Un segon ordinador excel·lent
El seu preu no supera els 400 euros, el seu pes pràcticament no passa del quilogram i les dimensions són tan reduïdes que cap en un bossa de mà o un maletí. Aquestes característiques fan que els petits ordinadors ultralleugers, coneguts també com a ordinadors barats, atreguin la mirada d’un nombre d’usuaris creixent. Per les prestacions que tenen, recorden els telèfons intel·ligents del tipus Blackberry o iPhone, encara que són més grans que aquests, fet que hi facilita l’escriptura, el tractament de documents, l’enviament de correus o la descàrrega de vídeos. Fins i tot són compatibles amb els serveis de veu per Internet per a fer trucades. Per mitjà de la càmera web es poden mantenir videoconferències des d’un banc del parc o la parada de l’autobús.
Les seves possibilitats com a alternativa als telèfons d’última generació són tan grans que hi ha operadores de telefonia mòbil que els venen juntament amb un dispositiu d’accés a Internet per les xarxes 3G, els coneguts com mòdem USB. Sempre que se n’adquireixi un cal valorar el tipus de tarifa de dades que es desitja, el preu per megabyte extra descarregat o els contractes de permanència que vinculin el client. Una altra de les característiques més importants és l’elevada connectivitat, que en permet l’ús durant els viatges i les estades fora de casa o l’oficina, com ara els hotels amb xarxa Wi-Fi. Són, per tant, una alternativa excel·lent per a saltar-se la itinerància de les trucades des de l’estranger, i no pagar les abusives tarifes dels serveis d’habitació per una hora de connexió a Internet. Però no totes les prestacions estan enfocades al treball. Les possibilitats de reproduir vídeo i música converteixen aquests aparells en centres multimèdia portàtils.
Més enllà dels avantatges descrits, aquests petits i funcionals dispositius són un complement, no un substitut, d’un ordinador de sobretaula o un portàtil convencional. El seu volum reduït només s’aconsegueix a costa de no incloure moltes de les capacitats habituals en la resta d’ordinadors. La memòria que tenen és limitada, ja que el disc dur és una de les parts més pesants i cares d’un ordinador; és per això que la capacitat d’emmagatzematge disminueix en aquests ultralleugers. L’emblemàtic EeePc d’Asus conté en la seva versió bàsica només cinc gigabytes de capacitat. És veritat que altres disposen de 16 gigabytes, i fins i tot de 60, però a canvi de disparar-ne el preu.
Tampoc la mida de la pantalla i del teclat inviten a un ús constant i continuat. La superfície de la pantalla voreja les vuit polzades la majoria de casos, superior a les tres polzades d’un mòbil, però més petita que la d’un portàtil comú (14 polzades). Aquestes característiques incideixen en la navegació, que esdevé incòmoda i que obliga a moure la barra de desplaçament amunt i avall de manera constant per a veure la pantalla completa. Encara que escriure un text curt, enviar un correu electrònic o avançar feina en un tren són funcions abordables a la perfecció amb aquests dispositius, no se’n recomana l’ús diari i continuat, tant pels errors d’escriptura motivats per la mida reduïda del teclat com per qüestions ergonòmiques, ja que es forcen els canells.
Una altra limitació addicional és el seu processador d’1,6 gigahertzs, que impedeix gestionar amb rapidesa gràfics complexos com els dels videojocs i els seus sistemes operatius. En aquests casos utilitzen distribucions de GNU/Linux adaptades que abarateixen el preu de l’ordinador, però que són incompatibles amb nombrosos tipus d’impressores i altres perifèrics.
Si bé disposen del sistema operatiu Windows XP, amb millors resultats que l’actual Windows Vista, no es desenvolupen les actualitzacions dels principals programes. És per això que cada vegada es poden descarregar menys programes de la Xarxa per a XP, i això representa un gran inconvenient perquè la tendència és que l’usuari enriqueixi el seu ordinador amb les ofertes que se li fan des d’Internet.
Assumit el seu valor auxiliar, els factors que contribueixen a encertar en la compra d’un portàtil ultralleuger són:
- La connectivitat: Han de tenir com a mínim dos ports USB per a poder-se connectar a un disc dur extern, atesa la seva memòria limitada, i a un ratolí, ja que el seu dispositiu tàctil no és còmode de fer servir. També han de disposar de connectividad Wi-Fi i, si pot ser, via port Ethernet.
- El pes: Mentre no superi els 1,3 quilograms, l’aparell és còmode de transportar.
- La mida: Ha de ser semblant a la mida d’un estoig o un bossa de mà de senyora de mà, perquè càpiga en tots els llocs.
- Autonomia de la bateria: La mitjana se situa en les tres hores de durada a ple rendiment i amb el detector de xarxes Wi-Fi encès. És recomanable assegurar-se que no baixa de les dues hores i mitja, el que dura un viatge en AVE. Cal tenir en compte que el que més consumeix bateria és la connexió Wi-Fi i la reproducció de vídeos.
- Tipus de memòria: Com més gran sigui la capacitat del disc dur, millor. El problema és que el preu es pot disparar. Cada usuari ha de valorar si li val la pena adquirir models de 60 gigabytes que costen 150 euros més, ja que per aquest preu es poden comprar discs durs externs de menor pes i de fins a 100 gigabytes de capacitat d’emmagatzemament.
- Programes per defecte: Cal comprovar que l’ordinador es vengui de sèrie amb suficients programes, com ara un navegador, un processador de texts o un reproductor multimèdia, perquè el fabricant es limita a introduir-n’hi el mínim imprescindible. La resta de programes es poden aconseguir per Internet, però cal saber on trobar-los. És important descarregar sistemes antivirus. El programa Antivir és el més recomanable.
- Entrades d’àudio i vídeo: Si es volen fer trucades per Internet i videoconferències, cal que l’ordinador disposi d’una càmera web instal·lada i que l’ordinador inclogui entrada d’àudio per micròfon i sortida per altaveus.