Redescobrir el que ens envolta, una tasca agradable i saludable
Des d’aquestes pàgines proposarem una cosa diferent: dedicar unes quantes hores d’alguns dies de vacances a la contemplació. D’entrada, la paraula ens sona poc atractiva i fins i tot contradictòria amb el nostre mode de vida: l’associem a no fer res, a estar absent o a la vida espiritual i abstreta dels monjos.
El diccionari defineix contemplar com “aplicar la ment a un objecte material o espiritual amb atenció i particular afecte”. La proposta és la següent: realitzar exercicis de recuperació de l’equilibri emocional aprofitant aquestes vacances. Vivim de pressa i molt preocupats per treballar amb eficàcia i bons resultats per progressar així econòmicament o, com a mínim, obtenir uns ingressos que ens permetin cobrir les nostres despeses i descansar per, al seu torn, poder continuar treballant. És un cercle viciós i vertiginós i la societat en què vivim ens mou constantment a voler el que no tenim i a fixar el desig com a gran motiu (a vegades, inconscient) de les nostres existències.
Aquesta distància entre el que tenim i el que volem crea una tensió que pot generar frustració, l’origen de la insatisfacció permanent i de certes neurosis que minen el nostre benestar emocional. Circular a aquesta velocitat vital és perillós per al nostre equilibri personal, perquè amb prou feines tenim temps per al que ens produeix una satisfacció profunda (aquest passeig, aquesta conversa relaxada, aquesta reflexió a fons i sense presses, aquest deixar passar dolçament el temps mirant l’horitzó…), per a la degustació i el gaudi d’allò que posseïm, del que no costa diners ni esforç, perquè ja és allà: els objectes, els paisatges i els éssers humans que ens envolten. Però el que és perniciós és que a vegades les coses que aconseguim, lamentablement, deixen d’interessar-nos en la mesura que ja les posseïm, perquè passen a ser objectes col·leccionats, els devorem o els arraconem sense que en gaudim en la seva plenitud. I el pitjor és que en molts casos mantenim la mateixa actitud amb les persones: el costum i la rutina fan que els éssers estimats perdin la capacitat d’estimular-nos, de sorprendre’ns, i passin a ser gairebé un element inert més de tot el que ens envolta.
I només percebem la importància dels nostres familiars i amics quan ens falten. En això no canviem, per molt que passin els anys.
Aquesta desraó de la velocitat vertiginosa que alguns imprimim a les nostres vides pot tenir un contrapunt en la mesura que siguem capaços de frenar a temps, d’aturar-nos per contemplar. I les vacances són una gran oportunitat per entrenar-se en aquesta pràctica saludable. Contemplar és redescobrir coses i persones com si fos la primera vegada que les veiem i sentim, adonar-se del món exterior, entrar en contacte sensorial profund amb objectes i éssers, aquí i ara: el que veig, sento, toco, oloro, palpo, assaboreixo… Però també podem aplicar la contemplació al món interior. El que sento sota la meva pell, les tensions musculars, els moviments, les manifestacions físiques dels sentiments i emocions, les sensacions de molèstia o grat… Aprofitar les vacances per redescobrir la vida és la millor forma de recuperar tant de temps perdut en aquest viatge de tensions i esforços rutinaris que no ens porta enlloc. Perquè la felicitat i l’equilibri personal són dins de nosaltres i hem de treballar per descobrir-los i alimentar-los, amb l’ajuda de tot el que ens envolta: els paisatges, els objectes, els animals i, sens dubte, el més important, les persones.
Vegem uns exercicis senzills per practicar la contemplació aquestes vacances com a element necessari per a l’equilibri emocional i la salut mental.
- Escoltar el propi cos. Comenceu per estirar-vos a terra, a l’aire lliure o a casa. Una bona postura és estirar-se d’esquena amb les cames encongides fins que els peus reposin horitzontalment al terra i els genolls es recolzin lleugerament entre si. Tanqueu els ulls i poseu-vos en contacte amb el vostre cos… Esteu còmodes? A veure si us podeu posar encara més còmodes, canviant la posició… Ara preneu consciència de la vostra respiració… Percebeu tots els detalls de la respiració… Sentiu com l’aire es mou a través del nas o de la boca… i coll avall, i dins dels pulmons. Noteu ara com hi ha pensaments i imatges que interfereixen i es creuen amb les sensacions físiques de la vostra respiració. No detingueu els pensaments i centreu-vos en la respiració… Quan la vostra atenció es comenci a perdre, torneu-la a enfocar cap a les sensacions físiques de la respiració… Poseu ara atenció al vostre cos. De quines parts som conscients? I de quines ho som menys? Un moviment, un sentiment, una imatge, es poden desenvolupar a partir d’allò en què esteu enfocant la vostra atenció. Permeteu aquest canvi sense interferir-lo. Deixeu al vostre cos fer el que vulgui i permeteu que succeeixi el que vulgui succeir. Continueu cinc o deu minuts i fixeu-vos en què passa a partir d’aquest enfocament de la vostra atenció.
- Escoltar el que ens envolta. Mireu al vostre voltant i adoneu-vos de tot el que us envolta. Poseu-vos en contacte amb cada cosa i permeteu que cada una us “parli” de si mateixa i de la seva relació amb vosaltres. Preneu-vos uns minuts per permetre que les coses del vostre entorn us parlin. Ateneu aquests missatges. Us podreu adonar de l’efecte que us produeixen aquelles coses sense que vosaltres us n’haguéssiu adonat abans, i fer l’ambient més còmode i amable. Els objectes personals, la roba, els mobles, els paisatges urbans habituals esperen que els redescobrim i contemplem i que dimensionem tota la capacitat de significació que han tingut per a nosaltres i per a altres persones.
- Redescobrir les persones. Comptant amb la seva aprovació, pareu-vos davant algú molt proper, mireu la seva cara durant uns minuts i intenteu percebre en tota la seva integritat física aquesta persona. Adoneu-vos dels seus trets, les formes, la pell i la textura, els ulls, la boca, els cabells, els gestos… Pregunteu-vos què sabeu realment d’aquesta persona. Si la coneixeu o si simplement creieu que la coneixeu. Si sabeu les seves preferències, els seus pensaments, les seves habilitats, les seves virtuts, els seus defectes. Rebobineu i, fent una ullada en els records, rememoreu com va aparèixer en la vostra vida i de quina manera aquesta trobada pot haver incidit en la vostra forma d’ésser i en la vostra vida. Penseu què li voldríeu dir si aquesta fos l’última oportunitat de fer-ho. Valoreu si val la pena deixar per a un altre moment, que potser no arribarà mai, transmetre-li aquestes qüestions importants que algun dia li hauríeu de comunicar.