Ou. Un dels aliments més nutritius i més complets

És molt més que proteïna. Cert

L’ou és famós per la proteïna (6,4 g per unitat) i per la quantitat mínima d’hidrats de carboni (0,34 g per ou). A més de destacar per la quantitat de proteïna, també ho fa per la qualitat d’aquesta, equiparable a la de la carn i el peix, ja que és d’alt valor biològic: té tots els aminoàcids essencials que necessita el cos i en proporcions altes. La proporció entre els greixos saturats (35%) i insaturats (65%) el converteix en un aliment nutricionalment molt recomanable i, a més, és la millor font dietètica de colina, un nutrient del rovell que és important per a la formació i el funcionament normal del cervell i el sistema nerviós. Té ferro, zinc, fòsfor, potassi i àcid fòlic i vitamines A, D, E, B3 i B12.

Cru és més nutritiu. Fals

A més del perill que comporta si es consumeix sense cuinar –la intoxicació per salmonel·la és el risc principal i s’inactiva per sobre dels 70 °C–, només ens podrem beneficiar de totes les seves propietats nutricionals si el sotmetem a un tractament tèrmic. Quan mengem un ou cuit absorbim un 90% de la seva proteïna, mentre que en cru l’absorbim en un 50%. La cocció millora l’absorció de l’albúmina, la proteïna més important de l’ou i que té un gran valor biològic. També desactiva un antinutrient que es troba en l’ou cru, l’avidina. Aquesta substància s’uneix a la biotina (vitamina B7) i impedeix l’absorció. La calor, per tant, fa que tots els nutrients de l’ou es digereixin millor i que se n’aprofitin tots els components.

És millor menjar només les clares. Fals

La clara conté principalment aigua (en un 88%) i proteïnes (en un 10,5%). El rovell és 50% aigua i la resta es reparteix entre proteïnes (16,5%) i greixos, per tant menjar-se l’ou sencer sempre serà més nutritiu. El rovell aporta tots els lípids i la clara, sobretot, proteïna d’alta qualitat.

No ens fa engreixar. Cert

Un ou té unes 75 calories, encara que dependrà de com el cuinem (no és el mateix bullit que fregit). Però és un dels aliments d’origen animal que tenen una composició de greix més bona: en 100 g (2 ous), 9,7 g són greixos, el 65% monoinsaturats. Es recomana en la gran majoria de dietes d’aprimament supervisades per professionals pel seu poder nutricional i per l’alt índex de sacietat.

No augmenta el colesterol. Cert

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana el consum, almenys, d’un ou al dia en un adult sa i uns tres o quatre a la setmana en persones amb colesterol alt. Algunes recerques dels anys setanta aconsellaven no prendre aliments que contenen colesterol perquè creien que incrementaven el colesterol dolent. Avui dia se sap que no és així. Tenir el colesterol alt és conseqüència d’una mala alimentació en general, però sobretot d’una dieta composta per sucres lliures i greixos saturats, ja que aquests greixos afavoreixen la producció de les lipoproteïnes que transporten el colesterol dolent, que és el que pot crear obstrucció de les artèries i restringir el flux sanguini al cor i al cervell. Els greixos insaturats de l’ou tenen un efecte reductor del colesterol.

Els marrons són més nutritius. Fals

No hi ha cap diferència en termes nutritius ni organolèptics (color, sabor, textura i aroma) entre els blancs i els marrons. El color el marca la raça (la genètica) de la gallina. L’única excepció és que les gallines que ponen els ous marrons són més grans que les que ponen els ous blancs, per això els seus ous també són més grans.

El rovell fosc és millor. Fals

El color del rovell pot anar des del groc pàl·lid fins a un taronja fosc, però això no afecta la qualitat de l’ou. La tonalitat té a veure amb l’alimentació de la gallina, ja que els pigments de la seva dieta es dipositen en l’ou. El rovell és més groc quan l’alimentació és a base de blat i més ataronjat quan és a base de blat de moro.

Per saber si està fresc cal veure si sura. Fals

La prova de veure si l’ou sura en un got d’aigua no és fiable. Segons l’Institut d’Estudis de l’Ou, hi ha tres indicadors més bons per a saber-ho. El primer és comprovar la consistència de la clara. Un ou fresc té dues zones a la clara: una de més consistent i una altra de líquida, que es distingeixen bé. Quan l’ou està més fresc, la clara densa és més ferma i gelatinosa. Quan és difícil distingir les dues zones, l’ou està menys fresc. El segon és fixar-se en l’alçada del rovell. Un ou fresc té un rovell semiesfèric sobre la clara densa, i els dos tenen una alçada que destaca sobre la clara líquida. Quan l’ou perd frescor, la membrana del rovell és menys ferma i el rovell s’aplata, fins que s’aplana per complet. El tercer és comprovar l’alçada de la cambra d’aire (la bombolla que es forma a l’interior de la part ampla de l’ou entre la membrana i la closca). Com més petita és aquesta cambra d’aire, més fresc és l’ou.

Si té una taca vermella no està dolent. Cert

Només indica que s’ha trencat algun vas sanguini abans de la posta, no que ha estat fertilitzat, com es pensa. Encara que hagués estat així, un ou ja fertilitzat es pot menjar igualment.