Com t’afecta el que menges a les dents
Segons l’Atles de la Salut Bucodental a Espanya, el 94% d’espanyols d’entre 35 i 44 anys té càries. De mitjana, cada adult té set dents afectades i, d’aquests, el 40% es troba sense tractar. És la malaltia oral més freqüent –i la patologia crònica més comuna al món–, però una boca sana implica més coses que l’absència de dents i queixals picats. “En primer lloc, hem de tenir en compte les nostres genives. La forma que tenen, la consistència i el color han de ser els adequats –rosa clar o corall– i, sobretot, no han de sagnar: ni durant la raspallada, ni quan masteguem, ni tampoc de manera espontània. És a dir, una boca sana és la que no té càries i no té processos infecciosos i inflamatoris”, explica Cristina Serrano, portaveu de la Societat Espanyola de Periodòncia (SEPA).
A més de tenir unes genives sanes, tal com indica Óscar Castro, president del Consell General de Dentistes d’Espanya, “el teixit ossi que envolta les dents també ha d’estar en perfectes condicions; les dents, en correcta oclusió, i l’articulació temporomandibular –una mena de frontissa que connecta la mandíbula amb la part lateral del cap– no ha de tenir cap patologia, com ara dolor per bruxisme, quan estrenyem o fem grinyolar les dents”. “Una boca sana és també la que no és sotmesa a factors de risc com l’excés de placa bacteriana per una higiene deficient, tabaquisme, consum elevat d’alcohol o a una nutrició inadequada”, matisa.
I per a mantenir una salut oral adequada és primordial nodrir-se bé. “La ingesta de nutrients essencials, com ara minerals i vitamines, és imprescindible per a la vida, i el dèficit d’aquests nutrients produeix malalties importants”, subratlla Cristina Serrano.
Els minerals que necessita la boca
El magnesi, el calci i el fòsfor són components estructurals de les dents –a les quals atorguen la duresa– i de l’os que els subjecta. Per això és important ingerir aliments que continguin aquests minerals. “Si l’organisme no els absorbeix de manera adequada poden aparèixer nombrosos problemes, com retard en l’erupció dentària dels infants; dents més toves, amb les càries consegüents; sagnat de genives, pèrdua d’os i pèrdua dentària”, explica Cristina Serrano. Perquè el calci i el fòsfor s’absorbeixin correctament necessiten magnesi i vitamina D. “Es fonamental tenir nivells adequats d’aquesta vitamina, perquè té capacitat antiinflamatòria, i això ajuda a evitar tant les càries com la periodontitis”, apunta l’odontòloga.
Hi ha alguns aliments i begudes, com el formatge, el iogurt i la llet, que tenen un protector potencial de les dents contra la desmineralització dental. La llet de vaca conté calci, fosfat i caseïna, que tenen una acció preventiva contra la càries. “Però, a més dels derivats lactis, el calci es pot trobar en altres aliments, com el peix blau, les ametlles i les avellanes, els crustacis o els cigrons, que, a més, són rics en magnesi i vitamina D”, afegeix Óscar Castro.
L’aigua no només és una gran aliada de l’organisme, també ho és del somriure. Així pot ajudar la nostra boca.
- L’aigua arrossega les restes d’aliments de les dents i ajuda a mantenir l’alè fresc, i això al mateix temps ajuda a eliminar els bacteris que causen la mala olor.
- Ajuda a reduir l’efecte de les taques perquè elimina de manera natural totes les partícules que s’enganxen a les dents.
- Manté un equilibri de pH saludable a la boca, i això redueix el risc de càries i l’erosió de l’esmalt. Es recomana beure un got d’aigua o dos al final dels àpats per netejar bé la cavitat bucal de les restes de menjar, bacteris i àcids que quedin.
- Prevé la sequedat bucal, i això fa que produïm menys saliva de la que normalment es necessitaria. També ajuda a la cicatrització d’aftes (petites úlceres) i petites ferides a la boca.
Vitamines protectores
“Les vitamines A, C i E, com que són antioxidants, són, sens dubte, les més importants quan parlem de salut oral. Són rellevants en la prevenció de la periodontitis –malaltia d’origen infecciós i inflamatori que danya els teixits que subjecten la dent– i del càncer oral”, indica Castro. Aquestes vitamines neutralitzen els radicals lliures que es produeixen com a conseqüència de la inflamació, de les infeccions o de la ingesta d’aliments proinflamatoris, i evita que es produeixi una situació d’estrès oxidatiu, és a dir, un desequilibri entre aquests radicals lliures i els antioxidants disponibles a l’organisme per a combatre’ls.
Si parlem de la salut de les genives, els estudis científics que s’han fet sobre aquest tema destaquen la importància de la vitamina C –perquè el dèficit produeix gran inflamació gingival–, la vitamina E, la D, els carotenoides, els polifenols i els omega-3. “En general, una dieta rica en tots aquests compostos, és a dir, una alimentació on s’inclogui fruita variada, verdura i peix blau, ha demostrat que pot contribuir a millorar la salut de les dents i les genives”, apunta Cristina Serrano.
Greixos i salut bucal
Els greixos són macronutrients essencials per a la salut, que l’organisme utilitza per a moltes funcions, com ara produir energia, absorbir les vitamines liposolubles (vitamines A, D, E i K) i els àcids grassos essencials (àcid linoleic i linolènic), però no tots els greixos són iguals. Els greixos trans, procedents de productes ultraprocessats i la brioixeria industrial, i els saturats, que es troben en la carn vermella, la llet sencera, els formatges, la mantega o els gelats, tenen la capacitat d’induir inflamació si es mengen en excés.
“Aquesta inflamació també afecta les genives i els estudis ens diuen que les persones amb una dieta basada en aquesta mena de greixos poden tenir més risc de patir periodontitis. No obstant això, els greixos insaturats –monoinsaturats o poliinsaturats–, presents en l’oli d’oliva, l’alvocat o el salmó, a més de reduir els triglicèrids i el colesterol LDL, tenen capacitat antiinflamatòria”, explica la representant de la SEPA.
La fruita i el sucre “bo”
El tipus de sucre consumit també té un paper important en el desenvolupament de la càries i la inflamació de les genives. Com assenyala Óscar Castro, “els estudis en animals mostren un potencial més alt per a desenvolupar càries de la sacarosa (sucre comú), comparativament a altres sucres, com la fructosa, la maltosa, la lactosa i la glucosa. Encara que, això sí, és preferible consumir la fruita sencera en comptes d’esprémer-la en sucs, especialment els cítrics (taronja, aranja, llimona o mandarina). Si la prenem en suc, té menys fibra, l’índex glucèmic és més alt (els nivells de sucre en sang augmenten ràpidament) i hi ha més risc de provocar erosió dental”, afegeix.
Però si alguna fruita és la preferida de la boca aquesta és, sens dubte, la poma. El mite que aquest aliment és un dentifrici natural té fonament. És a dir, no substitueix una raspallada dental correcta, però sí que la complementa. “Es tracta només d’una representació gràfica de la importància que tenen en general els aliments rics en fibra –com la poma, però també la pastanaga o l’api– en la prevenció de la càries, ja que ajuda en l’autoneteja dentària –estimula la producció de saliva– i en l’eliminació de la placa bacteriana. Però sempre tenint en compte que cal continuar rentant-se les dents”, explica Cristina Serrano.
Càries i diabetis
Quan els nivells de sucre en sang són alts, també ho són en la saliva. Els bacteris que hi ha a la placa dental s’alimenten del sucre i poden causar càries i malaltia de les genives, una patologia que pot ser més greu en persones que tenen diabetis, ja que sol ser més difícil de gestionar. Segons diferents estudis, hi ha una relació estreta entre la diabetis i les malalties relacionades amb les genives i s’ha demostrat que les persones diabètiques tenen més incidència de gingivitis, periodontitis i càries.
Gingivitis i deteriorament cognitiu
Hi ha molts estudis que vinculen les infeccions bacterianes (com les malalties de les genives) amb una de les possibles causes del deteriorament cognitiu lleu i la demència posterior. Un estudi publicat a Neurology, la revista de l’Acadèmia Americana de Neurologia, va observar la salut dental d’un grup de persones durant 20 anys i va trobar que les que presentaven una periodontitis més greu al començament de l’estudi tenien aproximadament el doble de risc de deteriorament cognitiu lleu o demència que les que van partir amb una boca sana.
Genives i problemes de cor
La Societat Europea de Cardiologia ha inclòs la periodontitis com un factor de risc cardiovascular. Les persones que tenen aquesta patologia de les genives tenen un 25% més de probabilitats de patir una malaltia cardíaca coronària. Els microorganismes orals, presents en la periodontitis, poden passar a la sang i la resposta inflamatòria produïda es pot estendre per tot l’organisme i provocar que les persones que la pateixen puguin tenir més risc de contreure o empitjorar alguna malaltia cardiovascular.
Aliments sans, però àcids
Alguns aliments consumits habitualment i considerats sans són molt àcids, com la llimona i altres cítrics. Però, encara que són saludables per a l’organisme, i també influeixen positivament en la salut de les genives, poden no ser tan apropiats per a l’esmalt i la dentina de les dents. L’erosió dentària que poden produir els àcids de la dieta depèn sobretot del pH de les diferents substàncies i del temps d’exposició a aquest àcid. L’esmalt pot començar a dissoldre’s amb un pH de 5-5,5 (les mandarines presenten un pH de 2,92). “No només es produeixen erosions, sinó que l’àcid també elimina el residu dentinal, que és una substància que tapa els microtúbuls que hi ha a la dentina, i que aïlla la dent. Amb la pèrdua del residu, es produeix hipersensibilitat dentària, en relació amb estímuls tèrmics, i fins i tot en la raspallada”, explica l’odontòloga.
Per això és important saber quins són els àcids ocults del menjar i la beguda i, en funció d’això, intentar reduir-ne el consum, tant en freqüència com en quantitat. “Per exemple, les persones amb hipersensibilitat dental poden reemplaçar els vinagres de vi i de poma per vinagre balsàmic, que produeix menys erosió dental. En comptes de prendre un kiwi en dejú cada matí, es pot alternar amb altres fruites menys àcides, beure l’aigua amb llimona amb palleta i, després, rentar-se amb aigua abundant”, aconsella Serrano.
Óscar Castro recomana no raspallar-se les dents immediatament després de la ingesta de begudes o aliments àcids. “En condicions normals, al cap de pocs minuts d’ingerir aquests aliments àcids hi ha una caiguda del pH –es torna àcid– i la saliva redueix aquesta acidesa fins a retornar els valors a la normalitat en 20-30 minuts. Fins que no transcorren aquests minuts, l’esmalt es troba desmineralitzat i, per tant, més fràgil, per això és recomanable retardar la raspallada fins que es restableixi la remineralització”, explica.
Tot el dia picant?
Després d’ingerir alguns aliments, té lloc un índex salival d’àcid, que es neutralitza posteriorment amb els bicarbonats i fosfats de la saliva, i a partir d’aquí, comença el procés de remineralització de les dents. “Si piquem durant tot el dia, no donem temps perquè les dents arribin a remineralitzar-se entre àpat i àpat, i poden ser més susceptibles a les càries, per això seria important allunyar els àpats entre si”, recomana Cristina Serrano.
El sistema nerviós autònom controla la producció de saliva. La secreció més alta es dona abans dels àpats, durant i després. Per això, “encara que ens raspallem les dents a la nit, quan dormim se secreta considerablement menys quantitat de saliva que durant el dia. Per tant, com que es redueix la quantitat de saliva, també es redueix la capacitat protectora. Per aquesta raó la ingesta de dolç a la nit, abans d’anar al llit, pot ser més perillosa que si la fem durant el dia”, analitza.
- Proteïnes. Menjar les quantitats necessàries de proteïna ajuda que els menors desenvolupin la dentadura correctament. També prevé el retard en l’erupció de les dents i ajuda que les peces siguin més fortes i resistents.
- Fluor. Aquest mineral disminueix el risc de càries. Això es deu al fet que remineralitza l’esmalt dental i disminueix la capacitat dels bacteris per a produir àcid. Alguns aliments amb alt contingut de fluor són el peix, alguns tipus de te i la llet.
- Aliments cruixents. Els menjars cruixents amb un alt contingut de fibra ajuden en la neteja natural de dents i genives. A més, estimulen la salivació. Alguns d’aquests són la poma, la pastanaga i el cogombre.
- Riboflavina. El dèficit de la vitamina B2 ocasiona inflamació en la llengua i els llavis, i també l’aparició de clivells en aquests. Aliments com els ous, els lactis, les carns magres i els vegetals de fulla verda són rics en aquesta vitamina.
- Aigua. És indispensable per a mantenir una bona salut i nutrició. A més de mantenir tot l’organisme hidratat, afavoreix la producció de saliva i regula la reproducció de bacteris a la boca.
- Menys aliments ensucrats. Aquests productes, especialment els que estan més temps a la boca, com els caramels, xiclets i similars, augmenten el risc de càries.
Alerta amb algunes begudes
“Observem erosions molt importants en les dents d’adolescents i adults joves pel consum de begudes refrescants, sobretot pels refrescos de cola. Aquestes begudes contenen àcid cítric, àcid fosfòric o àcid maleic, substàncies amb un pH molt àcid (2-3)”, explica Cristina Serrano. Fins a un 17% dels adolescents del Regne Unit presenten erosions dentals associades a aquesta mena de begudes.
Però el problema és pitjor encara en els esportistes. Una recerca nord-americana en atletes universitaris destaca que el 35% presenten erosió dentària associada a les begudes isotòniques. “A més a més, en solen beure en els moments de més deshidratació, després de fer exercici físic, per tant l’efecte protector que podria tenir la saliva contra l’àcid és molt més baix, i per això les erosions són més grans”, destaca.
El tipus i la quantitat d’àcid que porten aquestes begudes, a més dels sucres afegits, determinaran la capacitat que tenen per a dissoldre l’esmalt. També, les quantitats ingerides. Com destaca el president del Consell General de Dentistes d’Espanya, “el consum esporàdic i responsable d’aquestes begudes té un efecte insignificant sobre l’esmalt dental, però l’abús sí que incrementa les possibilitats de desmineralització i l’aparició de càries o d’erosió dental i sensibilitat”.
Alimentació dura o tova?
Independentment de la composició, alguns aliments poden ser perjudicials per a la salut oral per la capacitat que tenen d’adherir-se a les dents i per tenir una consistència enganxosa, que afavoreix que els bacteris mantinguin l’alliberament d’àcid i que comenci el procés de desmineralització i l’aparició consegüent de càries. “Les dietes més toves són pitjors que les que requereixen un esforç i treball més gran de la musculatura perioral i mandibular. S’associen amb més risc de càries i de malalties periodontals. Per això, entre altres motius, és important mantenir una capacitat masticatòria adequada, reposant les dents absents, per a evitar empitjorar la situació”, explica Óscar Castro. Així i tot, els aliments més fibrosos, com les pomes, produeixen menys residus en les dents i, a més, estimulen la producció de saliva, perquè cal treballar més per a poder-los mastegar i deglutir, i això contribueix a la neteja de les dents. “En el cas de la canalla petita, forçar la masticació té una importància vital, ja que estimula el creixement adequat del complex maxil·lofacial, que està estretament relacionat amb l’articulació de fonemes en la parla”, recorda l’odontòloga Cristina Serrano.