Sobrecàrregues musculars, la causa més habitual
Al voltant del 10% de la població adulta sofreix en algun moment de la seva vida una cervicàlgia, un dolor que habitualment es presenta a la cara posterior o les laterals del coll. La columna cervical consta de 7 vèrtebres que formen un suau arc de convexitat anterior i que contribueix a mantenir l’equilibri del cap. Aquest equilibri és correcte quan, si mirem endavant, col·loquem un cartró entre les dents i aquest es manté en posició totalment horitzontal. Aquesta posició d’equilibri és molt important, ja que sense ella la musculatura està treballant, i això explica l’augment de la incidència de cervicàlgies com a conseqüència de postures incorrectes, forçades i mantingudes molt de temps. També amb l’edat s’altera aquest equilibri com a conseqüència dels canvis degeneratius en la columna cervical. És el motiu més freqüent de dolor en les persones grans, però hi ha moltes altres causes que poden originar malalties del coll.
A més de l’estudi dels símptomes i els signes (exploració física a la recerca de contractures musculars i valoració de la mobilitat d’extremitats superiors), amb una radiografia simple anteroposterior i lateral del coll n’hi ha prou per a indicar la causa i la gravetat de l’afecció.
En els casos en què el diagnòstic no és clar o els símptomes no cedeixen a les mesures habituals, és útil fer estudis radiològics com ara la tomografia axial computeritzada (TAC) o la ressonància nuclear magnètica (RNM). I si se sospita que les arrels nervioses estan afectades, hi ha estudis electrofisiològics que serveixen per a comprovar l’estat dels nervis de les extremitats superiors.
Convé aclarir que es poden trobar lesions en pacients que no han manifestat símptomes de cap tipus de cervicàlgia. Aquest cas és habitual quan per altres motius es fa una radiografia del coll a pacients asimptomàtics. També és important assenyalar que no hi ha cap correlació entre els símptomes clínics i les manifestacions radiològiques. Persones amb dolor i limitació de la mobilitat cervical poden tenir una estructura òssia impecable. En aquests casos de normalitat radiològica cal pensar que l’origen del problema radica en problemes musculars (sobreesforç, higiene postural deficient, acumulació de tensions en el treball, estrès…).
El tractament de la cervicàlgia depèn del problema que l’origina. Les contractures musculars agudes es resolen en pocs dies amb repòs, aplicació local de calor i administració de relaxants musculars. Més complex és el tractament de la cervicàlgia crònica. La fisioteràpia esdevé fonamental en aquest cas per a millorar la potència muscular, recuperar la mobilitat i augmentar la flexibilitat. La higiene postural (conèixer les postures correctes i exercicis que es poden fer en casa o inicialment en un centre de rehabilitació), dormir amb un coixí que s’adapti a l’anatomia del coll, les tècniques de relaxació i el massatge relaxant i descontractor en són mesures bàsiques. La natació n’és una bona solució, però s’ha d’evitar la tècnica de braça: augmenta la tensió de la musculatura del coll en comptes de relaxar-la; és preferible practicar l’estil de crol o d’esquena.
Les traccions i elongacions cervicals són un tema controvertit, compten amb tants defensors com detractors. No s’aconsellen quan hi ha lesions neurològiques i estan contraindicades en casos d’hèrnia discal. L’ús de colleró cervical bla pot estar indicat en períodes de més dolor, especialment per a alleujar les molèsties severes nocturnes. Redueix la mobilitat del coll a un 75%. Pel que fa al colleró cervical dur, es recomana només per a lesions agudes com ara les hèrnies discals, els traumatismes o els esquinços cervicals. Redueix la mobilitat a un 15% i l’ús prolongat debilita la musculatura, per la qual cosa sempre s’ha d’utilitzar amb prescripció mèdica i només durant el temps estrictament necessari. Els analgèsics, els antiinflamatoris no esteroides i a vegades els relaxants musculars poden ser de gran ajuda en la cervicàlgia.
En l’actualitat s’estan utilitzant altres tècniques, com el soft laser de bioestimulació, els camps magnètics polsants de baixa freqüència o l’aplicació d’ultrasons a les zones amb contractures, però encara no hi ha dades concloents sobre la seva major eficàcia respecte als tractaments tradicionals.
Respecte a la intervenció neuroquirúrgica, cal ser cautelosos. És necessària en alguns casos, però en els menys possibles. Tan sols es recomana quan el dolor resulta intractable, quan les arrels nervioses han sigut afectades o quan hi ha compressió de la medul·la espinal per estretiment del canal raquidi. La majoria de les hèrnies discals es curen espontàniament o amb mesures conservadores, és qüestió de temps. Només en casos greus d’hèrnia s’indica la intervenció quirúrgica.
El dolor de coll pot presentar-se de forma aguda, generalment per una contractura muscular. Aquest és el cas de la torticoli, que apareix de manera quasi sobtada, sense cap causa sospitada ni aparent. Desapareix en uns dies amb tractament descontractor. El dolor i la dificultat per a fer alguns moviments en són els símptomes dominants, que en alguns casos poden arribar a impedir el desenvolupament d’activitats quotidianes.
La cervicàlgia crònica afecta aproximadament el 10% de la població adulta. La sofreixen més les dones, possiblement perquè treballen en un nombre més gran davant de pantalles de visualització de dades, fan tasques domèstiques que obliguen a mantenir el coll flexionat o desenvolupen activitats laborals que condicionen postures forçades del coll. El manteniment d’aquestes postures durant hores ocasiona contractures musculars doloroses.
Un altre tipus de cervicàlgia, la produïda per artrosi del raquis cervical, és freqüent en adults. Els símptomes més importants en són el dolor, localitzable en coll i espatlles, i la rigidesa o la limitació dels moviments. Quan està molt avançada es poden sentir marejos, ja que les artèries vertebrals es poden veure afectades pels osteòfits, creixements ossis típics dels processos degeneratius. És habitual també la sensació de formigueig i endormiscament en mans i dits, i també a les espatlles i a les extremitats superiors quan estan afectades les arrels nervioses que emergeixen entre les vèrtebres de la columna.
L’hèrnia de disc intervertebral és causa de dolor cervical irradiat a l’espatlla i al braç en persones joves. Comença bruscament i pot estar precedida de traumatismes -a vegades aparentment banals- o de moviments forçats, encara que sovint no hi ha una causa clara del seu origen. Quasi sempre es veuen afectades les vèrtebres cervicals més baixes i és habitual la limitació de la mobilitat i el dolor, que s’agreugen amb els moviments, la tos i els esternuts. Aquestes hèrnies sorgeixen més freqüentment en persones joves perquè en els adults la deshidratació dels discos i la degeneració del seu nucli tou impedeix que aparegui aquesta lesió.
La síndrome de la xurriacada cervical és una de les patologies més freqüents en els accidents de trànsit. Quan xoquem, el coll i el cap sofreixen un moviment de balanceig violent cap endavant i cap enrere. Com a conseqüència d’això i depenent de la violència de l’impacte poden arribar a esgarrar-se lligaments, estirar-se els músculs, desplaçar-se les vèrtebres (esquinç cervical), danyar-se els discos intervertebrals i fins i tot produir-se hèrnies discals. El dolor i la limitació del moviment poden durar mesos i fins i tot es pot fer crònic.
El paper de l’estrès en la cervicàlgia crònica està admès, encara que no es coneix molt bé per què l’estrès i l’ansietat ocasionen cervicàlgies. Les persones estressades es queixen de dolor al coll i a la part alta de l’esquena, normalment associat a contractures musculars.
Les desviacions de la columna vertebral i altres malalties òssies (osteoporosi, osteomalàcia, malaltia de Paget, etc..) són causes menys freqüents de cervicàlgies.