“Nutri-Score és un instrument viu que es pot anar perfeccionant amb el temps”

El paper principal és que garanteixen el dret bàsic a la informació sobre nutrició i són de gran utilitat per a seleccionar opcions més saludables a l’hora de fer la compra.

Jo no diria la principal, però està clar que la informació és una eina bàsica o, dit d’una altra manera, un requisit imprescindible per a la promoció i la prevenció de malalties. S’ha vist en diferents estudis que l’aplicació d’aquests sistemes d’etiquetatge frontal basats en colors facilita les eleccions saludables. L’important per a prevenir malalties com l’obesitat, la diabetis, la hipertensió o el càncer és seguir un patró alimentari basat en productes frescos i mínimament processats, però si s’incorporen aliments processats a la dieta, aquestes eines permeten identificar els més saludables.

Nutri-Score ha demostrat la utilitat i l’eficàcia que té per a classificar la immensa majoria dels productes que podem trobar al mercat en funció de la qualitat nutricional. I, a més, s’ha vist que s’associa en estudis de cohorts [un tipus d’investigacions observacionals] amb la prevenció de malalties no transmissibles [com l’obesitat o la diabetis de tipus 2]. És cert que hi ha algunes excepcions, com en el cas dels refrescos sense sucre, un producte prescindible que no aporta res de valuós nutricionalment i es classifica en la categoria B.

Des de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària hem proposat que es facin ajustos per a corregir aquestes limitacions. I es poden fer, perquè veiem que Nutri-Score és un instrument viu que es pot anar perfeccionant amb el temps i amb l’acumulació de proves científiques. De fet, ja s’hi ha fet una primera millora incorporant en els punts favorables la presència de l’oli d’oliva, un producte propi de la dieta mediterrània molt saludable i que ajuda a prevenir malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer.

El repte principal és que s’apliqui en tots els productes, no només en els d’algunes empreses, de la mateixa manera que tampoc no serveix de res aplicar-lo només en productes que obtinguin una qualificació favorable: perquè el consumidor pugui triar ha de saber quins productes són més saludables o menys. En aquest moment hi ha una iniciativa ciutadana, denominada Pronutriscore (pronutriscore.eu), per a sol·licitar a la Comissió Europea la implantació obligatòria d’aquest logotip. Mentrestant, hi ha altres mesures que poden adoptar els estats, començant per donar-ho a conèixer mitjançant campanyes de difusió i promoure’n l’ús en les licitacions dels contractes públics per a serveis de restauració col·lectiva. A més, s’hauria d’aplicar per a autoritzar al·legacions nutricionals sobre salut [els clàssics reclams d’“enforteix les defenses” o “enriquit amb vitamines i minerals”] només en els productes amb Nutri-Score verd, com preveu el preàmbul del reglament europeu que regula aquesta matèria i que encara no s’ha desenvolupat.

El que mostren els estudis que comparen diferents sistemes d’etiquetatge frontal interpretatiu basats en dades científiques és que en la majoria dels casos són concordants. Els casos de discordança són estranys i no s’hi observen contradiccions: un producte pot aparèixer una mica més saludable o menys (verd més intens o menys) amb un sistema o l’altre, però no trobem productes saludables amb un sistema (verd) i no saludables amb un altre (taronja fosc). Per tant, qualsevol sistema basat en proves científiques, com el sistema xilè, el semàfor nutricional britànic o el mateix Nutri-Score pot ajudar el consumidor perquè proporcionen una informació veraç i fàcil d’entendre.

S’ha de basar en proves científiques del que és més o menys saludable, però les tradicions culinàries de cada país cal tenir-les en compte, entre altres coses perquè no pots dir a la població que canviï d’hàbits de la nit al dia. I l’adaptació recent de l’oli d’oliva té a veure amb el patró cultural, perquè l’oli d’oliva, sobretot en la seva categoria verge extra, i consumit d’acord amb el patró mediterrani, per a amanir i cuinar, és un producte molt saludable, amb una evidència científica sòlida al darrere que ho demostra.

L’obesitat i les malalties no transmissibles estan relacionades amb els hàbits de vida com l’alimentació, el consum de tabac i alcohol o el sedentarisme. El sistema està pensat per a restaurar, és a dir, curar malalties, i hauria de parar més atenció a la promoció i a la prevenció de la salut, perquè els factors que determinen el nostre estil de vida són majoritàriament aliens al sistema de salut. Per tant, necessitem promoure l’alimentació saludable, la pràctica de l’activitat física, reduir els estils de vida no saludables, com l’alcohol, el tabac o altres drogues. I aquí és on Nutri-Score pot ser clau, juntament amb altres mesures dirigides a crear entorns que facilitin les opcions saludables.

En primer lloc, una nova política de preus: abaixar l’IVA als aliments més saludables, com ara fruites, verdures, cereals integrals i llegums, i apujar-lo a productes clarament associats amb riscos per a la salut, com l’alcohol, els aliments ultraprocessats rics en sucres, els greixos saturats o la sal, i les begudes ensucrades, per a les quals ja s’aplica un impost específic en més de 20 països i a Catalunya, amb resultats molt prometedors. La segona mesura seria la regulació de la publicitat, sobretot la que s’adreça a menors i la que té a veure amb les al·legacions de salut, perquè amb la legislació actual és possible que un producte globalment dolent tingui una al·legació de salut només perquè s’ha enriquit amb una vitamina o un mineral. I, en tercer lloc, regular l’oferta i crear un entorn alimentari saludable.

Per exemple, reduir la presència de les màquines expenedores de productes processats en llocs com els hospitals, o promocionar el consum de productes saludables als menjadors escolars, com els cereals integrals, el peix o les verdures. Això no costa tant i és una responsabilitat dels poders públics.

Sí, menjar malament és més barat perquè els productes frescos solen ser més cars. En el cas d’Espanya es pot accedir a una alimentació saludable a un preu raonable, però continua sent més cara una peça fresca de fruita de temporada que un flam, un iogurt ensucrat o una natilla, i encara més si comparem el cost del menú del dia en un restaurant tradicional mediterrani amb el d’un restaurant de menjar ràpid, l’únic que es poden permetre algunes famílies. A més, alimentar-se bé a casa a un preu assequible requereix una formació específica, temps i habilitats culinàries, recursos menys accessibles a les classes més desfavorides, que són les que s’alimenten pitjor.

El que hem de canviar són els preus i millorar la informació i la formació amb eines com Nutri-Score, tallers i mesures per a la conciliació laboral i familiar, de manera que les persones de classes socioeconòmiques baixes, que són les més afectades per les malalties no transmissibles, ho tinguin més fàcil per a alimentar-se de manera saludable.

Sí, i així es recull en un informe recent sobre dietes saludables i sostenibles de la comissió EAT de la prestigiosa revista científica The Lancet. La clau és fer servir els vegetals com a font principal de proteïnes, en lloc de la carn; evitar els productes ultraprocessats, que tenen un impacte ambiental molt alt, i substituir-los per productes frescos, de proximitat; i, en tercer lloc, reduir els malbarataments almenys un 50%. Així podem aconseguir un sistema alimentari saludable i sostenible.