“La millor acció que ha dut a terme Noruega és prohibir la publicitat destinada als menors”

Noruega va ser un dels primers països del món que va adoptar una política alimentària el 1974. Però a la dècada dels setanta l’atenció se centrava en la dieta saludable en general i en l’autosuficiència alimentària (generar un sistema alimentari propi al país). Al llarg dels vuitanta va anar dedicant cada vegada més atenció a la promoció d’una dieta saludable que específicament aconsellava una reducció en la ingesta d’àcids grassos saturats, sucre i sal; així com l’augment del consum de fruita, verdura, cereals integrals i peix. Però l’atenció no se centrava específicament en l’obesitat, un problema que no es va posar en evidència fins al 2000.

El 2002 es va elaborar un llibre blanc sobre la salut pública quan el sobrepès i l’obesitat –i també les malalties cardiovasculars, el càncer i la diabetis– es van assenyalar com els reptes sanitaris principals de Noruega. Uns anys més tard es va definir una estratègia més completa, per al 2007-2011, que incloïa objectius, mesures i responsabilitats concretes. Aquesta estratègia, que va ser avaluada per l’OMS a Europa, ha estat fonamental per a dur a terme les polítiques i accions de prevenció de l’obesitat que contribueixen a reduir el sobrepès al país.

Es va centrar fonamentalment en els infants i en els joves. Ells van ser el grup d’interès principal, juntament amb la reducció de les desigualtats socials en matèria de salut. Però a més de posar l’atenció en mesures estructurals, el pla també va posar el focus en la comunicació, en la informació que calia transmetre als consumidors.

La lactància materna, l’augment de la ingesta de fruita, verdura, hortalisses i aliments integrals. Es fomentava l’aigua com a beguda principal i la reducció de greixos, productes lactis i carnis grassos, sal i sucre (begudes ensucrades, dolces i aperitius). Els resultats des de llavors han estat positius, però l’estratègia ha estat substituïda per una de nova que planteja millorar l’alimentació per al 2017-2023, el Pla d’acció nacional per a una dieta més saludable.

En el consum d’aliments vegetals i cereals sencers que es conreen localment. Se centra en les baies del bosc [aliments silvestres], en el pa de sègol, l’oli de colza, el nap, la col i el bacallà, productes que es conreen i es produeixen localment i que han demostrat que aporten beneficis per a la salut. En general, aquesta dieta es basa en un patró saludable, però també en la sostenibilitat.

Recentment he dirigit un projecte on hem avaluat les polítiques nutricionals noruegues per a reduir l’obesitat i les malalties ENT [sigles de “no transmissibles”: cardiovasculars, respiratòries, càncer i diabetis] fent servir el mètode Food-EPI. Es tracta d’una eina internacional que fan servir els governs per a crear un ambient nutricional més saludable, i que forma part d’un projecte més ampli de la Unió Europea (WP1 de la Xarxa d’Avaluació de Polítiques). Un grup d’experts ha revisat aquestes polítiques i, comparant-les amb les millors pràctiques internacionals, va concloure que les de Noruega són bastant més bones que d’altres que es porten a terme satisfactòriament en altres països.

Com a part d’aquest èxit destacaria que el govern noruec restringeix tota la publicitat adreçada específicament als nens mitjançant la Llei de radiodifusió de 1992. Aquesta norma es considera molt important a l’hora de protegir els menors de la publicitat en general i, en particular, de la dels aliments i begudes poc saludables. El 2013 van anar més enllà, i la indústria alimentària va acordar una prohibició autoregulada del màrqueting en aliments i begudes ensucrades dirigit a nens menors de 13 anys. Alguns experts en nutrició van considerar que aquesta normativa fins i tot es podria millorar (per exemple, apujant el límit d’edat als 18 anys i estenent la regulació al màrqueting dels envasos), però així i tot ha tingut un impacte fort i, com a conseqüència, la reducció de la comercialització d’aliments i begudes poc saludables per als nens.

Sí. Quan les enquestes dietètiques de començament del 2000 van mostrar que els nens i nenes noruecs tenien un consum de sucre alt, es van prendre mesures. Es van realitzar campanyes per informar els pares i el personal sanitari sobre la importància de reduir la ingesta de sucre, i les guarderies s’hi van centrar amb campanyes com “Celebra l’aniversari sense sucre”. A més, la indústria d’aliments per a nadons va reduir el contingut d’aquest compost en les farinetes. Pares i mares van començar a ser molt més conscients de la importància de reduir el consum, per exemple, de refrescos amb sucre. El resultat va ser que la ingesta de sucre en nens menors de 4 anys ara és molt baixa. És veritat que augmenta amb l’edat, però almenys la majoria dels menors comencen els primers anys de vida ingerint menys sucre.

A Noruega, tots els nens i nenes des del naixement visiten el centre de salut infantil perquè un professional de la sanitat pública els faci un seguiment i els aconselli. Els mesuren (pes, alçària) regularment durant els primers anys i donen consells als pares sobre la lactància materna i l’alimentació dels nadons i dels nens petits. A més, gairebé tots els menors van a la guarderia, on, en general, fa anys que estan posant més atenció a l’alimentació sana. Tot es pot millorar, però aquesta fórmula funciona i té un paper molt important quan s’ha de començar amb bon peu l’educació nutricional dels nens. Actualment no tenim una política general per a servir àpats escolars a Noruega, però algunes escoles ofereixen en els esmorzars la possibilitat de comprar llet, fruita i/o verdura a un preu econòmic.

Sí. El ministre de Sanitat ha establert una col·laboració amb els agents principals de la indústria alimentària del país, que s’han compromès a reduir el contingut de sucre, sal i greixos saturats en els productes, i així contribueixen perquè els més petits consumeixin més aliments saludables. Les autoritats sanitàries, a més, hi han de contribuir amb campanyes d’informació. En general, les polítiques noruegues combinen les mesures estructurals amb informació a la població.

Aquest augment d’impostos va tenir una forta pressió per part de la indústria alimentària, que es queixava d’una pèrdua de negoci perquè s’incrementaven encara més les compres dels noruecs a la frontera: els ciutadans passaven a la Suècia veïna per a adquirir refrescos, xocolates i alcohol barats, ja que allà no tenen aquesta taxa. Per aquesta pressió, enguany l’impost s’ha reduït gairebé un 50%, en el cas dels refrescos, i s’ha eliminat per complet en alguns aliments poc saludables. A més, la indústria es va oposar també a una regulació més estricta sobre la comercialització d’aliments i begudes poc saludables dirigida als nens. Per tot això, malgrat que la salut pública té una posició forta a Noruega, encara podria ser millor, ja que la salut pública no sempre prima sobre les decisions polítiques. Sovint veiem que els polítics la posen en una balança enfront d’altres interessos.

La indústria lluita contra les mesures amb què no està d’acord. Amb l’impost va fer un pas enrere, va trencar aquesta col·laboració que hi havia amb el govern per a reduir el sucre dels seus productes. Ara, amb la reducció recent de la taxa, tornen a col·laborar. Els agrada ser socis, però no que els diguin el que han de fer. Crec que caldrà veure si el model noruec de col·laborar estretament amb la indústria alimentària acaba funcionant o si és massa ingenu.

Ha estat una combinació de factors, ja que s’han llançat campanyes d’informació a la població i també s’han organitzat accions per part de la indústria per a reduir el contingut de sucre en els aliments. Per exemple, en el iogurt ha disminuït molt.

Potser, però com que aquesta taxa s’ha reduït recentment, el preu d’una rajola de xocolata –per exemple– ha baixat. A partir d’ara, això podria tenir un efecte negatiu per a la població amb menys recursos i és una qüestió que em preocupa. Els noruecs beuen una gran quantitat de refrescos, i molts s’han passat dels endolcits amb sucre als endolcits artificialment. Això ha contribuït bastant a reduir el consum de sucre. En general, els noruecs són conscients que el consum de sucre ha de ser baix i intenten reduir-lo.

Sí, hi ha una relació clara entre pobresa i obesitat. Els nens de famílies amb menys recursos pateixen més el sobrepès. Són menors que beuen més begudes ensucrades, mengen menys fruita i verdura i participen menys en activitats de lleure i esports.

Sens dubte, la prevenció i la promoció de la salut sempre seran més barates que finançar el tractament de les malalties que provoca l’obesitat.

Si ens centrem en els nens més petits, sembla que en la indústria alimentària ara s’aposta per la comercialització de productes dolços a base de fruita, com aquestes bossetes amb purés de fruita o fruita deshidratada, que no són millors que les llaminadures. Sovint es comercialitzen com a aliments saludables i substituts de les fruites i verdures fresques, però a penes contenen vitamines, minerals o fitoquímics, són molt dolços i gens saludables. Espero que Noruega hi intervingui i adopti mesures més estrictes.

Els experts del projecte Food-EPI, una avaluació recent feta en 11 països dels cinc continents, van recomanar accions concretes, com ara reduir el preu dels aliments saludables i augmentar el dels no saludables. Malauradament, el Govern noruec ha fet just el contrari i ha reduït l’impost sobre les begudes ensucrades, l’alcohol i els dolços. El grup d’experts també va recomanar introduir a l’escola fruita i verdura gratuïtes per als nens i, almenys, un àpat escolar gratuït, que no tenim a Noruega. A més, també van aconsellar reforçar la tasca en matèria de nutrició als municipis i als entorns públics. Hi ha moltes directrius que encara no se segueixen per la falta de capacitat i competència dels diferents municipis.