Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

: “Apps” d’escaneig d’aliments: l’expert del mòbil no és tan fiable

FER LA COMPRA AMB EL MÒBIL PER A COMPROVAR LA QUALITAT NUTRICIONAL DELS ALIMENTS ABANS DE FICAR-LOS AL CARRO ÉS UNA MODA QUE ESTÀ CADA VEGADA MÉS ESTESA. AMB L’AJUDA D’UN EQUIP DE NUTRICIONISTES I TECNÒLEGS, AVALUEM L’EFICÀCIA D’AQUESTES EINES.

Les aplicacions per a conèixer el perfil nutricional dels aliments envasats han irromput amb força al mercat. Amb milions de descàrregues en pocs mesos i centenars de milers de productes catalogats, aquestes aplicacions formen part d’una nova manera d’entendre l’alimentació… O, més ben dit, d’intentar-ho. Perquè, tal com assenyala la doctora Alba Santaliestra Pasías, presidenta del comitè científic de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, l’èxit que tenen “és conseqüència de l’educació alimentària nul·la o limitada que té la població, unida a la gran oferta d’opcions que hi ha als lineals dels supermercats i a les campanyes de màrqueting de productes poc saludables, que dificulten la possibilitat de conèixer la millor opció de manera senzilla”.

Els trucs de l’etiqueta

Com resumeix Santaliestra, aquestes aplicacions ofereixen al consumidor “informació traduïda” sobre els productes que té previst adquirir. Però, necessitem de debò un traductor nutricional? Que potser l’etiquetatge no és prou clar? “La informació nutricional és clara, però hi ha dades addicionals que dificulten la tria, posen l’accent en aspectes molt poc rellevants des del punt de vista nutricional i impedeixen que el consumidor es fixi en la informació rellevant”, respon. Entre els elements que ens distreuen hi ha els reclams de salut, les paraules que desperten evocacions (com ara “natural”, “artesà” o “de l’àvia”), les imatges atractives dels envasos i, per descomptat, el fet que la informació important moltes vegades es presenti en lletra petita i amb paraules tècniques. L’exemple més flagrant és la gran quantitat de sinònims que es fan servir per a substituir la paraula sucre: dextrosa, fructosa, glucosa, maltosa o sacarosa (cal fixar-se en les paraules que acaben en -osa).

En vista d’aquesta opacitat, les aplicacions es presenten com una eina d’empoderament per al consumidor. Un simple clic amb el mòbil permet que l’usuari s’obri pas entre les imatges de colors, els eufemismes desconeguts, les tipografies diminutes o les promeses de salut, i que es quedi amb la informació que li interessa de debò. És a dir, saber si un producte és saludable o no. En contrapartida, dependre d’un algorisme per a prendre decisions alimentàries es podria entendre com una pèrdua de poder, sobretot quan no totes les aplicacions analitzen i puntuen els productes de la mateixa manera i, la majoria, no ho fa correctament. I és que, com veurem tot seguit, les principals aplicacions del moment tenen característiques pròpies. “Fan un servei, però haurien d’estar avalades per entitats o societats lliures de conflicte d’interès de cap mena”, adverteix Alba Santaliestra.

Maneres diferents de valorar

La manca de consens és un aspecte que cal analitzar envers aquestes aplicacions. I n’hi ha un altre no menys important: el tipus d’informació que ofereixen. “L’aplicació que t’indica si un aliment és saludable o no ha de ser 100% fiable i, avui dia, sabem que no n’hi ha cap que sigui perfecta, perquè no hi ha un criteri únic per a determinar si un aliment és saludable o no”, observa Alma Palau Ferré, presidenta del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes. Més de la meitat de les aplicacions, segons ella, són de molt baixa qualitat. “Una aplicació no pot suplir l’educació alimentària, ni tampoc la informació de l’etiquetatge nutricional, que s’aprèn a interpretar amb educació”. A més, només valoren productes individualment, i no la compra en conjunt; per això, el menú complet pot tenir carències i no seguir una dieta equilibrada.

Segons el parer de Manuel Moñino, vicepresident de la mateixa institució i delegat a la Federació Europea de Dietistes-Nutricionistes (EFAD), si bé les noves aplicacions són una eina més per a interpretar l’etiquetatge nutricional, no constitueixen la clau, perquè “es corre el risc de simplificar massa el valor nutricional d’un aliment”. Per a entendre aquesta idea, Moñino desenvolupa la reflexió següent: “Algunes penalitzen el processament d’aliments a favor del menjar real, quan la dieta mediterrània, a més de productes frescos, integra nombrosos processaments, com ara el pa, les conserves de peix o els llegums cuits”. Per a ell, l’ús d’aquestes aplicacions “pot facilitar l’elecció d’aliments saludables, perquè algunes vegades apliquen perfils nutricionals que estan consolidats, com el Nutri-Score. Però, tot i així, poden donar valors que sorprenguin el consumidor, com ara puntuar negativament aliments amb una aportació grassa que parteix de l’oli d’oliva i que no són font de sucre o sal”.

Al seu torn, “la penalització d’algunes quant al contingut en additius no contribueix a l’educació en matèria d’alimentació, perquè hi ha productes saludables que contenen additius, que no tindrien una comercialització segura sense ells”, observa Moñino. Sembla que la clau es troba a aprendre a menjar bé i a reconèixer els productes que són sans per nosaltres mateixos. Sobre aquesta qüestió, Alba Santaliestra diu que és essencial invertir en educació nutricional de manera global. “Aquestes eines les fan servir determinats grups de població interessats per la salut, per a millorar els seus hàbits alimentaris i, en general l’estil de vida, però hi ha molts altres grups de població –com els que tenen un nivell socioeconòmic més baix–, en els quals caldrà educar per a potenciar les bones tries”, raona. “Un punt feble d’aquestes eines és que se centren en la identificació i la classificació d’aliments processats; i s’han de fer tots els esforços per a encaminar la població als productes frescos i mínimament processats”. És a dir, els que no porten etiquetes.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 6]
  • Ir a la página siguiente Yuka »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions