Fernando Martínez Gómez, Director gerent de la Fundació Universitat-Empresa

"L'educació emprenedora és clau per a millorar l'ocupabilitat dels universitaris"

1 septiembre de 2012
Img entrevista listado 811

Quin paper fan les universitats en el desenvolupament?

Sempre han estat actors essencials en el desenvolupament social, tecnològic i econòmic. Representen un factor clau per a la competitivitat, més necessari que mai perquè la recuperació requereix un replantejament profund del model de creixement. S’ha d’apostar per un nou model productiu basat en el coneixement i en activitats que aportin valor afegit a l’educació, la investigació i la innovació. És necessària la vinculació real entre la investigació desenvolupada en les universitats i els processos d’innovació requerits en el sector productiu, igual com la formació de professionals proactius, emprenedors i amb les qualitats, les capacitats i les competències requerides per un mercat cada vegada més internacional, tecnològic i competitiu.

Què aporta, en aquest sentit, la col.laboració entre universitat i empresa?

Tot això anterior no serà possible si no reforcem el binomi educació-empresa. Hem de crear, alimentar i mantenir aliances i objectius estratègics, juntament amb un compromís sòlid per aconseguir resultats d’eficàcia, eficiència i excel.lència. Es calcula que només 15.000 empreses a Espanya col.laboren amb les universitats, un 0,45% del total. La comunitat universitària necessita fer un esforç més gran d’obertura a la societat, especialment pel que fa les petites i mitjanes empreses, per mitjà d’accions d’acostament i sensibilització que destaquin els beneficis mutus de la relació entre universitat i empresa en termes de competitivitat. Hem de buscar noves sinergies per a la reactivació i la recuperació econòmica. Així ho demana també la nova configuració dels ensenyaments universitaris en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

Quin és el paper de la Fundació Universitat-Empresa en aquest context?

El seu propòsit és apropar els mons acadèmic i empresarial. Identificar, facilitar i desenvolupar canals d’acostament, de col.laboració i de diàleg entre universitat i empresa. Vam ser la primera institució espanyola, i creiem que europea, creada amb aquesta funció específica, per la qual cosa la nostra tasca ha estat fonamental en el desenvolupament de les pràctiques d’universitaris en empreses, en el foment de la cultura emprenedora o en la transferència de tecnologia.

Es fomenta l’emprenedoria des de la universitat?

Al setembre presentarem un estudi sobre aquest tema, però puc avançar un compromís creixent de les universitats respecte de l’educació emprenedora. Saben que és l’instrument clau per a millorar l’ocupabilitat dels diplomats. En l’actual conjuntura econòmica, de mercat i d’ocupació, no n’hi ha prou amb una bona formació i una adequada capacitació. Cada vegada són més imprescindibles actituds personals proactives, emprenedores i innovadores.

Aquestes són les claus per a accedir a la primera ocupació?

La vida universitària es comprèn com l’únic objectiu vital de l’estudiant, que sembla prorrogar durant uns anys la decisió sobre el seu futur. Però passat aquest temps, s’endinsa en un territori desconegut. Les pràctiques per a estudiants són un pont per a la formació tècnica, que permet desenvolupar la majoria de les habilitats i competències que es demanen en el mercat. Marquen la diferència entre els milers de diplomats d’una mateixa titulació i universitat.

Influeix el mercat laboral en la universitat?

És desitjable que els gestors universitaris siguin conscients de la realitat del mercat laboral. Això ocorre sobretot en els programes de postgrau, amb iniciatives molt valuoses sobre comerç electrònic o creació d’empreses, i menys en els títols de grau. Però han sorgit nous títols molt centrats en sectors industrials amb projecció de futur, com el disseny de videojocs i continguts digitals, els recursos energètics, la gastronomia i restauració o la prevenció i seguretat. És probable que les universitats que s’especialitzin millorin la taxa d’inserció dels diplomats. En tot cas, el problema de base rau en el fet que no es mostra als estudiants com han de posar en valor les seves enormes capacitats enfront dels ocupadors potencials. La metodologia que ha imposat el procés de Bolonya, ben aplicada, hauria de servir per a pal.liar aquestes mancances.

Segons el setè informe INNOVACEF 2012, els joves investigadors “atorguen un 4 sobre 10 en el grau de confiança que els transmet el sistema nacional de R+D+I”. El més baix de totes les edicions. Hi ha risc de perdre els nostres científics?

La investigació científica és una de les activitats més sensibles a les retallades pressupostàries des de 2009. Esperem que l’Agència de Finançament, anunciada abans de l’estiu, imposi un nou ritme de recuperació, que la ciència compti amb vocació de futur i que les universitats reaccionin amb estratègies més fortes per a la comercialització i l’autofinançament de les seves activitats.