Per què ha pujat el preu de l’energia?
És cert que hi ha hagut menys generació d’energies renovables que altres anys, sobretot eòlica i hidràulica per qüestions meteorològiques, i un consum més alt per l’ona de fred. Però això no justifica les enormes pujades en els preus. Al desembre, la producció de renovables ha estat fins i tot inferior a la de gener i, en canvi, el preu ha estat notablement inferior al de gener. La qüestió és que les regles de joc del mercat elèctric estan mal dissenyades.
Quines són aquestes regles?
Cada dia, les centrals elèctriques ofereixen la seva energia per a l’endemà i l’oferta més cara per a satisfer la demanda fixa el preu de totes. És el que es diu un mercat marginalista. En un mercat normal amb certa competència apareixerien competidors que baixarien aquest preu. En una gran part del mercat energètic espanyol no hi ha competència. Per exemple, les nuclears, que suposen el 20% de l’energia elèctrica del país, no tenen competència i els seus operadors han estat cobrant 70 euros el megawatt hora (MWh), quan a l’abril de l’any passat en cobraven 24.
Continuaran pujant els preus?
No ho sabem, són unes regles de joc molt sibil·lines. Qualsevol petita variació pot augmentar-los o fins i tot enfonsar-los, com la primavera passada. Els que marquen els preus més cars, el gas i el carbó, no depenen de nosaltres, sinó de la cotització del petroli. Però si el petroli puja, el normal és que els preus pugin.
Què s’hauria de fer perquè no pugin més?
El primer és que el Govern hauria de canviar les regles de joc perquè hi hagi preus més estables, com en altres països. A França o a Alemanya, per exemple, on els preus del mercat majorista de l’energia són fins i tot superiors als d’Espanya, el trasllat a la factura final del consumidor no té res a veure amb el que ha passat al nostre país.
Què hi podem fer els ciutadans?
Intentar ser tan autosuficients com sigui possible, posant-nos per exemple una placa solar. I votar cada quatre anys la proposta política que realment pot canviar el sistema.
Però la llei fa, en la pràctica, inviable l’autoconsum energètic.
No diria inviable, però sí molt dificultós. Per això es planteja també canviar la llei.
I mentrestant, què podem fer?
Contractar la millor tarifa possible, no deixar-nos enlluernar per ofertes que després ens fan pagar més que abans i, en definitiva, no malbaratar energia. Un cop fet això, les possibilitats són molt petites, pel que deia del mercat.
Per què no s’utilitzen més energies renovables a Espanya?
No ho sé, perquè a més de ser més netes, ara són més barates que la resta d’energies, com el carbó, el gas i, per descomptat, més que la nuclear. Estem immersos en una transició energètica sense precedents que farà el nostre sistema 100% renovable. Que ningú no tingui el mínim dubte, la qüestió és en quant de temps ocorre. Els polítics tenen una enorme responsabilitat d’accelerar o reduir aquesta transició.
Es parla molt dels preus de l’electricitat, però no tant dels del gas, que també suposa una despesa important per als consumidors, sobretot els mesos de més fred. Per què?
Suposo que, com que estem acostumats que els preus dels hidrocarburs es fixin en altres països, la gent ho veu com una cosa normal, mentre que l’electricitat la produïm aquí i malgrat això puja.
També treballa contra la pobresa energètica. Què caldria fer per a evitar-la?
L’única ajuda oficial, el Bo Social Elèctric, un descompte del 25% en la factura de la llum, està mal dissenyada des que es va crear el 2009, a banda del debat de qui l’ha de finançar, en què totes les empreses grans volen que vagi a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat.
Com s’hauria de dissenyar aquesta ajuda?
No només hauria de referir-se a l’electricitat, perquè gran part dels problemes de pobresa energètica deriven del fred a l’hivern i la major part de la gent té calefacció de gas. Per tant caldria estendre-ho, com a mínim, al gas i al butà. S’haurien de preveure els nivells de renda i bonificar el 100% a les famílies amb menys ingressos, que tenen les mateixes dificultats per a pagar 100 euros que per a pagar-ne 75. En això treballem les organitzacions socials des de fa força temps.