Petards

Petards. Festes amb espurna, però sense ensurts

Amb l’arribada de les festes de Nadal, els petards tornen a fer-se notar en moltes localitats espanyoles, marcant el ritme festiu amb el seu característic baluern. Encara que formen part de tradicions molt arrelades, el seu ús no està exempt de riscos: poden gaudir-se, però sempre amb responsabilitat i pensant en el benestar de tots.

A Espanya, el Reglament d’Articles Pirotècnics i Cartutxos (RAPiC) estableix les normes que regulen la seva fabricació, venda i ús, amb criteris clars per a garantir la seguretat ciutadana. Aquesta normativa, que adapta la legislació europea, fixa límits d’edat, classificacions de perillositat i condicions estrictes per a la seva manipulació. En aquesta guia responem als dubtes més habituals sobre com comprar petards legalment, usar-los amb seguretat i evitar sancions. Perquè tradició i seguretat no tenen per què ser incompatibles.

Com es regulen?

A Espanya, com dèiem, l’ús d’aquests articles està regulat pel Reglament d’Articles Pirotècnics i Cartutxos (RAPiC), aprovat mitjançant el Reial decret 989/2015. Aquesta norma fixa els límits d’edat, les classificacions per nivell de perillositat i les condicions de seguretat durant la seva manipulació.

A aquestes regulacions d’àmbit estatal se sumen altres autonòmiques i municipals, que reforcen la convivència i redueixen l’impacte acústic dels petards. Comunitats com País Basc, Madrid o Andalusia prohibeixen el llançament de petards en la via pública excepte en actes expressament autoritzats. A Catalunya, els artefactes de gran potència només poden encendre’s en zones habilitades i fora dels entorns urbans. Els ajuntaments, al seu torn, disposen de marge per a establir restriccions addicionals mitjançant ordenances locals. En molts municipis, es delimiten els horaris i espais on pot usar-se la pirotècnia, prioritzant el descans veïnal i la protecció de col·lectius especialment sensibles: gent grans, nens o animals domèstics.

Com es classifiquen en funció de la seva perillositat?

A Espanya, tots els articles pirotècnics es classifiquen en quatre grans categories, segons la seva perillositat:

Categoria F1: Molt baixa perillositat. Destinats principalment a menors i principiants, aquests productes inclouen bengales, bombetes o boles de fum. El seu ús està permès a partir dels 12 anys, i el seu nivell de soroll és insignificant, pensat per a entorns domèstics i celebracions familiars.
Categoria F2: Baixa perillositat. Ha de tenir-se almenys 16 anys per a la seva adquisició i ús. Aquesta categoria reuneix articles com a petards mitjans, fonts o petites bateries, que produeixen sorolls moderats i estan dissenyats per a espais oberts.
Categoria F3: Perillositat mitjana. Reservats a majors de 18 anys, aquest grup inclou traques, coets d’una certa potència i bateries més grans. Si bé els nivells sonors ja són importants, encara no suposen un risc per a la salut en condicions normals d’ús.
Categoria F4: Alta perillositat. Són d’ús exclusiu per a professionals amb formació específica.

A quina edat es poden comprar i fer servir?

A Espanya, l’edat mínima per a comprar petards és la següent:

Prohibida la venda a menors de 12 anys.
Prohibida la venda a menors de 16 anys.
Prohibida la venda a menors de 18 anys.

No obstant això, algunes comunitats autònomes poden autoritzar, de manera excepcional, la reducció de l’edat mínima per a l’ús –no per a la compra– d’uns certs articles pirotècnics durant celebracions tradicionals en les quals s’utilitzi pirotècnia degudament autoritzada. Aquestes excepcions permeten:

L’ús d’articles F1 amb marcatge CE per menors a partir dels 8 anys.
L’ús d’articles F2 amb marcatge CE menors a partir dels 10 anys.

Aquestes autoritzacions estan subjectes a condicions específiques, com la supervisió estricta d’un adult i la participació en esdeveniments prèviament regulats per les autoritats.

A qui afecten més els petards?

L’ús de petards pot tenir un impacte significatiu en col·lectius especialment sensibles al soroll.

Animals domèstics. La seva oïda és més sensible que la humana i els sorolls intensos poden provocar-los estrès, taquicàrdia, tremolors, vòmits, salivació excessiva, falta d’aire o atordiment. Per a protegir-los, es recomana no deixar-los sols, habilitar un refugi segur, fer ís del soroll blanc i evitar passejos en moments de activitat pirotècnica més intensa.
Nadons i persones majors. Són vulnerables a l’estrès acústic, que pot causar irritabilitat, ansietat i alteracions físiques. S’aconsella crear un ambient tranquil i mantenir rutines relaxants.
Persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). La hipersensibilitat auditiva pot fer que els sons es percebin com a agressions. Es recomana l’ús d’auriculars amb cancel·lació de soroll i evitar zones amb alta activitat pirotècnica.

Que cal tenir en compte abans de comprar-los?

Només hem d’adquirir-los en establiments autoritzat. Està prohibida la venda ambulant, la compra per unitats soltes i l’adquisició a distància (telèfon, internet o correu).
Cal seleccionar productes apropiats per a l’edat dels qui els usaran, segons la categoria.
La metxa ha de ser clarament visible o estar indicada mitjançant l’etiquetatge o les instruccions.
Han de comptar amb protecció contra l’encesa accidental.
No hem de comprar ni utilitzar articles de múltiple tro o trons de fricció (tubs amb dues o tres porcions de pólvora amb una metxa de retard), la venda del qual està prohibida.
No es recomana adquirir artificis que estiguin connectats o mecanitzats entre si, excepte aquells específicament dissenyats per a funcionar d’aquest mode.

Es poden tirar en qualsevol lloc?

Cada ajuntament regula l’ús de petards, per la qual cosa no podem llançar-los en qualsevol lloc. Generalment, està prohibit fer-ho en espais públics com a parcs, jardins, àrees residencials i especialment prop d’hospitals, centres escolars o llocs on resideixin col·lectius vulnerables. Aquestes restriccions busquen protegir la convivència, evitar sorolls excessius i preservar el benestar de gent gran, nens, persones amb trastorns sensorials i animals. En dates assenyalades, com a Nadal, Nit de cap d’any o festes patronals, molts municipis emeten bàndols que regulen de manera més exhaustiva l’ús de la pirotècnia, establint altres límits temporals i espacials per a minimitzar molèsties.

Què passa si s’utilitzen indegudament?

L’ús indegut de petards pot implicar sancions legals que van des de multes fins a decomisos de material. A més, qualsevol ciutadà pot denunciar l’ús inadequat davant la Policia Local o altres autoritats competents. Les sancions es classifiquen segons la gravetat de la infracció:

Multes lleus. Entre 100 i 600 euros per llançar petards en zones no autoritzades o incomplir normes municipals.
Multes greus. De 601 a 30.000 euros per usar petards sense autorització o en condicions perilloses.
Multes molt greus. De 30.001 a 600.000 euros en casos de perill elevat per a la seguretat ciutadana o l’entorn natural, acompanyades de confiscació del material.

Com afecta aquest document als professionals sanitaris?

Els professionals sanitaris tenen obligacions legals i ètiques molt clares en relació amb les declaracions de voluntats anticipades dels pacients:

Informació i assessorament. Han d’informar i assessorar qualsevol persona que ho requereixi sobre el dret a fer una declaració de voluntats anticipades. Això implica explicar en què consisteix aquest document, com pot formalitzar-se i quins seran els seus efectes en l’atenció sanitària.
Consulta i respecte de les voluntats. Quan una persona rep atenció sanitària i no pot expressar la seva voluntat per si mateixa, l’equip mèdic està obligat a consultar la història clínica per a localitzar si existeix un document de voluntats anticipades inscrit; a més, pot accedir directament al registre corresponent. Els professionals han de respectar el recollit en aquest document, sempre que no entri en conflicte amb la llei o la bona pràctica clínica.
Aplicació prioritària de les voluntats prèvies. Les instruccions incloses en el document prevalen enfront de l’opinió dels familiars, reunits o fins i tot del representant, excepte circumstàncies excepcionals previstes legalment, com si són contràries a la llei o el saber professional dels metges. La voluntat manifestada en el document és vinculant per al personal sanitari i el centre on es presti l’assistència.

En el document es pot incloure l’eutanàsia?

La Llei orgànica 3/2021 de Regulació de l’Eutanàsia reconeix el dret de les persones a sol·licitar i rebre ajuda per a morir en determinades condicions. Si una persona ha expressat en el document de voluntats anticipades el seu desig explícit de rebre la prestació d’ajuda per a morir en cas de perdre la capacitat de comunicar-se, els metges estan obligats a respectar-ho, sempre que es compleixin els requisits legals i mèdics: ser major d’edat, patir una malaltia greu i incurable o un sofriment greu, crònic i impossibilitant, i tenir nacionalitat o residència legal a Espanya. Quan el pacient ja no pot manifestar el seu consentiment i l’equip mèdic certifica aquesta situació, haurà d’aplicar-se allò que estigui recollit en el document registrat.

Si la persona conserva encara la seva capacitat per a prendre decisions i comunicar-se, encara que hagi indicat en el document d’últimes voluntats la seva decisió de sol·licitar l’eutanàsia, ha d’iniciar el procediment pel seu compte: presentar personalment dues sol·licituds per escrit, separades per almenys 15 dies, tal com marca la llei. En aquest cas, el document de voluntats anticipades no substitueix el procés de sol·licitud directa, encara que pot servir com a complement o referència.