“Apps” d’escaneig d’aliments: l’expert del mòbil no és tan fiable

“Apps” d’escaneig d’aliments: l’expert del mòbil no és tan fiable

Les aplicacions per a conèixer el perfil nutricional dels aliments envasats han irromput amb força al mercat. Amb milions de descàrregues en pocs mesos i centenars de milers de productes catalogats, aquestes aplicacions formen part d’una nova manera d’entendre l’alimentació… O, més ben dit, d’intentar-ho. Perquè, tal com assenyala la doctora Alba Santaliestra Pasías, presidenta del comitè científic de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, l’èxit que tenen “és conseqüència de l’educació alimentària nul·la o limitada que té la població, unida a la gran oferta d’opcions que hi ha als lineals dels supermercats i a les campanyes de màrqueting de productes poc saludables, que dificulten la possibilitat de conèixer la millor opció de manera senzilla”.

Els trucs de l’etiqueta

Com resumeix Santaliestra, aquestes aplicacions ofereixen al consumidor “informació traduïda” sobre els productes que té previst adquirir. Però, necessitem de debò un traductor nutricional? Que potser l’etiquetatge no és prou clar? “La informació nutricional és clara, però hi ha dades addicionals que dificulten la tria, posen l’accent en aspectes molt poc rellevants des del punt de vista nutricional i impedeixen que el consumidor es fixi en la informació rellevant”, respon. Entre els elements que ens distreuen hi ha els reclams de salut, les paraules que desperten evocacions (com ara “natural”, “artesà” o “de l’àvia”), les imatges atractives dels envasos i, per descomptat, el fet que la informació important moltes vegades es presenti en lletra petita i amb paraules tècniques. L’exemple més flagrant és la gran quantitat de sinònims que es fan servir per a substituir la paraula sucre: dextrosa, fructosa, glucosa, maltosa o sacarosa (cal fixar-se en les paraules que acaben en -osa).

En vista d’aquesta opacitat, les aplicacions es presenten com una eina d’empoderament per al consumidor. Un simple clic amb el mòbil permet que l’usuari s’obri pas entre les imatges de colors, els eufemismes desconeguts, les tipografies diminutes o les promeses de salut, i que es quedi amb la informació que li interessa de debò. És a dir, saber si un producte és saludable o no. En contrapartida, dependre d’un algorisme per a prendre decisions alimentàries es podria entendre com una pèrdua de poder, sobretot quan no totes les aplicacions analitzen i puntuen els productes de la mateixa manera i, la majoria, no ho fa correctament. I és que, com veurem tot seguit, les principals aplicacions del moment tenen característiques pròpies. “Fan un servei, però haurien d’estar avalades per entitats o societats lliures de conflicte d’interès de cap mena”, adverteix Alba Santaliestra.

Maneres diferents de valorar

La manca de consens és un aspecte que cal analitzar envers aquestes aplicacions. I n’hi ha un altre no menys important: el tipus d’informació que ofereixen. “L’aplicació que t’indica si un aliment és saludable o no ha de ser 100% fiable i, avui dia, sabem que no n’hi ha cap que sigui perfecta, perquè no hi ha un criteri únic per a determinar si un aliment és saludable o no”, observa Alma Palau Ferré, presidenta del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes. Més de la meitat de les aplicacions, segons ella, són de molt baixa qualitat. “Una aplicació no pot suplir l’educació alimentària, ni tampoc la informació de l’etiquetatge nutricional, que s’aprèn a interpretar amb educació”. A més, només valoren productes individualment, i no la compra en conjunt; per això, el menú complet pot tenir carències i no seguir una dieta equilibrada.

Segons el parer de Manuel Moñino, vicepresident de la mateixa institució i delegat a la Federació Europea de Dietistes-Nutricionistes (EFAD), si bé les noves aplicacions són una eina més per a interpretar l’etiquetatge nutricional, no constitueixen la clau, perquè “es corre el risc de simplificar massa el valor nutricional d’un aliment”. Per a entendre aquesta idea, Moñino desenvolupa la reflexió següent: “Algunes penalitzen el processament d’aliments a favor del menjar real, quan la dieta mediterrània, a més de productes frescos, integra nombrosos processaments, com ara el pa, les conserves de peix o els llegums cuits”. Per a ell, l’ús d’aquestes aplicacions “pot facilitar l’elecció d’aliments saludables, perquè algunes vegades apliquen perfils nutricionals que estan consolidats, com el Nutri-Score. Però, tot i així, poden donar valors que sorprenguin el consumidor, com ara puntuar negativament aliments amb una aportació grassa que parteix de l’oli d’oliva i que no són font de sucre o sal”.

Al seu torn, “la penalització d’algunes quant al contingut en additius no contribueix a l’educació en matèria d’alimentació, perquè hi ha productes saludables que contenen additius, que no tindrien una comercialització segura sense ells”, observa Moñino. Sembla que la clau es troba a aprendre a menjar bé i a reconèixer els productes que són sans per nosaltres mateixos. Sobre aquesta qüestió, Alba Santaliestra diu que és essencial invertir en educació nutricional de manera global. “Aquestes eines les fan servir determinats grups de població interessats per la salut, per a millorar els seus hàbits alimentaris i, en general l’estil de vida, però hi ha molts altres grups de població –com els que tenen un nivell socioeconòmic més baix–, en els quals caldrà educar per a potenciar les bones tries”, raona. “Un punt feble d’aquestes eines és que se centren en la identificació i la classificació d’aliments processats; i s’han de fer tots els esforços per a encaminar la població als productes frescos i mínimament processats”. És a dir, els que no porten etiquetes.

Yuka

Aquesta aplicació la va crear el francès François Benoit, un pare de família que buscava de quina manera es podia fer accessible la informació sobre l’etiquetatge. És molt popular a França, amb més de 10 milions d’usuaris.

• Preu: gratis / 14,99 € a l’any la versió prèmium
• Descàrregues: més de 5 milions a Google Play
• Valoració mitjana dels usuaris: 4,5 / 5
• Valoració mitjana dels experts*: 1,5 / 5

Com funciona?

Yuka avalua aliments i cosmètics. Pel que fa a l’anàlisi nutricional, després d’escanejar el codi de barres, l’eina puntua cada producte sobre 100, a partir de tres criteris:

• 60% de la nota: la qualificació en Nutri-Score.
• 30% de la nota: penalitza la presència d’additius basant-se en informes de l’Autoritat Europea per a la Seguretat dels Aliments (EFSA), l’agència francesa de seguretat sanitària (ANSES), el Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC) i altres estudis independents.
• 10% de la nota: valora en positiu si el producte té l’etiqueta ecològica europea. Aquest segell no sempre garanteix que el producte ha complert tots els criteris d’una producció sostenible.

Quan el producte suspèn, l’aplicació proposa alternatives més ben avaluades. Finançament. Segons la companyia, procedeix de la quota anual de 15 € de les subscripcions prèmium i dels 59 € del Programa Nutrició –només disponible a França–, per mitjà del qual ofereix coneixements sobre alimentació, receptes i accés a nutricionistes.

Els experts n’opinen*

El millor. “Atorga una valoració numèrica que pot ser còmoda per al consumidor perquè li és fàcil d’interpretar”, opina Beatriz Robles. “Tanmateix, això és una arma de doble tall, perquè si els criteris no es basen en l’evidència científica, aquesta nota per si mateixa té poca validesa, però l’usuari no hi apreciarà els matisos”, afegeix.

El pitjor. “Tot i que una part de la nota es basa en Nutri-Score, no mostra la qualificació que s’obtindria amb aquest sistema”, afirma Miguel Ángel Lurueña.“A més, aquesta eina necessita un ajustament millor perquè algunes puntuacions no són correctes”, indica Laura Saavedra. Tots els experts coincideixen en els dos punts febles: la valoració positiva dels productes “bio” i la classificació dels additius. “Cap dels dos aporten informació que influeixi en la qualitat nutricional de l’aliment”, explica Gemma del Caño. “L’etiqueta “eco” indica que compleixen una legislació en relació amb el seu sistema de producció, però no són necessàriament més sostenibles (poden venir de l’altra banda del planeta, amb la petjada de carboni corresponent) i no hi ha cap evidència que siguin més bons nutricionalment”, apunta Robles, que afegeix: “Pel que fa als additius, la classificació ‘sense risc’, ‘risc limitat’, ‘risc moderat’ o ‘risc elevat’ ens fa pensar que hi ha additius perillosos que hem d’evitar, quan tots els que es fan servir al mercat són segurs en les dosis utilitzades i són avaluats per l’EFSA. A més, no és transparent, ja que no explica quin pes atorguen a l’opinió de l’EFSA ni el perquè d’aquesta ponderació, enfront d’estudis independents dels quals no es coneix ni qualitat ni robustesa”.

(*) G. del Caño, experta en R+D+I i qualitat de la indústria alimentària; M. Á. Lurueña, doctor en Ciència i Tecnologia dels aliments; B. Robles, dietista-nutricionista i tecnòloga alimentària; i L. Saavedra, dietista-nutricionista i tecnòloga

My Real Food

Carlos Ríos, nutricionista i guru del moviment realfooding a Instragram, és qui marca la pauta d’aquesta aplicació. Defineix la seva proposta com un estil de vida saludable basat a consumir el que ell anomena “menjar real” i fugir dels ultraprocessats.

• Preu: gratis
• Descàrregues: més de 500.000 a Google Play
• Valoració mitjana dels usuaris: 4,7 / 5
• Valoració mitjana dels experts: 2,8 / 5

Com funciona?

La base d’aquesta aplicació és la comunitat de Realfooders : “Creen contingut proposant receptes saludables i es motiven entre ells”, explica Carlos Ríos. Per a evitar els enganys, l’aplicació estableix moderadors que eliminen o desmenteixen qualsevol informació que no estigui d’acord amb l’evidència científica. Aquesta aplicació classifica els productes en tres grups en funció de l’Índex Real Food: menjar real, bon processament i ultraprocessament.

Aquest índex l’ha creat el mateix Carlos Ríos a partir del sistema NOVA. Aquesta classificació, creada el 2010 per la Universitat de São Paulo, agrupa els aliments segons el grau de processament. “Ho hem simplificat amb l’ajuda d’un equip de dietistes-nutricionistes i advocats experts en regulació de l’etiquetatge buscant la màxim facilitat de l’usuari”, afegeix.

En aquesta aplicació hi ha espai per als additius: “Ens informa de la seva presència i ens indica si són innocus o controvertits segons els estudis científics”, explica Ríos.

Finançament. De moment, amb recursos propis, encara que en el futur comptarà amb plans prèmium.

Els experts n’opinen

El millor. “En relació amb Yuka, dona més independència al consumidor perquè no ofereix una nota absoluta, sinó diversos tipus d’informació (grau de processament, ingredients, informació nutricional…)”, opina Beatriz Robles. “És positiu que faci servir el criteri d’advertiment ‘alt en…’, seguint el sistema d’etiquetatge frontal que s’utilitza a Xile, que és un criteri objectiu”, afegeix Gemma del Caño. “A més, el grau de processament és un aspecte important a l’hora de triar o evitar el consum d’un producte”, opina Saavedra.

El pitjor. El sistema de classificació és, en paraules de Miguel Ángel Lurueña, “fàcil d’interpretar, però massa simplista”. I afegeix: “Posats a simplificar, seria més recomanable classificar els productes en saludables o insans”. Per a Beatriz Robles, “el sistema NOVA és públic i objectiu, no dona peu a la interpretació i podria ser un bon criteri”. En canvi, la lletra petita de l’aplicació indica que “adapta i es basa en estudis científics actuals del sistema NOVA”. Per a Robles, “aquesta adaptació introdueix un factor subjectiu desconegut, i amb això perd imparcialitat sense fer públic el mètode d’avaluació”. I, a l’igual de Yuka, la qüestió dels additius és un motiu de crítica. “Posa en dubte la seguretat d’alguns additius pel fet de qualificar-los de ‘controvertits’, cosa que pot generar desconfiança i pors infundades (quimifòbia)”, analitza Lurueña. A més, com recorda Robles, “indica que es basa en les opinions de l’EFSA i en estudis independents, sense identificar aquests estudis. “Cal una evidència científica més sòlida, per a abonar aquesta teoria”, remata Laura Saavedra.

Open Food Facts

El 2012, el programador francès Stéphane Gigandet llançava aquesta “Wikipèdia dels aliments”: una base de dades col·laborativa, editada i finançada per voluntaris, sobre més de 800.000 aliments. L’aplicació és una versió simplificada d’aquest projecte.

• Preu: gratis
• Descàrregues: més de 500.000 descàrregues a Google Play
• Valoració mitjana dels usuaris: 3,9 / 5
• Valoració mitjana dels experts: 2,6 / 5

Com funciona?

La valoració d’aquesta aplicació es fa mitjançant el sistema Nutri-Score: una escala de cinc lletres i colors que representa la qualitat nutricional d’un aliment. Va des del color verd (A) per als productes més saludables fins al taronja fosc (E), per als menys bons. A més, ofereix informació sobre els nivells nutricionals del producte per 100 grams en greix, greix saturat, sucres i sal. Com les dues anteriors, Open Food Facts també aporta informació sobre els additius. En aquest cas, enllaça individualment i redirigeix a la classificació d’aquest component segons l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) i l’EFSA. També dedica un apartat a la petjada ecològica del producte, ja que informa tant dels materials i el lloc de la fabricació de l’envàs com de la procedència de l’aliment. En alguns productes s’afegeix més informació: marques, al·lèrgens o etiquetes (“bio”, sense glútens, vegans…).

Finançament. Es declara sense ànim de lucre i es finança amb les donacions de voluntaris.

Els experts n’opinen

El millor. “El més positiu és que fa servir un criteri objectiu, publicat i d’una entitat oficial (Santé Publique France): si qualsevol consumidor agafa els criteris Nutri-Score i es posa a calcular la valoració d’un producte, obtindrà una valoració única i no interpretable, que serà la mateixa que dona l’aplicació”, assegura Beatriz Robles. A més, tots coincideixen a afirmar que és una aplicació útil per a comprar productes de la mateixa categoria. “I les dades són obertes, així que es poden corregir fàcilment”, afegeix Del Caño. “Disposa d’una base de dades de productes mundial i molt àmplia”, reconeix Saavedra.

Beatriz Robles recomanaria aquesta aplicació a “consumidors amb un coneixement nutricional mitjà, que coneguin el sistema Nutri-Score”. I Miguel Ángel Lurueña l’aconsella “només per a comparar productes de la mateixa categoria”.

El pitjor. Un dels seus punts febles és el de càlcul de Nutri-Score. “Com que és una aplicació col·laborativa, algunes valoracions no estan ben calculades”, afirma Robles. “A més, hi ha productes en els quals el sistema Nutri-Score pot despistar. Per exemple, la fruita seca o l’oli d’oliva (que són saludables, però amb la classificació d’aquesta aplicació poden semblar insans) o refrescos sense sucre, que no es poden qualificar de saludables, però que obtindrien una bona puntuació”, postil·la Lurueña. En aquesta mateixa línia opina Del Caño: “M’agradaria que oferís més informació. Nutri-Score és útil per a comparar productes de la mateixa categoria, però no per a veure com són en exclusiva. Per exemple, trobem que Coca-Cola Zero i un Actimel tenen la mateixa qualificació”.

El CoCo

L’aplicació del Consumidor Conscient compta amb l’assessorament de Maira Bes-Rastrollo, catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública, i el dietista-nutricionista Juan Revenga. Al final d’aquest mes, aquesta “app” estrenarà un nou sistema de valoració.

• Preu: gratis
• Descàrregues: més de 100.000 a Google Play
• Valoració mitjana dels usuaris: 4,5 / 5
• Valoració mitjana dels experts: 4,1 / 5

Com funciona?

L’aplicació emet un veredicte propi puntuant l’aliment del 0 al 10, basant-se en 3 fonts científiques de referència:

• La classificació de les 17 categories alimentàries de l’OMS de 2015.
• El sistema NOVA, que avalua el grau de processament: aliments sense processar (NOVA 1), ingredients culinaris (NOVA 2), aliments preparats amb dos o tres elements dels grups anteriors (NOVA 3) i els ultraprocessats (NOVA 4).
• Els segells d’advertiment xilens.

L’algorisme aplica, en primer lloc, els dos primers, i el resultat ofereix combinacions diferents:

• OMS SÍ, NOVA 1 o 3: 10 punts.
• OMS SÍ, NOVA 4: 6 punts.
• OMS NO, NOVA 1 o 3: 5 punts.
• OMS NO, NOVA 4: 4 punts.

Posteriorment, s’aplica el sistema d’advertiments xilè, que descomptarà 1 punt segons la quantitat de sucre, sal, densitat energètica i greix. Així, s’obté una nota de 0 a 10. El nutricionista Juan Revenga insisteix que un dels principals objectius “se centra a ser transparents amb els usuaris, indicant les fonts utilitzades”.

També aportarà dades sobre els additius. “No sembrarà cap mena de dubte sobre la seguretat de cap additiu: si estan autoritzats per l’EFSA, es considerarà segur”, explica Revenga. Tanmateix, sí que oferirà una opinió personal sobre la funció de cada additiu, distingint entre la tecnològica (relativa a antiaglutinants, antioxidants, agents de càrrega…) i la cosmètica; és a dir, els additius que s’utilitzin per a disfressar les qualitats organolèptiques i sensorials del producte (colorants, edulcorants, potenciadors de sabor, espessidors…).

Finançament. L’aplicació es finança amb recursos propis, i pròximament incorporarà subscripcions prèmium.

Els experts n’opinen

El millor. Per a tots els experts, és el sistema més complet. “Fa servir tres criteris objectius, no interpretables, però combinant-los per a cobrir les carències que pugui tenir cadascun”, opina Beatriz Robles. Aquesta nutricionista recomana que, si es descarrega, a més de fer-la servir per a veure la valoració d’aliments individualment, s’utilitzi per a comparar productes similars, perquè es poden emportar sorpreses: dos pans de motlle aparentment iguals, per exemple, poden tenir una qualificació molt diferent. “Realment serveix per a triar millor”, apunta.

El pitjor. Els additius tornen a ser al focus dels dubtes. “El punt feble és que es reservi un apartat per als additius amb una valoració ‘personal’ (subjectivitat), però la manera de fer-ho redueix les meves reticències”, analitza Robles. Laura Saavedra conclou: “Ni aquesta aplicació ni cap de les anteriors pot substituir el consell personalitzat d’un professional sanitari”.

De l’obsessió a la malaltia