Convidats no desitjats de l’alimentació infantil

Ultraprocessats. Convidats no desitjats de l’alimentació infantil

A Espanya, més del 36% dels infants tenen sobrepès o obesitat, una estadística preocupant que confirmen tots els estudis, com ara Aladino 2023 sobre Alimentació, Activitat Física, Desenvolupament Infantil i Obesitat. Aquestes xifres alarmants –cal recordar que el sobrepès i molt especialment l’obesitat predisposen a una miríada de malalties, però és que, a més a més, l’obesitat és una malaltia en si mateixa– arriben acompanyades d’un fenomen encara més greu, l’aparició precoç de malalties cardiometabòliques, com la diabetis de tipus 2, la hipertensió o el colesterol alt, que abans eren gairebé exclusives dels adults. El sedentarisme n’és una de les causes, però la raó principal és l’alimentació. Per què mengen tan malament, els menors espanyols?

Com hem canviat (i per què)

Durant les últimes dècades, la dieta infantil a Espanya ha sofert un canvi radical i s’ha disparat el consum d’aliments ultraprocessats, ja que ha passat de l’11% el 1990 al 40% el 2023, encara que hi ha estudis que apunten a dades encara més altes. Un estudi publicat a la revista Jama el maig del 2024 i liderat per un equip investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en col·laboració amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), va trobar que, de cada 100 grams d’aliment consumits pels nens, uns 47 grams eren ultraprocessats. Segons Nadine Khoury, doctora adscrita a tots aquests centres i investigadora principal de l’estudi, hi ha moltes raons que expliquen aquests canvis: “Les mares i els pares arriben a casa després de treballar i volen alguna cosa que sigui ràpida de preparar, així que les tries alimentàries passen pels menjars precuinats”. Pepe Serrano, pediatre d’atenció primària i secretari general de la Societat Catalana de Pediatria, amb més de 35 anys d’experiència, insisteix en el canvi d’hàbits en les famílies: “Abans predominava la cuina de l’àvia, però ara s’ha perdut i s’ha reemplaçat per una quantitat enorme d’aliments poc recomanables”.

Aquesta transició que es dirigeix a un consum més alt d’ultraprocessats ha desplaçat les tradicions dietètiques saludables, com la dieta mediterrània, que es caracteritza per ser rica en vegetals, fruita, llegums i peix, tots frescos i preparats de maneres que mantenen el valor nutricional. Aquesta dieta està reconeguda com un dels patrons alimentaris més saludables del món, ja que una infinitat d’estudis, com el Predimed, ens diuen que promou la salut cardiovascular, redueix el risc de malalties metabòliques i té beneficis sobre la salut cerebral, entre molts altres avantatges. Però la globalització ha arrasat la major part de les dietes tradicionals, ha desplaçat aliments saludables i ha posat al seu lloc uns altres productes que tenen un valor nutricional escàs i un grau d’adherència altíssim per les característiques que presenten, com ara el sabor i el preu baix.

Ultraprocessats: la mare dels ous?

A què ens referim amb ultraprocessats? El concepte, desenvolupat el 2009, pot resultar una mica esquiu, ja que engloba productes que són molt diversos, des d’unes humils galetes fins a alguns plats preparats. A més a més, té molts matisos, i això resulta difícil d’entendre per la població i ho sap la indústria alimentària, i en part dificulta fer-ne una legislació més contundent. Tot i les limitacions, hi ha definicions que ens permeten entendre més bé de què parlem. Per exemple, la classificació NOVA –desenvolupada el 2010 per un equip d’investigadors del Centre d’Investigacions Epidemiològiques en Nutrició i Salut de la Universitat de São Paulo al Brasil– categoritza els aliments segons el grau de processament. Segons NOVA, els ultraprocessats són els productes alimentaris que s’han produït mitjançant diferents tècniques industrials, processos i additius. La particularitat és que, entre els seus ingredients, s’hi solen incloure un o més dels nutrients següents: sucres, sal, olis o greixos, midons i altres ingredients derivats de processos industrials, com la hidrogenació dels greixos o la hidròlisi de proteïnes. Aquest nivell elevat de processament està orientat a crear productes a punt per consumir, que poden reemplaçar aliments no processats o mínimament processats i que, per les qualitats organolèptiques que tenen, solen venir més de gust al consumidor. Dit d’una altra manera, estan dissenyats per a satisfer-nos els sentits –alguns experts parlen d’aliments hedònics–, solen tenir una quantitat elevada de calories de consum ràpid i un valor nutricional molt pobre, tot i que la publicitat prediqui el contrari.

Què els fa diferents?

El nivell de processament dels aliments es relaciona amb la salut i, en la llista que proporciona, els ultraprocessats són els que tenen l’impacte negatiu més alt. Això és perquè els diferents processos que es fan servir en la fabricació –tèrmics, fermentatius o mecànics– n’alteren la composició i van despullant els aliments de nutrients. Per exemple, alguns processos mecànics, com la refinació, produeixen pèrdues de vitamines, minerals o fibra; sense fibra, els aliments augmenten l’índex glucèmic, els nutrients s’absorbeixen pitjor i disminueix el poder per a assaciar-nos, de manera que acabem menjant-ne més quantitat. El problema principal dels processos industrials és que destrueixen la matriu alimentària original; és a dir, canvien l’estructura. Diferents estudis demostren que aliments que tenen la mateixa composició nutricional, però amb matrius diferents, tenen un efecte diferent sobre la salut, sobretot pel que fa a l’efecte d’assaciar-nos i a la capacitat del nostre cos per a absorbir i usar els nutrients. No és el mateix menjar una poma a mossegades que triturada o liquada.

Tots aquests canvis impacten sobre la salut, molt especialment quan els ultraprocessats apareixen en la dieta en els primers anys de vida: “En l’alimentació complementària, a partir dels sis mesos, ja hi ha productes que estan dissenyats específicament per a nadons que són ultraprocessats i poc recomanables, i es venen en supermercats i en farmàcies i són innecessàriament rics en sucres i en sal”, explica el pediatre Pepe Serrano.

Tot i l’evidència aclaparadora sobre els efectes perjudicials dels ultraprocessats, el màrqueting pot més que la ciència. Segons Serrano, avui dia les famílies tenen més informació alimentària i nutricional, “però la indústria dels ultraprocessats fa servir moltes estratègies per a cridar l’atenció dels consumidors amb els seus productes i fer-los passar per saludables”. Juga amb les pors i amb les necessitats dels pares, que volen el millor per als fills i creuen que els aliments infantils, que suposadament estan dissenyats per a satisfer les necessitats “especials” de la població infantil, els ofereixen avantatges que no tenen els altres aliments. Això, però, és un error, com assenyala Serrano, ja que segons la ciència no hi ha productes destinats als infants. “A partir d’un any de vida, un menor pot menjar els mateixos aliments que un adult; l’única precaució que hem de tenir té a veure amb la forma i la mida de l’aliment per a evitar que s’ennueguin, però no amb l’aliment en si”, recorda Serrano.

A més a més, els productes infantils estan pensats per a atreure l’atenció dels petits: “Un nen no es menjarà un plàtan, però sí que demanarà un gelat amb forma de plàtan”, diu Nadine Khoury. “L’embalatge també està dissenyat específicament per als menors, amb els seus superherois preferits i coses així, perquè siguin els mateixos nens qui els demanin als pares”, adverteix el pediatre.

Per què són irresistibles?

Més enllà del màrqueting, el mateix disseny dels productes ultraprocessats els fa especialment irresistibles, tant per als més petits com per als adults:

• Una textura que requereix mastegar menys. Solen tenir textures toves o cruixents que requereixen poc d’esforç per a consumir-los. Això redueix la sensació de sacietat, perquè mastegar menys temps envia senyals més dèbils al cervell per a indicar que estem tips. Per exemple, un puré de patates processat es consumeix més de pressa i ens deixa menys sensació de plenitud que la mateixa quantitat de patates bullides.
• Hiperpalatabilitat. Estan dissenyats per a ser extremadament saborosos; combinen sal, sucre, greixos i potenciadors del sabor que estimulen de manera excessiva els centres de recompensa del cervell, i això pot fer que en mengem més del que cal, fins i tot sense tenir gana. Un exemple típic serien les patates fregides o els snacks.
• Accessibilitat i foment d’un consum involuntari. La facilitat d’accés i el disseny dels ultraprocessats afavoreixen que les persones els consumeixin ràpidament i en grans quantitats. Com que són més fàcils de mastegar i d’empassar, es mengen més de pressa i augmenten les calories consumides per minut. A més a més, tenen una densitat energètica més alta, és a dir, moltes calories en poc de volum, cosa que dificulta que el nostre cos reconegui que hem menjat prou.

Com afecten els menors?

Menjar aliments ultraprocessats des de petits té dos efectes negatius clars, explica el pediatre Pepe Serrano: “Un efecte directe, perquè el que mengen no és adequat per la quantitat de greixos, de sucres o de sal, però també té una conseqüència indirecta: els infants es van habituant a textures i sabors que no troben en els aliments sense processar”; per tant, és gairebé impossible que se sentin atrets per la fruita o per les verdures. I això, clar, té efectes molt perjudicials sobre la salut dels petits, un fet poc estudiat.

L’estudi de la Universitat Rovira i Virgili aporta més dades i totes són preocupants. Va investigar l’impacte que té en la salut una dieta rica en ultraprocessats en 1.500 infants entre els tres i els sis anys de diferents ciutats (Reus, Còrdova, Santiago de Compostel·la, Navarra, València, Barcelona i Saragossa), que formen part de l’estudi multicèntric CORALS. “Encara que es tracti d’un estudi observacional (estudi estadístic en què l’investigador es limita a mesurar variables), la tendència que hem vist és alarmant”, diu Khoury. “El consum d’ultraprocessats en la primera infància ja mostra afectació en els paràmetres cardiometabòlics”, afegeix Nancy Babio, professora investigadora de la URV i coautora de l’estudi. Segons els resultats, els nens que consumien més ultraprocessats tenien unes puntuacions més altes en l’índex de massa corporal, la circumferència de la cintura, l’índex de massa de greix i els nivells de sucre en sang. També tenien nivells més baixos de colesterol HDL –el “bo”– en sang. “Aquestes variacions no signifiquen que siguin diabètics o hipertensos. El que importa no és la xifra, sinó que, si ja amb tres anys veiem aquesta relació i això es manté en el temps, aquests nens augmentaran de pes i es presentaran les comorbiditats associades”, afirma Babio.

Reduir i no prohibir

En les primeres edats és on s’estableixen els hàbits, que es consoliden en l’adolescència. Això, juntament amb les conseqüències nefastes que tenen sobre la salut, ens podria fer pensar que el millor seria prohibir el consum d’aquests aliments a casa, però Babio opina diferent: “Una de les coses que m’agrada dir és que és la restricció condueix a l’abús. Un aliment prohibit genera desig i al final, quan el mengen, n’exagerem el consum”. On hi ha el punt mitjà entre prohibir i ignorar totalment els riscos? “El que s’ha de fer és que la família tingui consciència i sensibilitat del que és saludable i que ofereixi al nen opcions que ell pugui triar, però sempre saludables. Jo els donaria de tot, sempre que estigui dins d’un consum frugal. Els meus fills mengen galetes”, afegeix.

Les eleccions alimentàries que prenem per als nostres fills, marcades per la presència excessiva d’ultraprocessats, determinen la seva salut present i futura. “En la història de la humanitat, cada nova generació ha augmentat l’esperança de vida respecte de l’anterior. Les estadístiques ens diuen que, per primer cop en la història, els nostres fills viuran menys que els seus pares perquè s’avancen trenta anys totes les malalties de l’adult. Els nostres fills no només viuran menys, sinó que ho faran amb menys qualitat de vida”, conclou Nancy Babio.

Si vols més informació sobre com afecta l’alimentació a l’obesitat infantil, consulta el nostre especial.