma considerable per Nadal i cada vegada té més importància a l’hora de fer la compra el coneixement per part dels consumidors de la procedència dels productes. Els establiments de venda han d’oferir una informació mínima obligatòria per llei, com ara el nom comercial i científic de l’espècie, la zona de captura o mètode de producció, si el producte ha estat descongelat, el preu de venda per quilo i la data de durada mínima i de caducitat.
MSC (Marine Stewardship Council), una ONG que centra la seva activitat en la sostenibilitat dels oceans, és la responsable del segell del Consell d’Administració Marí MSC, certificat internacional per a la pesca sostenible i la traçabilitat dels productes pesquers. L’organització ha presentat les conclusions d’un estudi internacional sobre el consum de productes del mar sostenibles arreu del món. L’informe “Consumer Insights” recull dades de 21 països, incloent-hi Espanya. D’aquest s’extreu que, tot i que el coneixement del segell blau de MSC és encara limitat al nostre país, es mostra un gran interès per les opcions de pesca sostenible i el valor que aporten les certificacions independents, com ho demostra el fet que el nombre d’empreses en el programa i el valor de productes amb ecoetiqueta MSC distribuïts a Espanya s’han duplicat els darrers anys.
Durant les festes de Nadal, hi ha una sèrie de circumstàncies que poden afavorir l’aparició de reaccions al·lèrgiques a determinats aliments, sobretot en els pacients al·lèrgics, però també en persones que han aconseguit mantenir-se lliures de símptomes durant la resta de l’any. La Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) adverteix que els casos de reaccions al·lèrgiques solen augmentar en aquesta època a causa de la introducció en la nostra dieta de productes altament al·lèrgens, típics d’aquesta època, com alguna fruita seca, marisc o torrons, entre d’altres. D’altra banda, el canvi d’hàbits i els àpats fora de casa, propis d’aquestes dates, dificulten el control d’al·lèrgens ocults en els aliments.
Moltes persones, com és el cas dels nens, tasten per primera vegada alguns aliments potencialment generadors d’al·lèrgies, com ara fruita seca, mariscs o torrons. Els al·lergòlegs recorden que els símptomes d’una reacció al·lèrgica apareixen en les dues hores següents a la ingestió de l’aliment i que la gravetat varia en funció de la quantitat d’al·lergen ingerit, la sensibilitat de la persona i altres factors externs.
En definitiva, si bé les al·lèrgies alimentàries poden ser les mateixes que hi ha al llarg de l’any, per Nadal augmenta el risc de patir una reacció, per la qual cosa és important prendre les precaucions adequades, com ara triar els productes amb cura i llegir amb atenció l’etiquetatge.
Durant el primer any de vida hi ha molt pocs estudis que tractin sobre les necessitats de fibra per al lactant, ja que les fibres insolubles dels cereals integrals poden ser irritants per a l’intestí del lactant. Per aquest motiu, l’Acadèmia Americana de Pediatria assenyala que no hi ha necessitat d’afegir fibra durant el primer any de vida i les ingestes dietètiques de referència DRI (dietary reference intakes) dels Estats Units no en determinen cap quantitat per a aquest període.
Segons els especialistes, més del 90% dels problemes de restrenyiment en el nadó estan relacionats amb la dieta i sol ser més freqüent en els que s’alimenten amb llet de fórmula en comptes d’ingerir llet materna en exclusiva. Segons adverteixen, un error freqüent consisteix a preparar els biberons amb proporcions equivocades; és a dir, amb menys aigua de la necessària. Després dels sis mesos d’edat, el nen pot digerir petites quantitats de qualsevol aliment saludable a base de cereals com pa, pasta bullida o arròs bullit, sense oblidar que s’ha de donar prioritat a la llet materna (o, si no, de fórmula).
Quan es comença l’alimentació sòlida, sol ser freqüent que aparegui el problema del restrenyiment, ja que el sistema digestiu treballa de manera diferent pel fet de trobar-se nous aliments per digerir i processar. A més, la introducció de l’alimentació complementària se sol acompanyar d’una reducció en la ingestió de líquids.
El sodi, el que coneixem com sal de taula, és un element que contribueix a regular la pressió arterial, controlar l’equilibri de fluids en l’organisme i mantenir les condicions apropiades per al funcionament dels músculs i nervis. Però cal tenir en compte que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no superar-ne un màxim de 5 grams diaris, ja que consideren que aquest ingredient provoca un augment de la pressió arterial que, alhora, incrementa el risc de patir malalties cardíaques i accidents cerebrovasculars.
Com vostè comenta, hi ha alternatives a la sal per a aconseguir sabor en els menjars. El gust per la sal és adquirit i, per això, és possible modificar-lo i educar-lo. A mesura que s’ingereix menys sal, la preferència pel menjar salat també disminueix. Els aliments frescos contenen menys sodi, per la qual cosa li recomanem cuinar-los sense sal i agregar-la ja en el plat.
També pot fer servir sal marina, ja que el seu sabor més fort permet utilitzar-ne menys quantitat, o condimentar el menjar amb espècies com el pebre. Hi ha substituts al mercat de la sal comuna, com ara barreges de sal marina sense refinar, plantes aromàtiques i alga marina, que aporta iode de manera natural i sals minerals.
Els àpats abundants i els excessos de les festes de Nadal poden anar acompanyats de molèsties digestives. En aquesta època, són habituals els menjars amb un contingut excessiu en greixos, que obliguen l’estómac a treballar molt més de l’habitual, amb la consegüent sensació de malestar i pesantor.
És important saber que la majoria dels aliments irritants de la mucosa gàstrica causants de la cremor d’estómac són els més grassos i picants o els aliments àcids com el tomàquet, els cítrics, la mostassa o el vinagre, entre d’altres.
Alguns aliments poden calmar les molèsties i ajudar a protegir l’estómac combatent l’acidesa estomacal. La patata i la pastanaga neutralitzen l’acidesa, l’arròs i la poma desinflamen la mucosa digestiva i la civada en flocs conté mucílags, un tipus de fibra soluble amb efecte suavitzant de la mucosa gàstrica. Per a amanir els plats, en comptes de vinagre de vi, pot fer servir suc de llimona i vinagre de poma. Encara que tots dos aliments també són àcids, es toleren millor.
Substituir el cafè pel consum d’infusions després dels àpats també ajuda a combatre el malestar. Algunes de les més adequades són les que es preparen amb camamilla, melissa o regalèssia, ja que contenen propietats antiàcides i antiinflamatòries.
Per a facilitar la digestió és important menjar a poc a poc i de manera relaxada, mastegar bé els aliments i no fer servir condiments, com ara espècies fortes que irriten la mucosa gàstrica i augmenten l’acidesa estomacal. I substituir-los per herbes aromàtiques digestives, com la farigola, la sàlvia, el comí o el cardamom.