Pilates: salut en forma
El cos humà és una obra d’enginyeria, però com a tal té tares de disseny i els defectes de fàbrica corresponents. El Pilates sembla que és una de les tantes maneres d’anar al taller per reparar-lo. Els seus defensors pregonen que és un entrenament integral de cos i ment que poden desenvolupar persones de totes les edats. Creix fins i tot el nombre d’especialistes de diferents àmbits de la salut que el recomanen per a malalties tan diferents com asma, insuficiència cardíaca i, fins i tot, per a pacients oncològics. S’ha demostrat que té beneficis neurològics, ginecològics, en l’aparell locomotor i en la rehabilitació postquirúrgica de lesions. Però com tot exercici esportiu, també té contraindicacions.
“En 10 sessions sentiràs la diferència, en 20 veuràs la diferència i en 30, t’haurà canviat el cos”. Aquestes són paraules de Joseph Humbertus Pilates, el creador del mètode Pilates. Però, en què consisteix? Es basa en 300 exercicis bàsics -derivats de la gimnàstica correctora i d’altres modalitats esportives- i les seves variables, que tenen un objectiu principal: enfortir el centre de gravetat, localitzat entre la zona abdominal i lumbar. Aquestes activitats es poden practicar al terra o sobre superfícies adaptades que porten incorporats diferents rails, estructures o corrioles.
A partir d’aquí es treballa la musculatura abdominal, s’enforteix el sòl pèlvic, corregeix la postura corporal, enrobusteix la musculatura de l’esquena per millorar-ne l’alineació, augmenta la flexibilitat, l’equilibri, la coordinació i la capacitat pulmonar, i redueix l’estrès. A més, conrea l’allargament vertebral i ajuda que els discs intervertebrals deixin d’estar col.lapsats.
- Concentració: cal fixar-se en els moviments que es fan.
- Control de totes les accions.
- Força central: atén el reforçament del centre de gravetat (músculs abdominals, perineals, glutis i lumbars).
- Moviment fluid: els exercicis s’han de fer de manera suau i fluida, sense presses ni rigidesa.
- Precisió a l’hora de fer els moviments.
- Respiració: mitjançant una inhalació profunda amb una exhalació plena forçada, coordinada amb els moviments. Per norma general, s’inhala en preparar-se per a un moviment i s’exhala durant l’execució.
Quin és el benefici principal que aporta el mètode Pilates? Per a Juan Bosch, metge especialista en Medicina de l’Esport de l’Hospital Sant Rafael Germanes Hospitalàries (Barcelona), el treball de control, tant de la posició del cos com de la respiració, és molt important i això permet una millora postural i de la respiració. També es tonifiquen i es flexibilitzen els músculs i, en conseqüència, millora l’equilibri entre els diferents grups musculars. Aquest especialista en recomana la pràctica a qui vulgui fer un exercici de manteniment o de correcció postural, siguin esportistes o no.
Per a Juan Bosco Calvo, professor de la Universitat d’Alcalá d’Henares i introductor del mètode a Espanya, assegura que per a la columna (des de les cervicals fins a les lumbars), el maluc, el genoll i l’espatlla, no hi ha una cinesiteràpia més avançada. I és que aquest expert, que ha realitzat més de 300 tallers a professionals de l’àmbit de l’atenció primària del Sistema Nacional de Salut, no es cansa de proclamar els seus beneficis en l’àmbit de la rehabilitació de l’aparell locomotor.
El Pilates terapèutic es basa en el moviment fluid i controlat, adaptat a la vida domèstica, a l’esport o a la rehabilitació. L’objectiu és prevenir que la lesió es repeteixi i millorar l’estat psicofísic. De fet, als EUA i al Regne Unit forma part de les teràpies de rehabilitació.
Què pot provocar una mala pràctica? Per a Juan Bosch, metge especialista en Medicina de l’Esport, la complexitat, l’exigència d’una execució correcta, el treball de percepció del mateix cos i el control de la respiració determinen que, per a una activitat segura, sigui essencial la professionalitat i els coneixements del monitor. Una mala pràctica del mètode Pilates, amb un control o una progressió inadequats, pot representar un risc de sofrir sobrecàrregues i lesions musculolligamentoses. De fet, els especialistes tampoc no en recomanen la pràctica en cas d’estats d’inflamació aguda. També insisteixen que, aprofitant el seu auge, s’ha generalitzat en molts centres esportius i de vegades, no es fa de la manera més adequada.
Són moltes les societats científiques que aconsellen el mètode Pilates. La mateixa Fundació del Cor ho fa per fomentar l’activitat física entre els pacients de malalties cardiovasculars. També el Grup Espanyol de Recerca en Càncer de Mama, GEICAM, que en el seu afany d’incloure l’exercici dins del tractament del càncer assenyala que l’activitat física pot ajudar a la recuperació de les dones que sofreixen càncer de mama i apunta el mètode Pilates com la millor opció: s’adapta a totes les edats i formes físiques i, fins i tot, es pot practicar en la malaltia o la convalescència. Així mateix, recorda que redueix l’ansietat i la depressió, millora l’autoestima i provoca una sensació de control més gran. Això sí, recomana realitzar-lo amb un monitor particular.
En la primera guia contra el restrenyiment publicada per la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu, FEAD, a més d’aconsellar uns hàbits higienicodietètics adequats, s’insisteix en la necessitat de practicar algun tipus d’activitat física i els exercicis del mètode Pilates són anomenats com els hàbits de salut i digestius més recomanables, ja que faciliten els moviments peristàltics de l’intestí i afavoreixen el trànsit intestinal. També és convenient per prevenir fractures per osteoporosi, per millorar la postura i el reforç de l’esquena en els nens, per ajudar a no perdre la mobilitat als pacients que es troben al llit i per combatre l’obesitat en adolescents.