Malaltia laboral per edifici malalt

Oficines amb prescripció facultativa

Un disseny de taules i una climatització inadequats pot causar la lipodistròfia semicircular, una malaltia laboral benigna amb una incidència creixent
1 Abril de 2008
Img salud 2 listado

Oficines amb prescripció facultativa

/imgs/20080401/salud2.01.jpgLa lipodistròfia semicircular (LS) és una malaltia laboral tan lleu com curiosa. Lleu perquè és benigna, no requereix tractament i no deixa seqüeles. Curiosa perquè la responsabilitat s’ha d’atribuir al disseny deficient del centre de treball, en aquest cas l’oficina. L’aparició de brots d’aquesta afecció en grans empreses del País Basc i Catalunya ha suposat que aquesta malaltia gairebé desconeguda passe a ocupar un primer pla en l’esfera de la medicina del treball.

Es tracta d’un mal caracteritzat per l’aparició de bandes semicirculars, aïllades o múltiples, en la cara anterolateral del cuixa, amb una amplària d’un a quatre centímetres, encara que la pell en aquestes zones és normal. L’única cosa que es veu afectada és el teixit adipós que es troba sota la pell. Per això, el principal problema és que l’afecció cursa sense símptomes i només en alguns casos s’acompanya de sensació de tensió o de cames pesades. El diagnòstic és visual, sense que siguen necessàries exploracions més sofisticades. Com que es tracta d’una afecció benigna, es resol en uns mesos de manera espontània i fins i tot abans si s’adopten mesures en el centre de treball.

Tot i la seua incidència creixent, no és una patologia nova. Els primers casos referits apareixen el 1974 i des de llavors se n’han descrit de forma aïllada i vinculats a factors externs com ara microtraumatismes repetitius o pressió mantinguda sobre la zona afectada. Però el 1995 apareix un gran nombre de casos en oficines de Brussel·les, i entre el 2005 i el 2007 se’n registren diversos brots a Espanya. El més important és el que es va viure en una gran empresa de Barcelona, al febrer del 2008, en la qual la lipodistròfia semicircular va afectar gairebé el 20% de la plantilla.

Des de llavors se n’han notificat més de 600 casos en altres zones d’Espanya, sobretot en centres de treball amb característiques comunes: sistemes de climatització i baixa humitat relativa en l’entorn de treball que generen alts nivells d’electricitat estàtica. Els estudis apunten que la lesió es crea quan les persones que estan dretes es recolzen en les taules. Es produeix llavors una transferència d’electrons per diferència de potencial entre la taula i la zona corporal en contacte. Aquesta transferència electrònica causa atròfia dels adipòcits, les cèl·lules grasses.

Aquesta hipòtesi sembla confirmar-se per diverses circumstàncies. En la majoria dels casos l’afecció de les cuixes és bilateral i simètrica i, de manera habitual, apareix a uns 70-72 cm del terra, l’altura estàndard de les taules de treball. També hi influeixen les característiques de la vora de la taula: el risc augmenta com més prima i angular és, la qual cosa s’explicaria per la major intensitat de la transferència d’electrons. A les empreses en què s’havien canviat les taules per unes de vores àmplies i arrodonides, la incidència de casos va disminuir de manera notable. Aquesta senzilla mesura, associada a un augment de la humitat relativa per sobre del 45%, ha contribuït que els casos de lipodistròfia semicircular en oficines afectades desapareguessen.

La lipodistròfia semicircular és, per tant, una malaltia clarament associada a l’activitat laboral i al disseny dels nous edificis i instal·lacions de climatització i mobiliari d’oficina. Una altra hipòtesi plantejada quan en van aparèixer els primers casos (ús de roba ajustada o anomalies anatòmiques arterials congènites, entre d’altres) estan descartades. Per aquest motiu, el reconeixement de l’afecció correspon als serveis de prevenció laboral de les empreses, encara que molts afectats de petites i mitjanes companyies sense unitats específiques de salut laboral acudeixen al metge de família.

Malalties laborals

/imgs/20080401/salud2.02.jpg
Dins de la Unió Europea s’acumula un gran nombre de discrepàncies entre països membres sobre el sistema de reconeixement d’una malaltia professional (MP). A Espanya, la notificació d’una malaltia professional és obligatòria per a l’empresari i ha de comunicar-ho a la mútua de treball corresponent. Per contra, a França, l’alerta sobre aquest tipus de malalties recau en el treballador.

A més, qualsevol metge té la possibilitat de declarar a Inspecció de Treball les malalties sospitoses de tenir un origen laboral, amb l’objectiu de revisar i actualitzar les patologies classificades com a professionals. No obstant això, un estudi recent efectuat entre Espanya i França assenyala que prop del 30% de metges d’assistència primària, empresaris, comitès de seguretat i salut i delegats de prevenció desconeixen el procediment vinculat amb les malalties professionals i el seu procediment de declaració.