Guia pràctica sobre el nou etiquetatge sostenible
Des de l’1 de gener, tots els productes han d’incorporar un nou etiquetatge ambiental. A partir d’ara, tots els envasos domèstics han d’indicar, de manera clara i visible, el contenidor de reciclatge on s’han de llençar. A més a més, hauran d’especificar si són reutilitzables, amb la finalitat d’oferir una informació més completa als consumidors i fomentar un reciclatge més eficient. L’objectiu és proporcionar una informació més bona per a poder prendre decisions de compra més responsables, i impulsar l’adquisició de productes que tinguin un impacte ambiental més baix.
La nova normativa d’etiquetatge arriba amb l’entrada en vigor del Reial decret 1055/2022, que estableix un marc general que han d’adaptar i complementar les comunitats autònomes. I què suposa aquest nou etiquetatge per als consumidors? Els punts clau de la llei són els següents:
De què estan fets i on es reciclen?
Els envasos es podran marcar per indicar de quin material estan compostos i si es poden reciclar. També han d’indicar a quin contenidor s’han de llençar. Encara que el Reial decret no estableix un format oficial per a l’etiquetatge, l’organització sense ànim de lucre Ecoembes ha creat un sistema de símbols voluntari que poden adoptar les empreses. Un avantatge d’aquest sistema és que els logotips ja són familiars per als consumidors, i això en facilita la implementació:
- Contenidor blau. Per poder reciclar, en aquest contenidor es rebutgen el paper i el cartó.
- Contenidor groc. Aquí van les ampolles i els envasos de plàstic; els envasos metàl·lics, com les llaunes o les safates d’alumini; els brics; els envasos de fusta, com les caixes de fruita, i els de ceràmica, com els de la crema catalana o les natilles, i també les safates de suro blanc.
- Contenidor verd. Les ampolles de vidre i els pots d’aliments, com els de les melmelades, es llencen en aquest contenidor.
- Contenidor marró. Les escombraries orgàniques, com les restes d’aliments (peles de fruita, espines de peix, plantes, peles d’ou o pòsits) o els tovallons i el paper de cuina usats es rebutgen aquí.
Si un envàs conté diversos materials que es puguin separar fàcilment, cadascun s’haurà d’etiquetar amb el logotip del contenidor respectiu. Si no es poden separar, l’envàs indicarà el material predominant i, per tant, el contenidor al qual s’ha de llençar tot el producte.
En algunes comunitats autònomes hi ha un contenidor específic per a la fracció “resta”, que no preveu la normativa nacional. Aquest contenidor pot variar segons la localitat, però normalment és gris o verd fosc (encara que aquest últim color està en desús per evitar confusions amb el del vidre). Està destinat a residus que no es poden reciclar ni compostar. Tanmateix, aquesta ha de ser l’última opció a l’hora de rebutjar residus domèstics. Els materials d’aquest contenidor s’envien a plantes de tractament mecanicobiològic, on s’intenten recuperar materials reciclables com el plàstic PET o el PEAD, cartó, brics, llaunes i alumini. O bé es dipositen a l’abocador. “És important que, si el nostre municipi disposa d’un contenidor de matèria orgànica, dipositem aquests residus aquí i no al de resta (escombraries normals)”, comenta Cristina Muñoz, portaveu d’Ecoembes.
Si no hi ha un contenidor específic per a la fracció “resta”, els residus s’han de dipositar al contenidor taronja, que està destinat a escombraries domèstiques no reciclables ni compostables i que habitualment acaben als abocadors.
Què hem de fer amb els productes d’un sol ús?
Els envasos de productes d’un sol ús, com ara compreses, tampons, tovalloletes humides, productes de tabac amb filtres i gots per a begudes, s’hauran d’etiquetar de la manera següent:
Compreses i tampons
- Un símbol gràfic d’un vàter ratllat.
- El text: “El producte conté plàstic”.
- Indicacions sobre els efectes negatius de llençar el producte al vàter o al medi ambient.
Tovalloletes humides
- Un símbol similar al de les compreses.
- El text: “Conté plàstic”.
- Advertiments sobre no llençar-les al vàter.
Productes de tabac amb filtres
- Un símbol de no llençar les burilles al medi ambient.
- El text: “Filtre fet de plàstic”.
- Informació sobre l’impacte ambiental negatiu de llençar les burilles.
Gots per a begudes
- Un símbol de no llençar aquests productes a la naturalesa.
- El text: “Fet parcialment de plàstic”.
- Recomanacions sobre reciclatge i eliminació adequada.
Quins missatges ja no es poden posar?
A partir d’ara en cap producte podrà posar que és “ecològic”, “verd” o “biodegradable” si no està avalat per criteris ambientals específics i si pot induir el consumidor a error sobre la manera de reciclar el producte. A més a més, els envasos no poden mostrar símbols o logotips de sistemes de reciclatge o de gestió de residus que no corresponguin al sistema al qual estigui vinculat oficialment aquest envàs.
Per exemple, etiquetar un producte com a “paper ecològic, procedent de boscos sostenibles” seria enganyós si el paper no prové de boscos certificats o si la producció no segueix estàndards ambientals. L’afirmació correcta seria: “Paper fabricat amb polpa de fusta procedent de boscos gestionats de manera sostenible segons la certificació FSC”. Aquesta formulació ofereix dades verificables sobre la procedència i la sostenibilitat del producte.
Més informació
La normativa sobre envasos i residus a Espanya permet a les empreses incloure informació addicional de manera voluntària en els envasos. Poden ser detalls sobre la sostenibilitat del producte, instruccions específiques per al reciclatge, informació sobre l’impacte ambiental o qualsevol altra dada que pugui ser útil per al consumidor i a què no estigui obligada per la normativa.
“Dins de la informació voluntària que es pot incloure en els envasos trobem la que està destinada a informar a quin sistema col·lectiu de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP) pertany aquest envàs. Per exemple, en el cas dels envasos que es gestionen mitjançant l’SCRAP d’Ecoembes, es tracta del símbol del punt verd (compost per dues fletxes), que fins a l’entrada en vigor d’aquesta normativa era obligatori i ara és opcional”, assegura la portaveu d’Ecoembes.
“La resta d’informació opcional (com el material de què està compost l’envàs, el percentatge de reciclabilitat o la quantitat de material reciclat que incorpora) no té un símbol específic, de manera que la companyia que comercialitza l’envàs ho pot expressar com prefereixi, sempre que la informació sigui veraç i es pugui acreditar”, conclou Cristina Muñoz.
Aquesta informació addicional pot ajudar les empreses a destacar el seu compromís amb el medi ambient i a informar millor els consumidors sobre com poden contribuir a la reducció de residus. En qualsevol cas, aquesta informació l’han d’auditar i certificar entitats externes, per garantir la veracitat i el compliment amb els estàndards establerts.
Avantatges de l’etiquetatge
La inclusió del símbol de reciclatge en els envasos ofereix beneficis per a tothom. Reforça el compromís ambiental de les empreses, millora la reputació dels seus productes i alhora les ajuda a complir unes normatives cada vegada més exigents en matèria de sostenibilitat. Per als consumidors, els proporciona informació clara i verificable i els facilita prendre decisions més conscients i responsables.
A més a més, aquesta mena d’etiquetatge fomenta la producció i el consum de productes respectuosos amb el medi ambient, contribueix a reduir la petjada ecològica, la contaminació, i l’ús excessiu de recursos naturals. També incentiva una economia circular, on els residus es converteixen en recursos i promouen un cicle més sostenible i eficient a llarg termini.