Hiperconectats. Com fan servir els menors les pantalles
Dins del compromís de la Escola d’Alimentació de la Fundació EROSKI per promoure l’ús saludable i equilibrat de la tecnologia, afavorir llaços familiars lliures de dispositius i fomentar l’oci a l’aire lliure i la vida saludable, l’any passat, entre els meso de maig i juny, es va dur a terme una enquesta a 2.581 nens i nenes de 8 a 12 anys en les comunitats autònomes del nord d’Espanya (Catalunya, Galícia, País Basc, Aragó, Balears, Astúries, Cantàbria, Navarra i La Rioja). L’estudi es va dirigir a l’alumnat de primària i al País Basc ha comptat amb la col·laboració d’Euskal Herriko Ikastolen Elkartea. L’objectiu era conèixer els seus hàbits respecte a l’ús de pantalles, si compten amb normes i límits d’ús, el seu grau de percepció dels riscos que comporta una sobreexposició, així com l’impacte que té l’ús continuat de pantalles en la seva activitat diària.
Les diferències entre comunitats autònomes observades en l’estudi són significatives i poden deure’s a factors socioculturals, hàbits familiars, nivell de digitalització de l’entorn o fins i tot polítiques educatives.
- El País Basc i Balears són les comunitats on més proporció de nens i nenes (un 36%) usa el mòbil durant menys d’una hora. Aquesta dada contrasta amb el 28% de Catalunya i Aragó.
- Els menors d’Astúries són els que menys veuen la televisió (el 53% dedica menys d’una hora), seguits dels de Navarra (49%). Els nens i nenes de Galícia, al seu torn, són els que més la veuen (un 55% dedica més d’una hora al dia), seguits dels de Catalunya (53%) i Cantàbria (52%).
- Quant als límits, País Basc i Navarra són les que major proporció de menors (40%) tenen menys d’una hora al dia per a usar dispositius. A Galícia, Catalunya i Aragó aquest percentatge es redueix al 23%. A més, són les regions amb major proporció de nens i nenes (36%) que no tenen límit de temps per a l’ús de dispositius.
- En relació amb l’ús i la propietat de dispositius per part dels menors, s’observa que Galícia presenta la major proporció de menors que usen una tauleta de la seva propietat (42%). Navarra, per part seva, registra la menor proporció (30%). D’altra banda, més de la meitat dels nens i nenes de La Rioja (53%) i Astúries (50%) posseeixen el seu propi telèfon mòbil. Al País Basc només un 17% dels menors posseeixen el seu propi telèfon intel·ligent.
- Si parlem de l’ús que donen els menors a les pantalles, a Astúries el 89% les utilitzen per a jugar amb videojocs, i a Catalunya, el 91% per a veure continguts audiovisuals. Aragó és, al seu torn, la regió amb més nens i nenes que les usen per a entrar en xarxes socials (61%).
- Les famílies que més controlen l’ús de les pantalles estan al País Basc i Navarra (83%). En el pol oposat es troben Aragó i Catalunya, que presenten els nivells més alts d’ús sense supervisió (32%).
Cap a un entorn digital segur
Tal com assenyala Alejandro Martínez Berriochoa, director de la Fundació EROSKI, “l’ús inapropiat i excessiu de pantalles en edats clau per al desenvolupament cognitiu, emocional i social dels menors, així com la falta de normes i supervisió adulta, reforça la necessitat de programes educatius i polítiques públiques que promoguin entorns digitals segurs”. Amb aquest objectiu parteix la iniciativa de l’Escola d’Alimentació de la Fundació EROSKI, un treball que comparteix les mateixes recomanacions de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP): que el temps digital que consumeixin els nens estigui sempre supervisat per un adult, que es prioritzi l’ús de dispositius fixos, com ordinadors de sobretaula o televisors, en detriment de mòbils o tauletes i que s’eviti l’ús de pantalles en espais íntims com dormitoris o banys, per a afavorir rutines de descans adequades. Estem seguint aquestes pautes amb els nostres fills? Repassem les principals conclusions que es desprenen de l’enquesta.
Fins a sis hores enganxats
Una de les primeres conclusions de l’estudi és tan evident com contundent: les pantalles estan presents en la vida dels menors a tota hora. Televisió, mòbil, tauleta, consola… El repertori tecnològic és ampli i omnipresent. El que abans era un entreteniment ocasional avui forma part del dia a dia dels més petits, que utilitzen dispositius tant per a estudiar com per a relaxar-se. La televisió continua sent la pantalla més usada (86%), però el mòbil i la tauleta han irromput amb força: un de cada tres menors ja posseeix un dispositiu propi, normalment regalat pels seus pares. Segons els experts, aquest accés precoç a tecnologia modifica rutines, incrementa l’autonomia digital i difumina els límits entre activitat familiar i ús individual.
L’enquesta mostra que aquesta presència no es dona de manera homogènia i que varia de forma molt marcada en funció de l’edat. Per exemple, als més petits de la casa els motiva el joc i l’exploració. És el que es va advertir en el grup de nens i nenes entre els 8 i 10 anys, la principal motivació per a usar pantalles continua sent el joc. Videojocs, vídeos curts, plataformes d’entreteniment… La interacció està guiada per la curiositat i la immediatesa.
El temps d’exposició a pantalles també és molt elevat en totes les franges d’edat, però creix encara més en la pre-adolescència. Entre els 8 i 10 anys, molts nens passen entre dues i tres hores diàries davant de pantalles per oci. Entre els 11 i 12, el temps es dispara i supera amb facilitat les quatre hores. A partir dels 13, la mitjana supera les cinc o sis hores, sense comptar tasques escolars. Això significa que molts adolescents dediquen a l’entorn digital més temps que a dormir, jugar a l’aire lliure o conversar amb la seva família. A més, es detecta un fenomen especialment preocupant: l’ús nocturn. Una part significativa dels menors reconeix que fa servir el mòbil després de ficar-se al llit, d’amagat o sense supervisió. Segons els pediatres i psicòlegs infantils, aquest patró està directament relacionat amb el deteriorament del descans, les dificultats per a concentrar-se, el cansament acumulat o una major irritabilitat. Per això, a aquestes edats, l’acompanyament adult és –o hauria de ser– més freqüent; no obstant això, el informe mostra que aquest acompanyament comença a diluir-se molt abans del que podria pensar-se.
Un accés molt precoç a xarxes socials
Per a ser exactes, a partir dels 12 anys les xarxes socials entren en escena. Aquest és el gran punt d’inflexió, quan comença un creixement espectacular en l’ús de xarxes socials i la missatgeria. Els menors ja no només juguen, ara ja es connecten, es relacionen, es comparen i s’exposen. No es tracta només de passar temps davant de la pantalla, sinó d’ocupar-la amb una càrrega emocional molt més gran. Un altre detall que revela l’enquesta és que, encara que l’edat mínima legal per a obrir un compte en xarxes socials és de 14 anys, la pràctica totalitat dels nens enquestats accedeix a elles molt abans. El 58% va assegurar que té compte propi i el 47% diu que entra a través del dispositiu o compte d’una altra persona.
Les plataformes preferides dels menors espanyols són YouTube (88%), detall demostra que l’univers de vídeos continua sent imbatible; WhatsApp (46%), que l’utilitzen com a primera via de socialització digital, i TikTok (34%), la xarxa de vídeos en format curt conquesta fins i tot als més petits.
Nenes en xarxes i nens en jocs
L’informe revela també diferències cridaneres entre sexes. Els nens tendeixen a fer servir l’entorn digital per a jugar en línia, competir, interactuar en plataformes de videojocs, consumir vídeos relacionats amb els seus interessos. La presència digital de les nenes, d’altra banda, s’orienta més cap a xarxes socials, missatgeria, consum de contingut visual (fotos i vídeos) o interacció emocional. Les noies tendeixen a buscar connexió i reconeixement, i això les exposa a dinàmiques diferents: comparació física, pressió estètica, interacció social constant i un major risc de sentir-se jutjades o excloses. Aquestes diferències no són anecdòtiques: es reflecteixen en la percepció que nois i noies tenen de si mateixos i en la influència que el digital exerceix sobre la seva autoestima.
Exposició a continguts de risc
Una de les qüestions més sensibles de l’estudi és l’exposició a continguts perjudicials. Segons les dades, 4 de cada 10 menors han vist contingut violent, ofensiu o inapropiat alguna vegada. El 18% s’ha topat amb missatges d’odi o insults i el 43% admet haver-se sentit incòmode o espantat alguna vegada pel que va ha vist. Aquests percentatges mostren que el risc no és anecdòtic, sinó estructural. La tecnologia permet un accés immediat i privat a gairebé qualsevol contingut i, si tots dos generen interès, l’algorisme no distingeix entre vídeos educatius i agressius. El problema s’agreuja quan els nens utilitzen pantalles sense supervisió adulta, cosa que succeeix en una de cada quatre llars. D’aquesta manera, molts menors naveguen en solitari per un oceà digital carregat d’estímuls que no comprenen del tot.
Encara que el 77% dels menors assegura que té normes d’ús a casa, la majoria són regles no formals o s’apliquen de manera irregular. Una dada curiosa —i molt reveladora— és que 6 de cada 10 nens i nenes afirmen que les normes només s’apliquen a ells, no als adults. Això els causa confusió: es demana als petits que limitin el seu temps de pantalla, mentre els adults usen el mòbil durant menjars, converses o moments de descans. A ulls del menor, la norma sembla arbitrària, i això fa més difícil que la interioritzi. La meitat de les famílies estableix moments específics sense dispositius, normalment durant els menjars o els deures. No obstant això, un 15% no compta amb cap espai lliure de pantalles.
Els dispositius en la vida familiar
El 85% dels menors assegura que no els afecta deixar d’usar pantalles, però els experts desconfien d’aquesta afirmació. S’ha demostrat que a aquestes edats, nens i nenes tenen dificultats per a identificar els senyals de dependència emocional o irritabilitat associada a la interrupció de l’ús. En preguntar-los per les normes de la llar, molts perceben restriccions incoherents o inconsistents, i alguns expressen frustració per la falta d’alternatives quan no se’ls permet estar davant d’una pantalla. Això revela que el repte no és només limitar, sinó oferir alternatives reals: jocs a l’aire lliure, esport, activitats socials…
D’altra banda, en els resultats s’aprecia que les pantalles transformen la dinàmica de la llar. Si abans les famílies es reunien per a veure una pel·lícula o comentar un programa, ara cada membre pot consumir contingut diferent en el seu propi dispositiu. A més, molts nens substitueixen activitats tradicionals, com el joc físic, la lectura o el simple avorriment creatiu, per pantalles. El risc no està únicament en el temps d’ús, sinó en el que es deixa de fer durant tot aquest temps.
