Medicaments i calor: una combinació de risc

Medicaments i calor: una combinació de risc

El nostre organisme necessita mantenir la seva temperatura interna prop dels 37 ºC. Quan aquesta augmenta massa, funcions essencials del cos comencen a fallar. Per a evitar-ho, comptem amb un sofisticat sistema tèrmic en el qual participen el cervell, els vasos sanguinis, el cor, els ronyons i la suor. El gran coordinador d’aquest mecanisme és l’hipotàlem, una petita regió cerebral que actua com un termòstat.

“Quan arriba una onada de calor, el cos entra en una situació d’estrès tèrmic”, explica Mariano Madurga, docent del Màster en Farmacovigilància i Farmacoepidemiologia de la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid). En aquest moment, l’organisme activa diferents estratègies per a refredar-se: els vasos sanguinis es dilaten –d’aquí el enrogiment de la pell–, el cor bomba més ràpid i apareix la suor, que ajuda a dissipar la calor. Al mateix temps, els ronyons mantenen l’equilibri de líquids i sals minerals per a evitar la deshidratació. El problema sorgeix quan alguns medicaments poden interferir en aquest delicat sistema natural de refrigeració. I això té conseqüències importants: des d’afavorir la deshidratació o l’esgotament per calor fins a augmentar el risc de sofrir un cop de calor. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha identificat diferents fàrmacs que poden agreujar aquests problemes durant els episodis d’altes temperatures.

• Medicaments que afavoreixen la deshidratació. És el cas dels diürètics –utilitzats per a tractar la hipertensió o la insuficiència cardíaca–, especialment els anomenats diürètics de l’ansa, com la furosemida, que augmenten l’eliminació de líquids per l’orina.
• Medicaments que poden afectar el funcionament dels ronyons. Alguns fàrmacs, com uns certs antiinflamatoris (AINE), tractaments per a la hipertensió o determinats antibiòtics i antivirals, poden dificultar que els ronyons regulin correctament l’equilibri de líquids de l’organisme. Aquest efecte augmenta el risc de deshidratació i problemes renals.
• Medicaments l’efecte dels quals pot alterar-se amb la deshidratació. Quan el cos perd massa líquids, alguns tractaments poden concentrar-se més en la sang i augmentar el risc d’efectes adversos. És el cas de determinats fàrmacs per al cor, la diabetis, l’epilèpsia o el colesterol, com el liti, la digoxina o algunes estatines.
• Medicaments que dificulten que el cos es refredi correctament. Entre ells es troben alguns antidepressius, antipsicòtics, antihistamínics, tractaments per el Parkinson o certs broncodilatadores. També alguns fàrmacs per a la tensió.

Madurga suma a la llista aquells medicaments que augmenten la sensibilitat de la pell al sol. Prendre’ls sense una protecció adequada pot provocar des d’irritacions i taques fins a cremades. Entre aquests fàrmacs es troben alguns diürètics, antibiòtics, antiinflamatoris, antihistamínics, antidepressius, tractaments per a la tensió arterial o per a l’acne, tant en crema com per via oral. Per això, durant els mesos de més calor, els experts recomanen extremar la protecció solar, consultar el prospecte o preguntar al farmacèutic.

Els riscos d'aquests fàrmacs

Quan els medicaments interfereixen en el sistema de refrigeració, l’organisme perd capacitat per a adaptar-se a la calor. El resultat pot anar des d’esgotament i deshidratació fins a un cop de calor, una emergència que, en les seves manifestacions més extremes, pot provocar la mort. “Les persones grans, els nens petits, les dones embarassades, els pacients amb unes certes malalties cròniques –cardiovasculars, renals o metabòliques– o les persones molt medicades són les més sensibles a aquest efecte”, enumera Pablo Caballero, membre del Consell General de Col·legis Farmacèutics. “Les persones grans són especialment vulnerables a causa del deteriorament de la seva capacitat per a detectar la set i regular correctament l’equilibri d’aigua i sal de l’organisme”, concreta Madurga. A més, és molt habitual que prenguin múltiples fàrmacs.

Prohibit automedicar-se

El document Medicaments i onades de calor, de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), recull diverses mesures per a reduir els riscos que poden provocar alguns tractaments durant les altes temperatures.

• Revisar quins medicaments poden dificultar que el cos s’adapti a la calor o augmentar el risc de deshidratació.
• Valorar si tots els tractaments són necessaris i retirar, sempre sota supervisió mèdica, els que no resultin imprescindibles.
• Ajustar la medicació per a la tensió, ja que les altes temperatures poden fer que la pressió baixi més de l’habitual i augmentar el risc de marejos, desmais o deshidratació.

La recomanació per als pacients és clara: evitar l’automedicació. Mai s’ha de modificar un tractament per compte propi durant una onada de calor. “En cap cas s’ha de reduir o interrompre la presa de fàrmacs que poden interactuar amb l’adaptació a la calor de l’organisme. Tampoc, duplicar la dosi per sospita de pèrdua d’eficàcia”, resumeix Caballero.

Els experts insisteixen que qualsevol ajust en la medicació ha de fer-se sempre amb el consell del metge. També recorden la importància de conservar bé els fàrmacs, ja que la calor pot alterar la seva eficàcia. Un dels errors més freqüents és deixar-los en el cotxe, on a l’estiu poden assolir-se els 45 ºC en tan sols 30 minuts i superar els 60 ºC en menys d’una hora. També convé evitar llocs com la cuina o el bany, per la humitat i els canvis de temperatura. El més recomanable és guardar-los en un lloc fresc, sec i protegit de la llum.

Tirar la caixa i el prospecte tan bon punt comenci un tractament és un altre error freqüent. En ells apareix informació clau sobre com conservar el medicament i a quina temperatura. Tampoc hem de confondre el significat de “temperatura ambient” en plena canícula. “L’ideal és que no superi els 25 °C o 30 °C; si el medicament se sent calent al tacte, és probable que s’hagi alterat”, puntualitza Madurga.

Prevenció, la millor arma

La millor manera d’evitar problemes és avançar-se a la calor. Els experts recomanen beure aigua amb freqüència, evitar el sol i l’exercici intens en les hores centrals del dia i controlar la tensió arterial. L’evidència dels assajos clínics sobre els efectes de les altes temperatures en l’organisme és limitada, per això moltes de les recomanacions actuals es basen en l’experiència clínica acumulada.

Els senyals d’alerta més habituals són mareig, feblesa, mal de cap, confusió, enrampades, palpitacions, set intensa o una disminució de la sudoració i de la quantitat d’orina. En els casos més greus poden aparèixer desmais. “Si se sospita un cop de calor, cal telefonar immediatament al 112”, recomana Madurga, ja que actuar tard pot provocar danys greus en òrgans com el cervell, el cor o els ronyons. Els experts també desaconsellen usar paracetamol per a baixar la temperatura, ja que no resulta eficaç i pot agreujar alguns danys associats.

Informació no falta. La web de la AEMPS, el Centre d’Informació en línia de Medicaments (CIM) o els propis prospectes inclouen advertiments sobre medicaments i calor. El problema, reconeix Caballero, és que moltes vegades tota aquesta informació no arriba de forma clara als qui més la necessiten. Per això insisteix a reforçar l’educació sanitària, especialment entre les persones majors i els pacients crònics. Perquè comptar amb informació fiable pot marcar la diferència.