El sabor de l'estiu
L’albercoc viu ara el seu millor moment: una fruita delicada, dolça i molt local la temporada dura de la qual a penes uns mesos.
De pell vellutada, polpa sucosa i sabor dolç amb un lleuger toc àcid, l’albercoc viu ara el seu millor moment. La seva temporada és curta –a penes de maig a juliol, amb alguns fruits fins a agost–, així que convé aprofitar-la abans que desaparegui. A més, bona part dels albercocs que consumim en temporada es conreen aquí. Espanya és un dels principals productors europeus, especialment Murcia, que concentra més de la meitat de la collita.
L’albercoc també reflexa com l’agricultura intenta adaptar-se al futur. El nostre país lidera investigacions per a desenvolupar varietats més resistents, productives i capaces de suportar millor l’escassetat d’aigua i les altes temperatures. És una fruita delicada que madura molt ràpid després de la recol·lecció i suporta malament els trajectes llargs. Per això, els fruits importats solen recollir-se abans d’hora, la qual cosa afecta el seu sabor i textura. Consumir producte local no només és preferible per raons de sostenibilitat, també permet gaudir de l’albercoc en el seu millor moment.
Color, gust i nutrients
Amb aquest característic color ataronjat que anuncia l’estiu, l’albercoc és molt més que una fruita dolça de temporada. Prop del 85% de la seva composició és aigua, de manera que resulta una fruita lleugera i refrescant, especialment apreciada en els mesos de calor.
Però el seu interès va més enllà. L’albercoc destaca pel seu contingut en fibra, que afavoreix el trànsit intestinal, i per aportar potassi, un mineral essencial per al funcionament normal dels músculs i del sistema nerviós. També conté vitamina C i, sobretot, betacarotens, els pigments responsables del seu intens color taronja. El nostre organisme transforma aquests compostos en vitamina A, fonamental per a la visió, la pell i el bon funcionament del sistema immunitari.
A més, aporta grans quantitats de flavonoides, com la quercetina, uns compostos amb activitat antioxidant. Tot això fa de l’albercoc una fruita especialment interessant per a gaudir durant l’estiu, tant pel seu sabor com pel seu perfil nutricional.
- Delicadesa. L’albercoc és una fruita molt delicada i s’espatlla amb facilitat. Un petit cop o una pressió excessiva poden accelerar la seva deterioració, així que, en comprar-lo, evita els que tinguin trencaments, zones toves, taques marrons o la pell arrugada.
- Al punt. Per a saber si estan al punt, n’hi ha prou amb pressionar-los suaument entre dos dits: han de cedir lleugerament sense estar massa tous. L’aroma també dona pistes: com més fragant i dolç sigui la seva olor, més saborós sol ser el fruit.
- Maduresa. Els albercocs recol·lectats massa aviat a penes maduren fora de l’arbre i solen resultar menys dolços. Si ja estan madurs, el millor és conservar-los en la nevera, col·locats sense amuntegar-se en una safata o recipient, en la zona menys freda del frigorífic.
Juny fa gust de sol, calor i a la dolçor dels albercocs
Guia ràpida per a triar-los
Encara que a simple vista poden semblar molt similars, existeixen diferències importants entre les diferents varietats d’albercoc: grandària, color, forma, textura i fins i tot aroma i dolçor. Però no sempre apareixen clarament identificades en el mercat. Per a encertar en l’elecció, convé fixar-se en algunes pistes senzilles.
- Per a menjar en fresc. Millor els fruits que cedeixen lleugerament en pressionar-los amb cura, desprenen una aroma dolça i tenen la pell ben acolorida. Solen resultar més sucosos i aromàtics.
- Per a cuinar o preparar salses i guisats. Convé triar albercocs de polpa més ferma i una mica menys madurs, que mantenen millor la forma i aporten un contrast equilibrat de dolçor i acidesa.
- Si prefereixes un sabor més dolç cerca els fruits de major grandària i color ataronjat intens, normalment més madurs i amb menor acidesa.
- Si t’agrada un toc àcid i refrescant els albercocs més petits o d’inici de temporada solen tenir un punt més àcid, ideal per a amanides o combinacions salades.
5 receptes per a preparar en 15 minuts
- Saltats amb sàlvia i iogurt. Unes postres senzilles i aromàtiques. Fon una cullerada de mantega a foc mitjà i afegeix dos albercocs per la meitat, unes fulles de sàlvia i mitja cullerada de mel. Cuina fins que la fruita es caramel·litzi lleugerament i serveix sobre iogurt grec.
- Amanida amb tomàquet i feta. Talla uns albercocs i diversos tomàquets ben madurs, afegeix mitja ceba dolça picada i col·loca tot en una font. Esmicola formatge feta per damunt, incorpora unes fulles d’alfàbrega trossejades i amaneix amb oli d’oliva verge extra, sal i vinagre de Mòdena.
- Crema freda. Tritura dos albercocs desossats, una llauna petita de blat de moro escorregut, tres cullerades de crema de coco, sal, vinagre blanc i un polsim de caiena. Ajusta la textura amb aigua freda i acaba afegint un rajolí d’oli mentre continues triturant. Serveix amb rodanxes de cogombre i blat de moro torrat.
- Torrada de pernil i albercoc. Torra una llesca de pa en la paella i posa a sobre uns trossos de formatge camembert perquè es fonguin. Afegeix després un albercoc trossejat, pernil ibèric, unes fulles de ruca i un fil de mel.
- Salsa per a carn. Escalfa mitja ceba fins que quedi daurada. Afegeix quatre albercocs trossejats, dues cullerades de vi dolç, anís estrellat, un parell de claus, llavors de cardamom i pebre negre. Cuina fins a obtenir una salsa melosa i serveix amb pollastre, porc o vedella.
La unió perfecta
- Albercoc + curri + coco. Prova d’afegir trossos d’albercoc a un curri de pollastre.
- Albercoc + alfàbrega + iogurt/ formatge crema. Aquesta combinació triomfa en amanides, torrades o aperitius.
- Albercoc + pescat cru. Afegeix uns daus d’albercoc a un tàrtar o ceviche.
- Albercoc + tomàquet. Incorpora un albercoc en daus en una amanida de tomàquet.
- Albercoc + porc. Una salsa d’albercoc és la combinació perfecta per a la carn de porc rostit.
Els orelluts són albercocs que es deixen assecar fins a perdre gairebé tot el seu contingut en aigua, la qual cosa concentra gran part dels seus nutrients i el seu sabor, i eleva la seva aportació energètica fins a unes 250 kcal per 100 grams, en comparació amb les prop de 45 kcal de l’albercoc fresc. Resulten una opció pràctica en activitats prolongades com a excursions o viatges llargs, ja que aporten energia de forma concentrada. Els orelluts són també molt útils com a fons de rebost. Poden utilitzar-se en multitud de receptes com a guisats de carn o de verdures, picats en amanides o sopes fredes com l’ajoblanco. S’utilitzen molt en receptaris àrabs i són bàsics en algunes elaboracions de tajín (guisat marroquí).
Els riscos de la tendència viral del “girl dinner”
Aquests continguts de TikTok poden suggerir la idea que hi ha uns aliments per a homes i altres per a dones.
El girl dinner és una tendència viral sorgida en TikTok que consisteix a preparar sopars molt senzills, a base de pica-pica –com ara formatge, fruita o sobres– i sense necessitat de cuinar. S’ha popularitzat especialment entre dones joves, que comparteixen en xarxes el que mengen quan estan soles. En un principi, es presentava com una forma més relaxada d’alimentar-se, que buscava trencar amb la pressió de planificar i preparar menjars complets i amb la idea que les dones han de cuidar la seva dieta. Per a moltes persones, suposa una manera de normalitzar sopars simples sense culpa. Tot i això, no està exempta de controvèrsia. En alguns casos, la tendència ha derivat en publicacions amb quantitats molt escasses de menjar, la qual cosa pot reforçar models de restricció alimentària associats a les dones. A més, pot contribuir a perpetuar estereotips sobre el que “han de” menjar homes i dones. Finalment, també s’ha interpretat com un reflex de la falta de temps i la sobrecàrrega de responsabilitats, més que com una elecció.
Les noves receptes creades per la intel·ligència artificial
S’ha comprovat que la IA generativa pot desenvolupar aliments que uneixen sabor, sostenibilitat i valor nutricional.
Una recerca preliminar de la Universitat de Stanford (els EUA), publicada al febrer de 2026, mostra que la intel·ligència artificial generativa pot dissenyar aliments combinant sabor, sostenibilitat i valor nutricional. Després d’analitzar milers de receptes d’hamburgueses, el sistema identifica patrons de l’anomenat “paladar humà”. A partir d’aquests patrons, la IA és capaç de dissenyar noves receptes, per exemple, substituint part de la carn per proteïnes vegetals per a reduir l’impacte ambiental o ajustant sal i greix sense perdre sabor mitjançant espècies, fermentats o compostos que potencien l’umami (gust intens i saborós). Resulta especialment cridaner que, sense subministrar-li una recepta, la IA reprodueixi una hamburguesa clàssica –amb carn, enciam, formatge i cogombrets– només perquè aquesta combinació és la més habitual en les nostres preferències. En conjunt, aquest enfocament apunta a un canvi de model: passar de desenvolupar aliments mitjançant proves amb consumidors a dissenyar-los a partir de dades.
La nectarina és una fruita híbrida?
Sovint es pensa que la nectarina és un híbrid entre el préssec i la pruna: el seu sabor recorda al primer i la seva pell llisa i brillant, a vegades vermellosa o morada, evoca la segona. Però el cas es que no és així. La nectarina i el préssec són varietats de la mateixa espècie, Prunus persica. La diferència radica en un únic gen. En els préssecs, un gen dominant produeix la pell vellutada; en la nectarina, una mutació recessiva impedeix aquesta pelussa. Aquesta mutació pot aparèixer de manera espontània en un presseguer, de manera que no és estrany que en un mateix arbre creixin fruits de tots dos tipus. Tampoc es tracta d’un producte modificat genèticament. Encara que comparteixen una base genètica i una composició nutricional molt similar, poden diferenciar-se en sabor i textura: les nectarines solen ser més fermes i, a vegades, més aromàtiques, depenent de la varietat i del grau de maduració.
Cal deixar reposar l’arròs?
Sí, però convé fer-ho bé. Quan retirem l’arròs del foc, continua cuinant-se amb la calor residual i acaba d’absorbir l’aigua. En aquest punt poden sorgir dos problemes. Si el deixem destapat, el vapor es perd i els grans poden assecar-se per fora mentre romanen humits per dins. Si el tapem amb una tapa metàl·lica, el vapor es condensa, cau de nou sobre l’arròs i pot deixar-lo tou i una cosa gomosa. La solució? Cobrir-lo amb un drap net. D’aquesta manera, el teixit absorbeix l’excés d’humitat i permet que l’arròs acabi de reposar sense espatllar-se. Així s’aconsegueix un gra més solt i al punt.
Què són les patates morades?
Es tracta d’una varietat de patata que destaca per l’intens color violeta en la seva pell i polpa. Aquest to es deu al seu alt contingut en antocianines, els mateixos pigments presents en els nabius o en la col llombarda. A més, les patates morades presenten algunes diferències en sabor i textura: tenen un sabor més terrós, a vegades amb un toc amarg, i una polpa més ferma. Per això, resulten adequades per a rostir.
És segur menjar llavors de lli?
Aquestes llavors contenen glucòsids cianogènics que, en mastegar o triturar, poden alliberar cianur d’hidrogen, una substància tòxica. El risc és baix si es consumeixen sense triturar, ja que així no s’absorbeixen. Algunes agències de seguretat alimentària només recomanen consumir-les moltes si s’escalfen amb algun líquid i en una quantitat màxima d’una cullerada al dia en adults. En nens es desaconsella el seu consum.
Els nens i les al·lèrgies
Un estudi publicat a JAMA Pediatrics ha analitzat la incidència d’al·lèrgies alimentàries en la infància i els seus possibles factors de risc, identificant més de 300. Entre els més rellevants: l’èczema (indica que la barrera cutània està afeblida), la predisposició genètica o la introducció tardana d’aliments. Aquests resultats ajuden a orientar estratègies preventives des d’edats primerenques.