ROTAVIRUS / Sobreproteger als fills / Càncer de mama / Entrevista: Álex Iranzo, especialista en trastorns del somni, Hospital Clínic de Barcelona

1 Desembre de 2007
Img salud 3 listado

ROTAVIRUS / Sobreproteger als fills / Càncer de mama / Entrevista: Álex Iranzo, especialista en trastorns del somni, Hospital Clínic de Barcelona

En quatre paraules:ROTAVIRUS:

És un virus que produeix una infecció gastrointestinal que cursa amb diarrees, vòmits i febre, i la causa més freqüent de gastroenteritis aguda greu en lactants i infants petits. És summament contagiós, la majoria dels xiquets s’infecta abans dels dos anys d’edat, especialment entre els mesos del novembre a l’abril. S’adquireix quan el xiquet es porta els dits a la boca després de tocar alguna cosa contaminada amb els excrements d’una persona infectada. Els antibiòtics no són efectius contra una infecció per rotavirus. El més important és evitar la deshidratació, per la qual cosa convé que els bebès siguen hospitalitzats.

El qui avisa no és traïdor:Sobreprotegir els fills pot afectar el seu desenvolupament

Els pares sobreprotectors, en comptes d’ajudar els seus fills en el seu desenvolupament emocional, poden arribar a provocar-los l’efecte contrari perquè se’ls priva de l’oportunitat d’aprendre a superar situacions adverses. Així es desprèn d’un estudi de la Universitat d’Illinois, editat en la revista Child Development, en el qual es va avaluar xiquets de quatre i cinc anys. Els fills de pares que reaccionaven davant de l’emocions negatives dels seus fills oferint nivells de protecció adequats al problema tenien més maduresa emocional, millor maneig dels problemes i més facilitat per a fer amics que els qui rebien una protecció excessiva dels seus progenitors. Les reaccions dels pares a les emocions negatives dels seus fills són fonamentals en el creixement social i emocional dels menuts, i la sobreprotecció redueix la capacitat que té un xiquet de solucionar problemes per si mateix.

Notícies
Les dones que superen un càncer de mama han de cuidar-se el cor

/imgs/20071201/img.salud-3.01.jpgLes dones que han superat un càncer de mama han de prestar atenció a la seua salut cardíaca. La raó és que la teràpia oncològica pot afectar el cor, segons un estudi publicat en el Journal of the American College of Cardiology. Les noves teràpies disminueixen la taxa de mortalitat, però la quimioteràpia pot lesionar el cor ja que en redueix la capacitat de bombament, a més d’augmentar el risc d’una insuficiència cardíaca a llarg termini. La radioteràpia pot provocar cicatrius en el teixit dels pulmons i el cor. Així mateix, durant el tractament, moltes dones redueixen el nivell d’activitat física i augmenten de pes, la qual cosa afavoreix l’aparició de problemes cardiovasculars. Per això, han de concentrar-se tant en l’amenaça immediata del càncer de mama com en l’atenció de la seua salut cardiovascular a llarg termini.

Entrevista
Àlex Iranzo, especialista en trastorns del son, Hospital Clínic de Barcelona
“La síndrome de les cames inquietes és un dels principals motius d’insomni”

/imgs/20071201/img.salud-3.02.jpgParlem de la síndrome de les cames inquietes (SCI). Quina relació guarda amb el son?

La SCI es considera un dels motius principals d’insomni en la nostra societat. Afecta un 10% de la població general, i un de cada quatre pacients recorre al metge per la impossibilitat de conciliar el son.

Els altres tres, poden estar sense dormir?

El que ocorre és que ignoren què els està passant i possiblement ho atribueixen a un fals nerviosisme. De fet, la SCI és la síndrome més freqüent de la qual ningú no ha sentit a parlar mai. Molts pacients es passen fins a cinc anys fent consultes als diferents metges fins a aconseguir un diagnòstic correcte.

A què és deguda?

Quan el suec Karl Ekbom va identificar la síndrome, fa dos-cents anys, va observar que tenia lloc en pacients afligits d’anèmia ferropènica. El ferro és un mineral clau en la síntesi de dopamina i sense la dopamina adequada el cervell acusa aquesta sensació insuportable de voler moure les cames, que es manifesta en les situacions suposadament més relaxades, com quan ens disposem a dormir.

Diferències en edats o sexes?

És més freqüent en dones. Moltes d’elles manifesten haver patit transitòriament aquesta síndrome en l’etapa final de l’embaràs. I hi ha un 25% d’ancians que confessa haver patit d’SCI de petits. En realitat, aquest trastorn s’associa amb la síndrome infantil de dèficit d’atenció i hiperactivitat.

Quin és el tractament?

Sabem que, a més de suplements de ferro per a corregir una possible anèmia, els pacients reaccionen molt bé amb l’administració d’agents dopaminèrgics com els utilitzats en la malaltia de Parkinson. Però que quede clar que la SCI no té res a veure amb el Parkinson, ni que s?haja de desenvolupar la malaltia.