Spinner: una joguina sense més
Fa uns anys va ressorgir la baldufa. També es van posar de moda entre els nens i nenes les gometes de colors per a fer, sobretot, polseres. I ara toca el torn als giradors o spinners. Són pertot arreu: en comerços, botigues de joguines i fins i tot parades ambulants. Els fidget spinners, o més coneguts només com spinners o giradors, són unes joguines que causen furor entre els més joves, encara que també entre els que fa uns anys van deixar l’etapa infantil.
Fabricat amb plàstic, acer o altres materials, un girador està format per un eix central del qual surten dos, tres o més braços que acaben en uns cèrcols amb rodaments. La seva mida possibilita que es tingui al palmell de la mà i l’objectiu és fer-lo girar amb els dits, com diu el seu nom.
La seva inventora es diu Catherine Hettinger. El 1993, aquesta enginyera química el va desenvolupar a propòsit de la malaltia neuromuscular autoimmunitària que patia (miastenia gravis), ja que no la permetia jugar amb la seva filla. Tanmateix, per qüestions econòmiques va perdre la patent, per la qual cosa la popularitat que ha aconseguit l’artefacte -és una de les joguines més comercialitzades a tot el món i les seves vendes es tradueixen en milions de dòlars- no l’ha beneficiat en res.
En molts països, com els EUA o els Regne Unit, aquest boom ha estat propiciat per les recomanacions dels fabricants, que l’assenyalen com una eina terapèutica excel·lent per a disminuir l’estrès, l’ansietat, la depressió, per a mantenir-se despert i, fins i tot, per a ajudar persones amb el trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) o amb dèficit d’atenció. No obstant això, molts especialistes ja adverteixen que, per la curta trajectòria de la joguina, encara no hi ha hagut temps per a estudiar els seus efectes. A hores d’ara, no hi ha recerques serioses que analitzin quin impacte té sobre la salut mental, ni que facin cap mena d’evidència sobre el desenvolupament cognitiu dels nens. Es creu que actua més aviat al contrari.
El girador ha esdevingut un artefacte més a l’abast dels estudiants que interfereix en el ritme de les classes i que distreu, entorpeix la concentració i, en conseqüència, no ajuda en l’aprenentatge. Per això, des de diversos àmbits ja s’han començat a alçar veus en contra seva i en alguns centres educatius d’EUA fins i tot els han prohibit dins de les aules.
La publicitat dels giradors fa servir informació esbiaixada per promocionar-los. Per exemple, se serveix d’estudis que mostren que l’activitat física ajuda els petits amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) a concentrar-se; en canvi, el dispositiu funciona només amb el moviment dels dits, així que no seria el mateix cas. Tampoc no s’ha demostrat de forma fefaent que l’ús d’aquestes joguines ajudi a calmar l’angoixa i disminuir l’estrès, tal com se li adjudica. El mes de maig passat, la Societat Espanyola de Psiquiatria va emetre un comunicat que negava els beneficis que se li pressuposen per a nens amb TEA o amb TDAH. Celso Arango, vicepresident d’aquesta societat científica, assegura que no hi ha cap estudi que avali aquestes asseveracions i que es tracta d’un cas de publicitat enganyosa. Així mateix, recorda que els trastorns mentals han d’abordar-se amb tractaments (psicoterapèutics, farmacològics o en funció d’assajos clínics) regulats.
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (TDAH) sorgeix en l’etapa infantil i té com a trets característics les dificultats de mantenir l’atenció i de controlar la impulsivitat, a més de l’excés de moviment. L’Associació Americana de Psiquiatria (APA) el situa dins dels trastorns mentals (trastorns per dèficit d’atenció i comportament pertorbador).
Hi ha descrits tres subtipus de TDHA, segons que es manifesti dèficit d’atenció, hi predomini la impulsivitat-hiperactivitat o tots dos. Amb tot i això, és important distingir el TDAH de comportaments propis de l’edat en menors inquiets a qui costa mantenir l’atenció, tenen retard mental, pateixen situacions d’ambient acadèmic poc estimulant i presenten un comportament negativista desafiador.
El trastorn per dèficit d’atenció és un dels problemes psiquiàtrics més freqüents en nens i adolescents. No es coneixen les causes del seu desenvolupament, encara que es creu que té una base genètica important. Té un diagnòstic complicat, cosa que provoca que el percentatge d’afectats s’estimi entre el 4% i el 17%.