Saltar el menú de navegación e ir al contenido

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Buscador

logotipo de fundación

Canales de EROSKI CONSUMER


Estás en la siguiente localización: Portada > Edición impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

: Un servei car i amb irregularitats

A més del pagament per desplaçament i per mà d'obra, moltes empreses de reparacions exigeixen un suplement de nocturnitat o un extra per urgències i fins i tot cobren pels dos conceptes

Pressuposts i temps d'espera

No es fan pressuposts

Encara que és lògic que aquestes empreses no facilitin un pressupost tancat per telèfon quan l’usuari fa la primera trucada, ja que no han pogut comprovar encara l’avaria in situ, han d’aclarir el cobrament o no d’aquests suplements o informar sobre les seves tarifes per desplaçament i mà d’obra. Una pràctica que no es realitza en la majoria dels casos. El 85% de les empreses no elaboren un pressupost correcte per telèfon, ni al domicili. El més habitual és que no es concretin per telèfon molts dels conceptes pels quals després es cobrarà al client, que al domicili tampoc no es presentin els fulls informatius on s’especifiquen i es desglossen les tarifes i que en la factura faltin dades obligatòries com és el nom i el DNI del tècnic o, si és dona el cas, el preu dels materials de recanvi utilitzats. A més, és habitual que la factura no inclogui un desglossament de les despeses per les quals es cobra (només un 20% dels tècnics els detallen), i fins i tot, que no especifiquin el període de garantia de la reparació (només la meitat de factures que s’elaboren són correctes en aquest sentit).

Les irregularitats són la norma en el moment de cobrar, entre altres raons, perquè no és habitual que les empreses elaborin un segon pressupost quan, per alguna raó imprevista, la despesa final és superior a la indicada en un primer moment. Les empreses de reparacions domèstiques que s’anuncien per Internet no són millors en aquest aspecte, ja que la majoria tampoc no exhibeixen les tarifes a les pàgines web. D’altra banda, si una vegada el tècnic a casa l’usuari rebutja el pressupost, ha de pagar una compensació que representa, de mitjana, 40 euros, encara que varia molt segons les ciutats i les empreses.

No tan urgents

Aquestes empreses tarden, de mitjana, més d’hora i mitja a respondre la incidència quan se’ls truca dins l’horari normal. Requerits a partir de les 10 de la nit, els tècnics redueixen aquest temps de resposta a 55 minuts, si bé varia molt entre ciutats. El que més sorprèn és que una de cada quatre d’aquestes empreses “24 hores” no atenguessin l’avaria al dia. Els més ràpids a arribar a casa del client, menys de mitja hora i tant de dia com de nit, van ser els manyans. Els lampistes van tardar, de mitjana, dues hores, i els que reparen calderes, tres hores. Deixar-se oblidades les claus dins l’habitatge és una desorientació sempre inoportuna, però si no es té a mà un veí que ens guarda per si de cas una còpia o un parent a qui hem donat un joc de claus, pot obligar-nos a trucar d’urgència el manyà. Solució que cal evitar, perquè al nostre país representa un desemborsament d’uns 90 euros en horari normal, i un 45% més a partir de les 8 o les 9 de la nit. Les diferències entre ciutats són cridaneres: el mateix servei costava 60 euros a la Corunya i 130 euros a València. Vuit de cada deu manyans van facilitar un pressupost tancat per telèfon, fet que és d’agrair, però aquest tampoc no és un servei sense deficiències. Una de les més comunes és que la quantitat indicada per telèfon com a cost de la intervenció no inclogui l’IVA. Una altra, que la normativa obliga el client a acreditar la titularitat del seu habitatge abans que el manyà l’obri. Si el client no tingués el DNI a mà, el manyà hauria de trucar, si es donés el cas, el propietari de l’habitatge o, si no, la policia, per a obrir la porta en presència seva, però la veritat és que no es fa així: només un de cada sis manyans va sol·licitar el DNI al client que li va demanar ajuda per obrir la porta del seu habitatge. Un excés de confiança, sens dubte.

Els comptes, clars

  • Aquestes empreses de reparació urgent només poden cobrar una vegada pel desplaçament al domicili. Si fan diverses visites per a solucionar una mateixa avaria, es cobra només la primera.
  • El tècnic ha de portar damunt fulls de reclamació a disposició de l’usuari. Si l’empresa o el tècnic es neguen a facilitar aquest document, el consumidor pot denunciar-ho a la policia.
  • El full de reclamació o, si no n’hi hagués, la denúncia és necessari per a emprendre accions contra l’empresa que ha prestat el servei. Pot tramitar la reclamació a les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC). Consulti la llista completa d’aquestes oficines al web de l’Institut Nacional de Consum (www.consumo-inc.es).
  • Exigeixi la factura dels materials utilitzats inclosos en el pressupost. L’empresa ha de tenir a disposició seva la justificació documental que acrediti l’origen, la naturalesa i el preu de les peces de recanvi utilitzades en les reparacions i només pot cobrar el preu de venda al públic d’aquests materials.
  • Totes les peces de recanvi han de ser noves. Només si dóna el seu consentiment per escrit es poden fer servir peces usades, recuperades o no originals, sempre que serveixin per a l’ús previst i que resultin més econòmiques que les noves.
  • Una vegada acabada la reparació, comprovi que el pressupost previ firmat i la factura final coincideixen. Si hi ha augments significatius en el preu per motiu de complicacions tècniques, l’usuari n’ha de ser informat immediatament perquè hi doni el consentiment. Si hi ha un gran desajust, no té per què pagar i podrà sol·licitar un pressupost nou.
  • Recordi que la garantia de totes les reparacions o instal·lacions té una durada mínima de tres mesos.
  • Si no ha quedat satisfet amb el servei i desitja formular una queixa, sol·liciti a l’empresa un full de reclamacions per a presentar-lo a les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC). El procediment en aquests casos inclou un “acarament” entre les dues parts davant un col·legi arbitral que decidirà sobre el cas i, si és procedent, sobre la reparació dels danys causats. En el cas que la mediació no arribi a bon port, sempre queda la possibilitat d’acudir als jutjats.

Paginación dentro de este contenido

Te puede interesar:

Infografías | Fotografías | Investigaciones