Els seus àcids omega-3 prevenen malalties. Veritat
El peix és ric en àcids grassos poliinsaturats (omega-3 i oleic), sobretot el blau, com el salmó, el verat o les sardines. Aquest greix és considera essencial perquè l’organisme no el pot fabricar i només el podem obtenir amb l’alimentació. Els omega-3, a més d’estar implicats en el creixement i en la maduració cerebral i d’intervenir en els processos d’inflamació i de coagulació, estan relacionats amb el bon funcionament del cor i amb un manteniment dels nivells normals de colesterol en sang. Unes investigacions recents vinculen el consum regular d’àcids grassos omega-3 amb la prevenció de diabetis de tipus 2, d’alguns tipus de càncer i d’Alzheimer. A més a més, el peix, en general, té poques calories i presenta entre un 18%-20% de proteïna d’alt valor biològic, vitamines i minerals, com ara iode, calci, magnesi, ferro o zinc.
La frescor se li veu als ulls. Veritat
Podem detectar si un peix és fresc pels ulls, que han de ser convexos (bombats), amb les pupil·les negres o d’un blau brillant. Si és fresc, la pell presenta un aspecte brillant i tornassolat, sense descoloració, i el peix blau té colors molt vius, amb irisacions (reflexos). La mucositat de la pell es veu transparent, les brànquies presenten un color viu i el peritoneu (la membrana de la cavitat abdominal) és llis, brillant i és difícil de separar de la carn, que es veu ferma i elàstica.
La congelació en destrueix els nutrients. Fals
Quan congelem el peix, sempre que ho fem adequadament i sense trencar la cadena de fred, no només evitarem que s’hi desenvolupin bacteris, sinó que a més a més en conservarem els minerals, les proteïnes i els àcids omega-3. La ultracongelació és el procés que hi aporta més garantia: consisteix a sotmetre el peix a una temperatura de -40 °C poc després d’haver-se pescat; amb això se’n redueix l’oxidació, se’n preserva la frescor i s’impedeix que perdi nutrients.
És una font important de vitamina B12. Veritat
El peix també proporciona una varietat de vitamines, entre les quals la B12, que és essencial en el funcionament del cervell, en la producció de glòbuls vermells i en el manteniment del sistema nerviós. Tot i ser tan important, el cos no en produeix, per tant l’hem d’obtenir amb la dieta i només la podem trobar en productes d’origen animal. La millor manera d’obtenir les necessitats de B12 és recórrer a un peix com el salmó, la truita i la tonyina. Una ració de salmó (85 g) aporta gairebé el 80% de la dosi diària recomanada (uns 2,4 µg per a adults).
Les espines són riques en calci. Veritat
No totes les espines es poden menjar, com passa amb les de besuc o les de congre, però sí les de les espècies petites, com les sardinetes o els aladrocs. El gran benefici d’aquestes espines el trobem en la quantitat de calci. Després dels lactis, són l’aliment que aporta més quantitat d’aquest mineral fonamental per als ossos.
El peix d’aqüicultura és de pitjor qualitat. Fals
Tant el peix de cultiu com el que prové de la pesca extractiva aporten els mateixos àcids omega-3, proteïnes, minerals i vitamines. És a dir, són igual de saludables. Actualment, el 50% del peix que mengem prové de l’aqüicultura, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
No és segur menjar peix pel mercuri. Fals
El mercuri és un contaminant mediambiental que es pot concentrar en el peix en una proporció variable. La legislació europea controla els límits màxims de mercuri en el peix i estableix controls que ens en garanteixen una ingesta segura. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) recomana que de les tres o quatre racions de peix setmanals, es prioritzin les espècies amb un contingut en mercuri baix o mitjà: abadejo, anxova, bacallà, calamar, calamarsó, gambes, llobarro, lluç, llucet, orada, salmó, sardines, seitó, sorell, truita o verat, entre d’altres. Les embarassades i els lactants han d’evitar consumir les espècies que tenen grans quantitats de mercuri. Aquestes són els depredadors, els més grans i longeus, com ara el peix espasa o l’emperador, la tonyina, el caçó, el solraig, l’agullat, el gat i el tauró blanc o el luci. També es recomana no consumir aquestes espècies abans dels deu anys i limitar-ne el consum entre els deu anys i els catorze a 120 g al mes.
Totes les espècies tenen anisakis. Fals
L’anisakis és un paràsit que pot infestar el peix i arribar a l’humà després de consumir peix cru o poc cuinat, però només el trobem en peixos d’aigua salada. Aquestes són les espècies que contenen anisakis amb més freqüència: bacallà, seitó, sardina, lluç, llucet, salmó, abadejo, verat, areng, bonítol, sorell i rap.
Les recomanacions de la Agencia Española de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) per tal d’evitar riscos amb el peix són:
- Comprar-lo net i sense vísceres o netejar-lo a casa abans de guardar-lo. Les larves d’anisakis es troben a les vísceres, però migren al múscul (part comestible) a mesura que passa el temps des de la captura. Quan el peix està eviscerat i rentat correctament disminueixen les possibilitats de contenir aquest paràsit.
- Ficar-lo a la nevera, a la zona més freda (la safata inferior), on es pot conservar fresc a 2 °C-3 °C, però només durant 48 hores com a màxim.
- Si l’embolcall de la peixateria no està ben tancat, és recomanable treure’l, per evitar la contaminació creuada i que l’olor de peix es pugui estendre a altres aliments que guardem a la nevera.
- Cuinar el peix, com a mínim a 60 °C durant dos minuts per destruir el paràsit.
- Si volem consumir el peix cru o amb un tractament lleuger, l’haurem de congelar almenys a -20 °C i mantenir-lo en aquestes condicions durant cinc dies.
- El temps de conservació d’un peix que s’ha congelat correctament és de fins a sis mesos per al blanc i de tres mesos per al blau. Això és així perquè el blau té més greix i es deteriora i s’oxida abans.
- La descongelació és un procés delicat i no convé fer-ho a temperatura ambient. El millor és descongelar-lo lentament, passant la peça del congelador al prestatge de la nevera, descongelar-lo al microones o cuinar-lo directament congelat. En aquest últim cas s’haurà d’incrementar el temps de cocció perquè es cogui correctament.