Sofrir pels tendons

L'edat i els esforços excessius castiguen les unions dels músculs amb els ossos en forma de lesions doloroses i que poden comportar molèsties cròniques
1 Octubre de 2007
Img salud 2 listado

Sofrir pels tendons

/imgs/20071001/img.salud2.01.jpgDolor a l’espatlla, a l’avantbraç o als canells. O potser al genoll o als talons. No hi ha, aparentment, una causa que ho justifique excepte un sobreesforç que no recordem o la repetició acumulada durant un llarg temps de moviments idèntics. Una tendinitis, inflamació dolorosa d’un tendó, en serà la causa més probable.

L’explicació habitual per a una tendinopatia és una sobrecàrrega que supera els límits de la resistència física d’un tendó. Així es diagnostiquen la major part d’inflamacions, esquinços i ruptures de teixit corporal que guarden relació amb els tendons i que solen veure’s afavorides pels processos degeneratius que es donen amb el pas dels anys. L’origen més comú és l’aplicació de càrregues intenses amb els músculs contrets i els tendons en tensió, o la repetició de càrregues menors durant llargs períodes de temps.

Formats principalment per fibres de col·lagen (que proporcionen resistència) i per elastina (que ofereixen elasticitat), els tendons tenen com a funció principal mantenir units el múscul amb l’os. Quan s’arriba als 30 anys d’edat, els tendons comencen a perdre elasticitat per canvis degeneratius i experimenten una disminució a la resistència que els fan més susceptibles a ruptures fins i tot amb càrregues normals. És per això que a partir d’aquesta edat les tendinitis són més freqüents.

Lesions més comunes

  • /imgs/20071001/img.salud2.02.jpgEspatlla dolorosa. La causa més freqüent és la tendinitis del supraespinós, múscul que eleva el braç. En aquest moviment, el tendó llisca i pateix friccions freqüents que l’acaben danyant i causant dolor. Si es pateix una artrosi a aquest nivell, molt freqüent en homes a partir dels 50 anys, el problema empitjora.
  • /imgs/20071001/img.salud2.03.jpgTendinitis al canell. La tenosinovitis estenosant de De Quervain, que afecta les beines del tendó separador llarg i de l’extensor curt del polze, sol donar-se per la realització de tasques manuals repetitives. Apareix dolor i inflor a la part externa del canell, a l’altura del polze, i el dolor, que pot irradiar per l’avantbraç, s’exacerba amb els moviments de separació del polze. El tractament consisteix en repòs, fred local en sessions de 10 a 15 minuts, tres o quatre vegades al dia, i ús de canelleres especials. En casos greus es pot recórrer a la infiltració o fins i tot a la intervenció quirúrgica.
  • /imgs/20071001/img.salud2.04.jpgDit en ressort. Tenosinovitis estenosant dels tendons flexors dels dits de la mà que afecta persones que realitzen tasques manuals que comporten traumatismes reiterats sobre el palmell de la mà, com ara les que fan els carnissers o les planxadores. Pot afectar un o diversos tendons i de vegades es palpen nòduls al palmell. El dit es queda bloquejat en flexió i pot ser molt dolorós.
  • /imgs/20071001/img.salud2.05.jpgTendó rotular. Lesió freqüent entre ciclistes i saltadors. També es dóna en persones amb desviació de ròtula i en aquelles que fan algun esforç intens i la seua musculatura de la cuixa (quàdriceps) és dèbil. La inflamació d’aquest tendó, situat sota la ròtula, produeix dolor que s’exacerba en doblegar o estirar la cama. Aquesta lesió és resistent a la curació i mostra tendència a cronificar-se.
  • /imgs/20071001/img.salud2.06.jpgTendó d’Aquil·les. Aquest potent tendó té com a missió flexionar el peu i participar en la flexió del genoll. Desviacions axials del taló, peus caus o plans, calçat inadequat, exercici excessiu sobre superfícies dures o estirades incontrolades són alguns dels factors que predisposen a patir-ne. El principal símptoma és el dolor insidiós al matí en fer els primers passos i que sembla disminuir paulatinament amb la marxa, però que torna amb més intensitat durant l’activitat física i després d’aquesta. Amb el temps, el dolor es fa constant i més intens. L’estructura del tendó es va alterant i apareixen ruptures parcials que, en fases avançades, poden provocar ruptura completa. El tractament és complex: repòs, antiinflamatoris, ultrasons, crioteràpia, electroestimulació i electroacupuntura.
Es poden prevenir les tendinitis?

Els tendons no tenen gaires vasos sanguinis (estan poc vascularitzats), fenomen que dificulta la curació espontània i afavoreix l’aparició de lesions cròniques. Per això és important prendre mesures preventives adequades. Per exemple, evitar sobreesforços, efectuar un escalfament adequat abans de començar una activitat esportiva o laboral, fer pauses durant la jornada laboral, potenciar adequadament la musculatura, practicar exercicis d’estirada i relaxació o una bona hidratació. I si apareixen molèsties notables o dolor, cal consultar al facultatiu. Ell decidirà si convé iniciar algun tractament.

Un tractament precoç a base de repòs relatiu de la zona afectada, teràpia alternant de calor (al començament de l’activitat) i fred (al final de l’activitat) juntament amb antiinflamatoris locals poden evitar que el problema es cronifique. I, sobretot, una vegada desapareguts els símptomes és aconsellable esperar un temps prudencial per retornar a l’activitat habitual.