"Els aliments no depuren, encara que els consumim en forma de batut verd a deu euros el litre"

Per descomptat. Els aliments mai no han estat tan segurs com ara. És curiós perquè, malgrat això, està molt estesa la creença que ens estan enverinant amb el menjar, amb antibiòtics, hormones, pesticides, metalls pesants, additius o transgènics, mentre es promociona una idea idíl·lica d’un passat atemporal en el qual tot era millor. I, en realitat, cada vegada tenim més coneixements sobre els aliments i sobre els perills que s’hi poden trobar. A més, avui dia, els sistemes de control són molt més exhaustius que en el passat. La seguretat total i absoluta és impossible d’aconseguir, però podem estar tranquils: els problemes de seguretat alimentària són cada vegada menys freqüents i menys greus.

Aquesta és la gran paradoxa. Els aliments que tenim a la nostra disposició són segurs. El problema és que sovint fem una elecció inadequada, ja que optem per productes que no són saludables, que contenen proporcions elevades de sucre, sal, farines refinades o greixos indesitjables. Hi ha molts factors que intervenen en aquesta elecció: manca de coneixements, desinformació, publicitat enganyosa, legislació insuficient o qüestions fisiològiques relacionades amb la gana i els sistemes de recompensa. A aquests cal sumar que els productes insans són omnipresents i, a més, barats i tenen sabors intensos i atractius.

Parlar d’alimentació ara és moda i molts mitjans de comunicació ho exploten, de manera que van saltant de polèmica en polèmica: carn, anisakis, sucre, oli de palma, acrilamida, ciguatera… Sembla que la qüestió és trobar un tema que desperti preocupació i explotar-lo fins que s’esgoti per després passar al següent. Per descomptat que hi ha assumptes preocupants al voltant de l’alimentació, però convindria tractar-los amb més rigor i prudència.

La por ven, així que molts se n’aprofiten. Ho veiem diàriament en nombrosos mitjans de comunicació, sobretot digitals, on els titulars són cada vegada més alarmistes: que si menjar bacó és com fumar, que si la ciguatera és el nou anisakis… Així, amb aquests titulars tan cridaners que poc tenen a veure amb la realitat, generen visites per a tenir anunciants. També hi ha empreses que juguen amb aquest factor i publiciten com de dolenta és, suposadament, la lactosa per a la població, o bé suggereixen que els additius són perjudicials. D’altra banda, hi ha molt de gurú de la nutrició que infon por per poder vendre el seu remei miraculós. Així, es diu que aquests productes aprimen, “detoxifiquen” o que fins i tot curen malalties com el càncer. I no cal ni dir que els remeis miraculosos no existeixen.

Als aliments d’origen vegetal. Seguir una dieta basada principalment en aliments d’origen vegetal poc processats és saludable. Però d’aquí a dir que tinguin propietats curatives n’hi ha un bon tros. Entre aquest tipus d’aliments es promocionen sobretot productes exòtics, com les baies de goji, les llavors de xia o de guanàbana, i també uns altres d’anar per casa, com el suc de llimona, el bròcoli o els batuts verds. En qualsevol cas, pel que sabem avui, els aliments no curen malalties, sinó que contribueixen a prevenir-les.

Per a “detoxificar” el nostre organisme tenim els pulmons, el fetge, els ronyons i la pell. Els aliments no depuren, encara que els consumim en forma de batut verd a deu euros el litre. Per descomptat, el que sí que ens poden depurar és la cartera. A més, alguns fins i tot poden posar en risc la nostra salut. Sense anar més lluny, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va emetre l’any passat un comunicat en què va qualificar els batuts verds com un risc emergent, perquè el seu contingut en àcid oxàlic podria provocar un augment de la incidència de pedres en el ronyó.

Crec que el primer lloc ha de ser per a la fruita. La fruita és saludable i, en general, es pot -i es deu- menjar sense objeccions. Tanmateix, els missatges que arriben fins a nosaltres de vegades ens despisten tant que ens fan recelar d’una pera i llançar-nos sense miraments cap a una pasta de xocolata. De vegades rebutgem les pomes o llimones “perquè restrenyen”; les prunes, “perquè afluixen el ventre”; la síndria, el meló o les taronges, “perquè de nit maten”; o la fruita havent dinat, “perquè fermenta en l’estómac”. Fins i tot creiem que hem de menjar, com a molt, cinc racions de fruites i verdures al dia, quan la famosa campanya publicitària es refereix a un nombre mínim, i no màxim.

Quan parlem de mites, hi ha de tot. Alguns són molt amplis i no tenen gaire repercussió perquè no se’ls dóna crèdit, com el que diu que es comercialitzen taronges a les quals s’ha injectat sang amb el virus de la sida. En canvi, n’hi ha d’altres que aconsegueixen una gran popularitat. Aquests últims, en general, tenen diversos elements en comú. Solen ser vídeos en els quals apareix un personatge que ens resulta pròxim i que ens avisa d’un suposat perill que ningú no coneix, plantejant una teoria de la conspiració i entrant en els detalls tècnics que un espectador comú no és capaç de desmuntar, perquè no en té les eines o els coneixements per a fer-ho. Aquest és el cas, per exemple, d’un vídeo que es va popularitzar l’any 2015 on apareixia un home rascant pomes i alertant del suposat perill que comporta la substància que se’n desprenia. Avui dia, el vídeo compta amb 23 milions de reproduccions.

N’hi ha alguns d’especialment polèmics i que generen discussions acalorades, com els avantatges i inconvenients dels aliments ecològics, la seguretat dels transgènics o els additius o la conveniència de consumir llet, carn o gluten. El problema en aquests casos és que algunes persones es guien més per passions que no per arguments fonamentats. És obvi que tots creiem tenir raó perquè ens hem informat. Però la qüestió és si aquesta informació és rigorosa o no.

És difícil. Com a regla general, el que sempre dic és que si alguna cosa sembla tan increïble per a ser certa és que, probablement, no ho sigui.

Al meu parer, la informació nutricional planteja diversos problemes. El primer, que moltes persones no saben com interpretar-la de manera correcta. Però més enllà d’això, l’autèntic problema és que aquesta informació pot portar a error. Si, per exemple, fabriquem un pastís de xocolata amb un contingut reduït de sucre i hi afegim vitamines i minerals, pot ser que la taula nutricional ens porti a pensar que es tracta d’un producte saludable, quan en realitat seguirà sent un pastís de xocolata; és a dir, un producte insà que hem de consumir de forma ocasional. A tot això cal afegir que la informació nutricional té algunes mancances.

La legislació actual no obliga a mostrar el contingut en greixos trans ni a fer distinció entre sucres naturalment presents i sucres afegits. El primer és una tasca pendent des de fa anys; i el segon s’ha proposat recentment i és una cosa que ja es fa en països com els Estats Units. Una altra forma de millorar la informació nutricional que s’ofereix al públic seria l’ús de l’anomenat semàfor nutricional: un codi de colors que marcaria en vermell els productes amb elevades proporcions de sucre, sal, farines refinades o greixos indesitjables, per exemple, i en color verd els productes que en principi serien saludables.

Hi estic d’acord. Hi ha una gran confusió que porta moltes persones a pensar que tot és dolent i que no es pot menjar de res. I hi ha també una mica tedi que acaba desembocant en la idea que “d’alguna cosa cal morir, així que em posaré les botes”. Per descomptat que tots ens morirem, però retardar aquest dia el màxim possible i arribar-hi en bon estat passa per portar una vida saludable que inclou una dieta adequada. Però en què consisteix una dieta adequada? Aquí és on entren els dubtes, sobretot perquè cada dia trobem en els mitjans de comunicació notícies contradictòries. I això porta moltes persones a pensar que “abans deien que el peix blau era dolent i ara resulta que és bo”, “no es posen d’acord ni ells…”, etc.

Obeeixen sobretot a dos motius: el primer és que l’avanç de la ciència ens aporta nous coneixements que, de vegades, invaliden els que abans teníem; i el segon, que amb freqüència ens trobem amb interessos econòmics, és a dir, amb notícies patrocinades de forma encoberta que promocionen les suposades bondats de productes. Del que no hi ha cap dubte, i això és alguna cosa que no ha sofert variacions les darreres dècades, és que una dieta saludable ha de basar-se en productes poc processats, en què es doni prioritat als d’origen vegetal: fruites, verdures, hortalisses, llegums i fruites seques. Així que hi ha moltes, moltíssimes coses que podem menjar.