Fructosa afegida. Un risc ocult en la dieta de les embarassades
Les dues ratlletes en el test d’embaràs ho canvien tot. Amb el resultat positiu comença un viatge físic i emocional marcat per una immensa alegria i una gran expectació, encara que també per una certa i inquietud i un xic d’ansietat. Una de les principals pors de la dona embarassada és encertar amb la seva alimentació, ja que allò que mengi pot afectar, positivament o negativa, al bon desenvolupament i la salut del seu fill o filla. Hi ha infinitat d’estudis que avalen el mal que en aquesta etapa pot causar la ingesta de begudes alcohòliques, l’abús de cafeïna, els ous crus o poc cuinats o els lactis sense pasteuritzar.
En general, el consell mèdic a les futures mares passa per portar una dieta equilibrada i no abusar dels aliments rics en carbohidrats, els greixos trans ni els dolços (brioixeria industrial). Fins aquí tot correcte, però si s’ha de jutjar per les últimes recerques, potser els professionals sanitaris haurien de fer encara més èmfasi en els riscos que poden provocar els aliments que contenen fructosa afegida, un edulcorant que es troba en el menjar processats, els refrescos i altres begudes ensucrades. És més, alguns investigadors parlen directament de què és el que s’hauria d’incloure en el llistat d’aliments contraindicats durant la gestació.
- Begudes ensucrades.
- Salses i melmelada.
- Brioixeria industrial.
- Cereals ensucrats.
- Postres ensucrades.
- Productes “light”.
Cerca ingredients com a fructosa o “xarop de blat de moro d’alta fructosa (JMAF)”.
On està el risc
Alba Andreu Martí, dietista-nutricionista i membre del grup de treball d’Obesitat i Salut Reproductiva de la Societat Espanyola d’Obesitat (SEEDO), confirma que existeix una creixent evidència científica que vincula el consum excessiu de fructosa afegida durant l’embaràs amb efectes adversos tant per a la mare com per a la seva descendència. “Són diversos els estudis que han associat una ingesta elevada amb un risc molt superior de desenvolupar obesitat, síndrome metabòlica, fetge gras no alcohòlic i resistència a la insulina”, explica. L’experta afegeix que, a més, “aquests efectes no només afecten la gestant, sinó que també poden programar metabòlicament al fetus, condicionant la seva salut a curt i llarg termini”.
La fructosa es troba de manera natural en la fruita, això significa que menjar molta fruita és dolent per al nadó? Per descomptat que no és així. La fruita no representa un problema. “De fet, aporta fibra, antioxidants, vitamines i minerals que modulen l’absorció de sucres i contribueixen a la salut metabòlica. Sempre que es tracti de fruita sencera i no de sucs industrials o productes amb sucres afegits”, apunta la nutricionista. Quan parlem del risc de la fructosa ens referim a l’afegida. “La fructosa és un monosacàrid que efectivament es troba de manera natural en fruites, però també en les verdures i la mel. En aquest context, quan es consumeix en quantitats adequades com a part d’una dieta equilibrada, no representa un risc per a la salut. El problema sorgeix amb la fructosa afegida, especialment en forma de xarop de blat de moro alt en fructosa (JMAF o HFCS, per les seves sigles en anglès) o com a part de la sacarosa, que s’utilitza àmpliament en la indústria alimentària per a endolcir productes processats”, detalla la investigadora de la SEEDO. Per tant, parlem d’una forma de fructosa que es troba en aliments ultraprocessats, com a refrescos i begudes ensucrades, salses, melmelades, brioixeria industrial, cereals d’esmorzar, iogurts ensucrats, productes light i productes que al·leguen ser aptes per a persones amb diabetis.
La fructosa té un índex glucèmic més baix que la glucosa, és a dir, eleva de manera lenta i moderada els nivells de sucre en sang. No obstant això, l’afegida es metabolitza directament en el fetge, per la qual cosa un excés pot portar a la resistència a la insulina i a l’acumulació de greix en aquest òrgan. “Tot això afavoreix l’estrès oxidatiu i l’acumulació de greix visceral”, relata la dietista-nutricionista Alba Andreu.
Altres contraindicacions
El grup de recerca Nutrigenòmica i Programació Fetal (NUTRIPRO), liderat per Carlos Bocos, de la Universitat CEU Sant Pau, ha publicat recentment un estudi que demostra que l’exposició prenatal a la fructosa pot induir hipertròfia cardíaca en els nadons. Això significa que la seva ingesta en excés pot produir un creixement anormal del múscul cardíac, un fet que afecta la capacitat del cor per a bombar la sang, la qual cosa augmenta el risc de complicacions cardíaques serioses, com una insuficiència, arítmies o mort sobtada. “Aquest engrandiment anormal del cor és considerat un marcador prematur d’insuficiència cardíaca”, afegeix Abreu.
De quines quantitats estem parlant? “Els efectes negatius deguts al consum de fructosa es presenten quan la ingesta calòrica diària està entre un 25% i un 50% de la ingesta calòrica total. Perquè ens fem una idea, els bevedors habituals de refrescos ensucrats poden arribar a consumir entre un 20% i un 25% de la ingesta calòrica total diària en forma de fructosa afegida”, indica Carlos Bocos. Aquest percentatge equivaldria només als refrescos, per la qual cosa caldria afegir els aliments en la composició dels quals també porten aquesta fructosa afegida.
La recerca de Carlos Bocos, recollida en la revista Nutrientes, ha demostrat també que la fructosa afegida en l’organisme de l’embarassada pot alterar el gas que protegeix la placenta. El gas sulfur d’hidrogen o H2S és una substància que exerceix un paper protector amb respecte del desenvolupament de malalties cardiovasculars per les seves propietats antiinflamatòries i vasodilatadores, incloent, per tant, un paper beneficiós en la formació de la placenta i en la gestació. “El fet que hàgim comprovat que el consum de sucres com la fructosa afegida disminueix la producció d’aquest gas podria suggerir una menor protecció i un major risc de sofrir preeclàmpsia (hipertensió en l’embaràs) fins i tot en dones gestants sense sobrepès”, explica el director de l’estudi.
- Actualment, el consum de fructosa artificial no està formalment contraindicat durant l’embaràs, però sí que es recomana limitar la ingesta de sucres afegits, especialment en forma de fructosa, sacarosa i altres edulcorants presents en productes ultraprocessats.
- L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana de manera general que el consum de sucres lliures, que inclouen la fructosa afegida, no superi el 10% de la ingesta calòrica total diària. En total, l’organització recomana no prendre més de 25 g de sucre al dia.
- Encara que no existeix una prohibició explícita, l’evidència científica suggereix que el consum elevat de fructosa afegida durant l’embaràs pot tenir efectes adversos sobre la salut matern-fetal. Aquestes troballes reforcen la necessitat de revisar les recomanacions, especialment en relació amb el consum de begudes ensucrades i aliments ultraprocessats. Tal com ocorre amb les begudes energètiques, els experts proposen incloure advertiments en l’etiquetatge per a desaconsellar el seu consum durant l’embaràs.
Últimes recerques
Però encara hi ha més. Recerques en models animals han revelat que el consum elevat de fructosa afegida en etapes primerenques de la vida pot afectar el desenvolupament neurològic del nen. En concret, un estudi de 2025 de la Universitat d’Edimburg, publicat en Nature, va concloure que els ratolins les mares dels quals consumien una dieta alta en fructosa afegida van mostrar que aquest tipus de sucre té capacitat per a interferir en la cèl·lula clau en la maduració cerebral (micròglia).
Si bé encara falten recerques en humans, “aquest efecte s’ha relacionat amb l’aparició de comportaments ansiosos en l’adolescència i un augment del risc de sofrir trastorn de l’espectre autista, esquizofrènia, discapacitat intel·lectual i trastorns bipolars”, afegeix Alba Andreu. És el que l’especialista Carlos Bocos defineix amb el terme de programació fetal, un mecanisme pel qual la ingesta materna de fructosa afegida induirà canvis epigenètics en els seus descendents. “L’epigenètica estudia els canvis d’expressió dels gens (fenotip) sense que la seqüència d’ADN es vegi modificada. Aquests canvis són heretables i es mantenen en el temps”, explica. És a dir que es poden produir canvis en els gens per factors ambientals, com la dieta o l’exercici.