Un model actiu de salut: la salutogènesi

La teoria es basa en el fet que cada persona té la capacitat de millorar la seva salut i la qualitat de vida
1 Març de 2014
Img salud listado 958

Un model actiu de salut: la salutogènesi

Des de ja fa algun temps, els professionals i les autoritats en l’àmbit de la salut uneixen esforços en la prevenció de malalties. Tot i això, més enllà de l’èmfasi per reduir els factors de risc i de l’educació per a la salut, hi ha la promoció de la salut i la teoria salutogènica, que esgrimeix el paper actiu de cada persona en la cura de la salut i en la modificació de conductes cap a estils de vida saludables.

Què és?

Salutogènesi és un terme encunyat pel doctor en Sociologia Aaron Antonovsky (1923-1994) al final dels anys setanta. Aquest nou paradigma, que deriva de salus (del llatí, ‘salut’) i genesis (del grec, ‘origen’), vol recuperar la visió integral de la persona com a ésser físic, anímic i espiritual, i el paper actiu i responsable de cadascú en la seva salut i, per tant, en la seva qualitat de vida. De fet, aquesta teoria va sorgir en contraposició a la supremacia de la “patogènesi”, a la cerca de l’origen de les patologies (saber per què emmalalteix un individu) i al coneixement de la malaltia en si, que ha estat un dels objectius clau en la medicina durant segles.

/imgs/20140301/salud-mujerpesas.jpg
Una de les figures representatives en aquest moment a escala mundial és el doctor Bengt Linström, pediatre de la Nordic School of Public Health, a Göteborg (Suècia). Linström ha publicat nombrosos estudis que aporten evidència científica a la investigació salutogènica i en els quals demostra que aquest enfocament podria tenir un pes específic en la salut pública, com també en la investigació i en la pràctica de la promoció de la salut. També aporta dades que sustenten que proporcionaria solucions a problemes que, en l’àmbit de la salut pública, es consideren els més urgents en l’actualitat, com la salut mental.

La teoria salutogènica

El focus principal de la salutogènesi, tal com el mateix terme indica, és generar salut, però cada persona la seva: cadascú té la capacitat de reconèixer i utilitzar els seus recursos per millorar la seva salut i qualitat de vida. En aquest escenari, el repte dels professionals de la salut passa per oferir els instruments necessaris. Linström explica el canvi de paradigma entre educació per a la salut i la promoció de la salut: la primera porta explícit que el professional de la salut sap què és el correcte, com es fa i ho ensenya; i en la promoció, és l’individu el que vol aprendre alguna cosa i vol fer-ho per ell mateix, i els professionals de la salut només li ofereixen les idees i les eines necessàries perquè aconsegueixi l’objectiu.

La salut física és un estat i una capacitat de recuperar i mantenir l’energia que permet fer el que un desitgi i gaudir-ne. Linström aconsella interrogar-se sobre els motius que a un li donen força per a viure, que és en definitiva el que genera salut i felicitat. Per tant, l’experiència vital de cadascú, amb les experiències negatives i positives, fa augmentar el repertori de recursos per a afrontar la vida i els infortunis. Així, l’autoestima, l’optimisme i el suport familiar, entre d’altres, protegeixen dels efectes negatius de les adversitats. Per aquest motiu, davant de situacions desfavorables, cadascú evoluciona de manera diferent. La malaltia no ha de ser una perspectiva dominant en la vida d’una persona, tot i que sempre hi ha la possibilitat de caure malalt o de perdre la vida, la qual cosa, en general, és un estat excepcional. La promoció de la salut és un procés que permet a les persones guanyar control sobre la seva salut i, en conseqüència, tenir una bona qualitat de vida.

/imgs/20140301/salud-ancianodeporte.jpg
Per a aquest especialista, és important començar al més aviat possible. Com a pediatre, recomana a progenitors i a professionals, des de la infància, oferir recursos als petits perquè puguin abordar els problemes de la manera més autònoma possible, sense sobreprotegir-los ni actuar abans que necessitin o demanin ajuda; és una manera d’ajudar al seu desenvolupament.

Promoció de la salut

La Carta d’Ottawa per a la Promoció de la Salut, elaborada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) durant la celebració de la “Primera Conferència Internacional per a la Promoció de la Salut”, el 1986, ja va definir llavors que l’objectiu de la promoció de la salut era “proporcionar a la gent els mitjans necessaris per a millorar la salut i exercir-hi un control més gran”. Així, doncs, en aquest document es va proposar que les àrees d’acció principal fossin el desenvolupament de polítiques públiques saludables, la creació d’ambients saludables, el reforç de l’acció comunitària i el desenvolupament d’habilitats personals i la reorientació dels serveis de salut.

Tot i això, des d’aquell novembre de 1986 ha passat molt de temps, i encara que hi ha indicadors dels avanços aconseguits, queda molt per fer. Tal com queda definit en aquest escrit, la salut és un problema integral determinat per factors socials i ambientals, com la pau, l’habitatge, els estudis o els ingressos, entre d’altres. També hi ha determinants socials que són clau en la salut, com les desigualtats que fan que hi hagi persones més vulnerables a situacions estressants i negatives per a la seva salut, entre les quals es troben les dones, els ancians, els pobres, les comunitats indígenes, entre d’altres.

Malgrat tot, una de les línies d’actuació de la promoció de la salut és, a més de garantir una bona cobertura en l’atenció primària de salut, abordar aquests temes socials que determinen la salut de les persones. Tenir accés a la informació i a l’educació per a disposar dels coneixements suficients que ajudin a escollir entre diverses opcions de salut i per a tenir més control sobre la vida d’un mateix són requisits que, en molts països del món, són molt lluny de fer-se realitat.