Passaport europeu per a mascotes. Llestos per a travessar les fronteres
A la Unió Europea, prop de 85 milions de llars conviuen amb almenys una mascota, segons estimacions d’Eurostat. Des del mes d’abril passat, els qui viatgin amb aquests animals a un altre país de l’entorn comunitari han d’assegurar-se que l’animal porti el seu passaport europeu. Aquest document, expedit per veterinaris autoritzats, confirma la seva identificació mitjançant microxip, recull el seu historial de vacunació i acredita que l’animal està sa i apte per a viatjar.
Quins animals el necessiten
El passaport europeu per a animals de companyia és obligatori únicament per a gossos, gats i fures quan viatgen entre països de la Unió Europea. Per a altres animals, com a ocells domèstics, conills, rosegadors, rèptils, peixos o espècies exòtiques, no existeix un passaport estandarditzat. Això no significa que puguin viatjar sense requisits: molts països exigeixen certificats veterinaris específics, condicions concretes de transport o fins i tot apliquen restriccions d’entrada. Per això, és fonamental consultar la normativa del país de destinació i demanar orientació a un veterinari abans d’iniciar qualsevol desplaçament.
On s’expedeix el passaport
El passaport per a mascotes pot sol·licitar-se en qualsevol clínica amb un veterinari autoritzat per l’autoritat competent de la comunitat autònoma. El preu varia segons el centre, però sol situar-se entorn de 30-50 euros. A Espanya s’utilitza el mateix document oficial des de fa anys –el conegut com a llibre blau–, vàlid en tot el territori nacional per a gossos, gats i fures. És important no confondre’l amb la cartilla veterinària: aquesta serveix per a registrar vacunes i tractaments, però no té validesa legal per a viatjar entre països de la UE.
Quins requisits s’exigeixen
Perquè el passaport sigui vàlid, la mascota ha d’estar identificada amb microxip i tenir la vacuna antiràbica en vigor. Si és la primera vegada que s’administra, han de passar 21 dies abans de poder viatjar. Atès que la primera vacuna només pot posar-se a partir de les 12 setmanes de vida, l’edat mínima per a viatjar ronda les 15 setmanes, excepte excepcions específiques d’algun país concret.
A més, el veterinari ha de comprovar que l’animal està en bon estat de salut. Aquesta certificació és vàlida en el moment de la visita i es considera vigent mentre la mascota mantingui una aparença clínica normal i la resta dels requisits sanitaris –vacunes i tractaments– estiguin actualitzats.
La normativa també contempla un requisit addicional per als gossos que viatgin a Finlàndia, República d’Irlanda, Malta, Noruega o Irlanda del Nord: deuen rebre un tractament antiparasitari específic contra l’Echinococcus multilocularis entre 24 i 120 hores abans de l’arribada. Aquest requisit no afecta a gats ni fures.
On es presenta
L’entrada a la UE amb un animal de companyia ha de realitzar-se en molts casos a través dels punts d’entrada de viatgers designats per cada país. En aquests punts, les autoritats competents comprovaran la identitat de l’animal i la validesa de la seva documentació. Si no es compleixen els requisits, l’animal podrà ser retornat al país d’origen, posat en quarantena o, en casos determinats, se li fa l’eutanàsia si no existeix una altra alternativa.
- Aeroports i ports. En els viatges amb avió o vaixell, les companyies aèries i navilieres solen revisar el passaport abans de l’embarcament. Si falta algun requisit sanitari o el document no està en regla, poden denegar l’accés al transport i impedir el viatge.
- Fronteres terrestres. Dins de l’espai Schengen (al qual pertanyen 25 dels 27 Estats membres i quatre països associats, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa) no existeixen controls sistemàtics en totes les fronteres, però les autoritats poden realitzar inspeccions aleatòries en carretera o estacions.
Límits i condicions per a viatjar
Com a norma general, els animals de companyia han de viatjar amb els seus propietaris. Si això no és possible, una altra persona pot transportar-los sempre que compti amb una autorització escrita i que el propietari viatge dintre d’un marge de cinc dies respecte al desplaçament de l’animal, ja sigui abans o després.
Pel que fa al nombre d’animals, la normativa de la UE permet que una mateixa persona viatgi amb fins a cinc gossos, gats o fures, sense fins comercials. Si se supera aquest límit, serà necessari demostrar que participen en un concurs, una exhibició o un esdeveniment esportiu, i que tenen més de sis mesos d’edat.
Què ocorre si s’incompleix la normativa
Viatjar sense passaport pot derivar en la retenció de l’animal a la frontera, quarantenes obligatòries o fins i tot la devolució de la mascota al país d’origen. A demés, el propietari s’exposa a sancions econòmiques que, en alguns països com Espanya, poden ser molt elevades, amb multes entre 10.000 i 50.000 euros.
El passaport no té data de caducitat, però només és vàlid per a viatjar si la informació sanitària està actualitzada. En la pràctica, això implica que:
- La vacuna antiràbica ha d’estar vigent segons el termini que marqui el fabricant, normalment entre un i tres anys.
- Els tractaments obligatoris –com els antiparasitaris que exigeixen alguns països– han de registrar-se cada vegada que s’administren.
- Si canvies de domicili o l’animal passa a tenir un nou propietari, el veterinari ha d’actualitzar aquestes dades en el passaport.