Uber es presenta com una aplicació útil per al consumidor dins del sistema d’economia col.laborativa. Per què protesten vostès?
No ho fem per les apps ni per les noves tecnologies. El sector del taxi en tot Espanya està a l’avantguarda en tecnologia d‘apps que posem a disposició dels nostres usuaris. Protestem perquè les regles del joc han de ser iguals per a tothom. Hi ha una Llei d’Ordenació de Transports Terrestres (LOTT) que estableix els requisits per prestar servei públic en automòbils de turisme. En cap cas es pot proporcionar aquesta prestació amb vehicles i conductors particulars que no reuneixin certs requisits: tenir una llicència o una autorització, un permís de conduir de la classe BTP i assegurances que cobreixin els usuaris del servei del taxi.
I això costa diners.
El taxi ofereix a l’usuari la professionalitat del conductor, el pagament dels impostos i les cotitzacions socials, la pòlissa de l’assegurança corresponent que garanteix danys a tercers i a passatgers en un exercici professional (les assegurances comunes dels conductors privats no cobreixen tot això), a més de la identificació externa del vehicle. Es compleix amb el dret de poder consultar les tarifes en un lloc visible, es garanteix que el taxista porta una identificació visible i que és una persona sense problemes amb la justícia. A més, el conductor de taxi té un permís especial de conducció de la classe BTP, ha superat un examen de coneixements de la ciutat i és capaç de localitzar qualsevol adreça amb una guia o un navegador.
Creuen que Uber és segur per a l’usuari?
No, per diversos motius. No estan sotmesos a les restriccions de la legislació laboral, podent treballar un nombre d’hores indeterminades amb el consegüent risc per als usuaris. L’estat dels vehicles no està controlat per cap Administració. Els passatgers no estan coberts per l’assegurança. Els conductors no tenen cap tipus de formació especial. Les tarifes que aplicaran seran les que vulgui UBER. Els passatgers no sabem si qui condueix té antecedents penals o no. Si passa alguna cosa, el passatger es podrà queixar i reclamar a una app amb fur a Amsterdam o simplement valorar el servei i sortir en una estadística que gestiona la mateixa empresa. Per no parlar dels exemples d’inseguretat ocorreguts en altres ciutats i que han aparegut als mitjans de comunicació.
Però és un sistema d’èxit.
L’èxit d’aquest sistema radica que pretenen saltar-se totes les lleis en matèria laboral, tributària i de transports i seguretat viària. Quan les regles del joc no són per a tots iguals i algú se salta totes aquestes normes, la seva activitat sempre serà més atractiva i més productiva, ja que es poden permetre oferir preus que puguin ser més competitius que els del taxi i que, curiosament, a més de tot això, a sobre són més cars.
Vostès acusen Uber d’afavorir l’economia submergida, de frau i d’il.legalitat. Si s’atinguessin a la LOTT i no fossin competència deslleial, els acceptarien?
Per descomptat. Acceptaríem qualsevol ciutadà que volgués fer transport de viatgers en automòbils de turisme, complís amb el que estableix la LOTT i pagués els seus impostos i taxes corresponents.
Hi ha veus que els han acusat d’anar en contra de les noves tecnologies, de no acceptar una nova manera de fer les coses.
Va haver-hi manifestacions d’aquest tipus per part del Ministre d’Economia, Luis de Guindos. Des del sector del taxi, li aconsellaríem que baixés del cotxe oficial de tant en tant i utilitzés el servei públic del taxi. Així veuria com els taxistes de tot Espanya estem a l’avantguarda d’aquestes noves tecnologies. El que no sabem és si el ministre d’Economia vol que més de 70.000 taxistes a tot el país deixem de pagar els impostos i les taxes corresponents i actuem tal com pretenen aquestes multinacionals.
Quina solució donaria vostè a aquest conflicte?
La solució ja està donada. Hi ha una Llei d’Ordenació de Transports Terrestres que estableix les normes i els requisits que s’han de seguir. Tot aquell que la incompleixi ha de ser sancionat degudament. Aquesta és una feina que correspon i competeix a les administracions públiques, elles són les que han d’impedir aquestes pràctiques il.legals. Si legislen i estableixen unes lleis, també han de fer que les compleixin i les respectin tots els ciutadans.