Radiografia de la nostra dieta
Espanya és sinònim de bon menjar. La nostra gastronomia és un dels grans atractius del país i, sens dubte, motiu d’orgull per a cadascuna de les comunitats autònomes.
El nostre país ocupa el tercer lloc entre les nacions amb millor menjar del món, segons el rànquing anual de TasteAtlas, elaborat a partir de les valoracions de milers d’usuaris. No obstant això, una cosa és la reputació gastronòmica i una altra de ben diferent la realitat quotidiana del que mengem en les nostres llars. Amb l’objectiu d’analitzar aquesta realitat, la Fundació EROSKI ha elaborat l’estudi Com mengem. Anàlisi del consum d’aliments i begudes des d’una perspectiva nutricional, basat en el Panell de Consum Alimentari del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA).
L’informe compara els hàbits de les llars espanyoles entre 2022 i 2024 i, per primera vegada, ofereix una anàlisi detallada per comunitats autònomes. “El que pretén és mesurar com menja cadascuna de les comunitats autònomes en relació amb la piràmide nutricional, per a veure si allò que es consum encaixa realment en una alimentació saludable”, explica Alejandro Martínez Berriochoa, director de la Fundació EROSKI. L’objectiu és clar: avaluar si la dieta real de les llars s’acosta o s’allunya de les recomanacions nutricionals oficials, detectar tendències i assenyalar oportunitats de millora.
Una bona base, però insuficient
El diagnòstic general d’aquest estudi té una doble cara. En termes globals, el 70,5% de la despesa en alimentació i el 73,5% del volum consumit en les llars corresponen a aliments de consum recomanat diari o freqüent. És a dir, productes que haurien de constituir la base d’una dieta saludable. “Això indica que, estructuralment, la base de la dieta no és dolenta”, apunta el director de la Fundació EROSKI. “Però també significa que gairebé un de cada tres euros i una de cada tres unitats de consum es destinen a productes que a nivell nutricional no haurien de formar part habitual de la dieta”, afegeix. En total, segons dades del Ministeri, cada persona gasta de mitjana 1.771 euros a l’any en aliments i begudes, consumeix 503 quilos anuals i paga un preu mitjà de 3,5 euros per quilo. No obstant això, no n’hi ha prou amb comprar aliments saludables: les quantitats i l’equilibri entre grups són clau, i aquí sorgeixen els principals problemes.
Fruites i hortalisses: el gran dèficit
Un dels resultats més preocupants de l’estudi és el consum insuficient de fruites i hortalisses. Tot i que representen prop del 19% de la despesa total i gairebé el 30% del volum, les quantitats ingerides estan molt per sota de les recomanacions. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) suggereix una freqüència diària de consum de vegetals de cinc racions de fruita i verdura al dia (habitualment 2-3 racions de verdura i/o 3-4 de fruita). Però d’aquestes 35 racions setmanals aconsellades, el consum real a Espanya es queda en 22,6 racions, tot just al voltant del 65% de l’indicat.
“Estem molt lluny de les recomanacions”, adverteix Martínez Berriochoa. “Les fruites i hortalisses són insubstituïbles des del punt de vista nutricional, i aquest dèficit té conseqüències clares per a la salut a mitjà i llarg termini”, assenyala. A més, entre 2022 i 2024 el consum dels aliments vegetals ha empitjorat. “En 2022 consumíem 23,2 racions setmanals i en 2024 hem baixat a 22,6. És una mala notícia”, subratlla el responsable de l’estudi.
L’estudi de la Fundació EROSKI posa de manifest que el lloc de residència influeix en els hàbits alimentaris. En analitzar les llars per comunitats autònomes, s’han observat diferències destacades en el pes dels aliments saludables enfront dels menys recomanats, amb bretxes de més de 10 punts entre territoris. “Hem mesurat com de diferent és cada territori respecte de la mitjana total. Això ens permet visualitzar no només qui està situat millor, sinó qui millora o empitjora amb el temps”, explica Alejandro Martínez Berriochoa, director de la Fundació EROSKI.
Comunitats amb millors hàbits
Encapçalant el rànquing se situen Navarra i País Basc, on gairebé 8 de cada 10 euros de la despesa alimentària es destinen a aliments de consum recomanat diari o freqüent. Navarra lidera amb un 79,9% de pes de les categories de consum més recomanat, seguida pel País Basc amb un 78,8%. “Navarra té una participació significativa d’aliments saludables, molt superior a la mitjana espanyola. Es gasta més diners per càpita en categories saludables, la qual cosa és un senyal molt positiu”, apunta Martínez Berriochoa. Després d’elles, Castella i Lleó, Aragó i Catalunya mantenen percentatges sòlids, entre el 74% i el 77%, reforçant la tendència d’un consum més equilibrat.
Comunitats amb hàbits intermedis
Una mica més allunyades dels millors resultats, però encara en posicions relativament bones, estan Galícia, Astúries, La Rioja i Cantàbria. En aquestes comunitats, els percentatges de consum saludable estan entorn de la mitjana, encara que l’informe detecta un lleuger retrocés en els últims anys. “En algunes regions hem observat petits descensos de 0,7 a 1punto percentual. No són grans variacions, però sí que ens alerten de canvis que convé seguir molt de prop”, explica Martínez Berriochoa.
Comunitats amb marge de millora
Un altre bloc intermedi el conformen Madrid, Extremadura, Castella-La Manxa, Balears i Andalusia. En aquestes zones s’aprecia una evolució positiva: el consum d’aliments saludables ha augmentat respecte a anys anteriors, fruit d’una major atenció a la qualitat de la compra. “Encara que aquests territoris estan per sota de la mitjana nacional, les tendències apunten a una millora en el consum recomanat.
Això demostra que sí que és possible avançar, fins i tot amb contextos molt diferents entre si”, assenyala el director de la Fundació EROSKI. Els seus percentatges se situen entre el 70% i el 73,4%. Per sota de la mitjana, però amb una evolució positiva que cal destacar.
Comunitats amb les pitjors dades
En la part baixa del rànquing apareixen la Comunitat Valenciana, Canàries i Múrcia, amb els resultats menys favorables. Múrcia registra els percentatges més baixos: només el 69,6% de la despesa alimentària correspon a aliments saludables, i els productes de consum diari assoleixen tot just el 40,8%, el mínim registrat entre totes les comunitats. “Múrcia presenta un patró preocupant: està per sota de la mitjana i, a més, mostra una tendència descendent”, subratlla Martínez Berriochoa. “Això evidència que no totes les zones avancen al mateix ritme i que es requereixen respostes adaptades a cada realitat”, finalitza.
Llegums i fruita seca, pitjor encara
La situació és encara més cridanera pel que fa a aquests altres pilars tradicionals de la dieta mediterrània. Si parlem de llegums, només consumim el 27% de les racions recomanades, i de fruita seca amb prou feines s’aconsegueix el 45%. “Els llegums són un exemple claríssim que es pot menjar sa i barat. Són nutricionalment excel·lents i molt barats per quilo, i encara així no es consumeixen tant com s’hauria de fer. És més, el seu consum no deixa de caure”, apunta Martínez Berriochoa. L’estudi no entra a analitzar les causes de per què no recorrem als llegums, però el director de la Fundació EROSKI apunta algunes tendències clares: “Probablement té a veure amb la falta de temps i amb el canvi generacional. La dieta tradicional està molt lligada a altres generacions i avui ja no trobes fàcilment unes mongetes en un menú del dia”.
Peix: menys del recomanat
Una altra dada que es desprèn de l’estudi és que el consum de peix i marisc en la població espanyola cobreix només el 61% de les racions setmanals recomanades, malgrat la seva importància nutricional. “El preu influeix en aquesta decisió, però no és l’únic factor. També pesen la pèrdua d’habilitats culinàries o la percepció que cuinar peix és complicat”, opina Martínez Berriochoa. De fet, l’estudi desmunta alguns tòpics instaurats entre la població. “No tot el peix té un preu igual. Segons dades del Ministeri, de mitjana, un quilo de peix costa uns 11 euros, però un quilo de carn processada i embotits costa 11,5 euros. Canviar un quilo de carn processada per un de peix no només millora la salut, sinó que també estalvia diners”, subratlla el responsable de la Fundació EROSKI.
Diferència respecte a la mitjana estatal del pes en volum d’aquests productes en cada Comunitat i la seva evolució. En la barra horitzontal, com més a la dreta se situa la Comunitat, millor. En la vertical, com més a dalt, millor evoluciona en el temps.
Productes de consum ocasional i molt ocasional: quant consumeix cada comunitat autònoma respecte a la mitjana nacional
Diferència respecte a la mitjana estatal del pes en volum d’aquests productes en cada Comunitat i la seva evolució. En la barra vertical, com més a dalt se situa la Comunitat, més incrementa el consum de productes no recomanats.
Massa carn i ultraprocessats
En contrast amb el significatiu dèficit d’aliments vegetals que predomina entre els espanyols, cal destacar l’elevat consum de productes animals. En concret, el consum de carn està per sobre dels paràmetres recomanats: arriba a un 107%. Els ous, lleugerament per damunt, i els lactis, pròxims a l’aconsellat. A més, els aliments de consum ocasional o molt ocasional, els situats en la cúspide de la piràmide alimentosa, representen el 29,5% de la despesa total dels consumidors. “Entre 2022 i 2024, la gent ha incrementat més el seu pressupost en aliments no saludables en detriment dels recomanats”, adverteix Martínez Berriochoa.
Menjar millor és possible
Entre 2022 i 2024, el preu mitjà dels aliments va augmentar un 13,3%. “Parlem de variació de preus, no només d’inflació, perquè també canvia la composició de la cistella. És cert que l’oli d’oliva, per exemple, es va encarir més d’un 45%, la qual cosa explica part de la reducció del seu consum. Però curiosament el que més ha pujat són els aliments de consum ocasional”, aclareix Martínez Berriochoa. La conclusió de l’estudi és clara: la dieta espanyola no és dolenta, però tampoc és la que hauríem tenir. “No partim d’una mala situació, però tampoc podem conformar-nos. Menjar millor no significa gastar més, sinó elegir millor”, conclou el director de la Fundació EROSKI.
Les dades estan sobre la taula. El repte és convertir-les en hàbits quotidians més saludables. Aquí van algunes idees.
- Incloure fruites, hortalisses, llegums i fruita seca en qualsevol moment, en qualsevol quantitat i de qualsevol forma. Plat principal, guarnició, esmorzar, pica-pica entre hores, farciment o en amanides, pizzes, lactis…
- Triar més els productes frescos i menys els productes processats o ultraprocessats a l’hora d’estructurar la nostra alimentació.
- Tenir vegetals sempre a mà. Aprofitar els formats amb major vida útil per a fer-nos un “rebost saludable”: conserves, congelats, plats preparats, untables, deshidratats, adobats…
- Preparar els vegetals de diferents maneres. Diferents tècniques culinàries i acompanyaments canvien les textures, sabors i l’aspecte, fent la dieta menys avorrida.
- Reprendre l’oli d’oliva com a greix preferent per a cuinar i amanir, ara que el seu consum ha baixat degut, sens dubte, a la inflació.
- Reeducar el nostre paladar. Tenim una apetència molt alta per sabors molt dolços i salats, i això és una barrera per a consumir producte fresc, poc processament o integral. Rebaixar a poc a poc la quantitat de sucre i sal, afegint menys en cuinar i buscant alternatives de productes amb menys sucres i sal.
- Cuinar. Cada vegada cuinem menys i això limita les nostres eleccions i el consum de producte fresc. Hi ha multitud de plats fàcils, ràpids i saludables. Si tens dubtes, consulta el nostre reportatge sobre Com planificar un menú setmanal de la nostra revista de gener.
- Planificar la compra. Fer una llista, no anar a comprar amb gana, aprofitar ofertes i producte de temporada i llegir l’etiquetatge per a prendre decisions informades.
- Educació alimentària en la llar. Els hàbits alimentaris apresos durant l’etapa infantil tenen més probabilitat de ser els que es mantinguin en l’etapa adulta. Cal no oblidar que educar significa donar exemple.