Un comandament a distància per a la informació en línia
Dues són les formes d’arribar fins als continguts dels webs més seguits pels usuaris. La més comuna és entrar una vegada i una altra a cada pàgina per comprovar si se n’han actualitzat els continguts. D’aquesta manera, el lector viatja de manera continuada fins a les pàgines web que li interessen i hi busca les novetats i noves informacions que hagin introduït altres internautes. Es tracta d’un procés lent i tediós: escriure l’adreça desitjada en la barra d’adreces o clicar als “favorits” o “marcadors”. El pas següent és navegar per la pàgina escollida i fer un recorregut gairebé ritual de selecció per a arribar a les novetats. Tanmateix, moltes vegades el viatge s’haurà fet en va perquè no s’apreciarà cap canvi des de l’última visita.
Enfront d’aquest sistema hi ha un altre mètode menys utilitzat (encara que creix cada dia en popularitat) en què la informació arriba “a domicili”. És l’equivalent que ens portin a casa una pizza i consisteix a fer servir els canals RSS, que, en la pràctica, funcionen amb un protocol invers al que utilitza el navegador. Amb l’ús dels canals RSS, les novetats viatgen des de l’origen fins a l’escriptori de l’usuari o a la pàgina web que es desitgi, sense necessitat que aquest les actualitzi. És el que es coneix com a sindicació de continguts, canals RSS o “RSS feed”.
Un RSS és un codi d’avís de les actualitzacions en una determinada informació o pàgina web, de manera que si l’internauta integra aquest codi en un programa, serà informat cada vegada que es faci un canvi; per exemple, quan s’introdueix una nova notícia en la secció de Noves Tecnologies de CONSUMER EROSKI a Internet o es publica un nou text en un determinat bloc. En general, aquests nous continguts arriben en forma de mostra de la informació sindicada (de la qual es té un codi d’avís) i contenen un titular i un text de resum. Però en alguns casos en l’avís s’inclou tota la informació, amb imatges, si és que n’hi ha, i fins i tot vídeos. És el que es coneix com “continguts complets” on l’usuari perd el disseny original de la pàgina web, però guanya en comoditat, ja que pot llegir nombrosos canals de notícies sense abandonar el seu lector de canals.
El principal avantatge d’usar canals RSS és l’estalvi d’energia a l’hora de teclejar adreces i de buscar les novetats desitjades en pàgines amb dissenys que no es poden catalogar de bons. A més, s’aprofita millor el temps: l’interessat només llegeix el més nou, sense entretenir-se a buscar el que ha canviat perquè s’ha actualitzat. Amb els canals RSS, la informació viatja al lloc que l’usuari desitgi i allà s’organitza en titulars perquè en resulti més còmoda la revisió i la selecció. Un altre avantatge és que no hi ha per què estar contínuament pendent de si hi ha cap novetat en la informació que li preocupa, ja que el programa que s’encarregui de gestionar els seus canals RSS l’avisarà cada vegada que hi hagi un canvi.
No obstant això, a fi d’obtenir una bona cartera de canals RSS controlats i estar al dia del que passa a Internet sense el més mínim esforç, cal haver-los recopilat amb anterioritat un a un i haver-los agregat al programa que els gestionarà. Aquests programes són els anomenats “lectors de RSS” o “agregadors de RSS”. La seva funció és sol·licitar que se’ls proporcioni l’adreça RSS a què ens volem subscriure. Aquesta adreça és la que posarà en contacte al programa lector amb el lloc web per advertir-lo de les novetats.
L’adreça RSS s’aconsegueix a la pàgina web que ens interessa controlar sempre que els seus creadors hagin implementat el servei de canals RSS. El logotip gràfic que informa que es compta amb aquest servei és un quadradet taronja amb estries blanques en diagonal situades a l’interior. Altre vegades apareix en forma de rectangle del mateix color amb les lletres RSS a l’interior. Hi haurà prou de punxar amb el ratolí en el logotip per a accedir al llistat d’adreces RSS.
Si el lloc web és petit, és habitual que ofereixi una sola adreça per a accedir a tots els seus continguts. Però, a mesura que sigui més complet i gran, oferirà diverses adreces per a facilitar la selecció per seccions temàtiques. Així, en un bloc hi haurà una sola adreça, mentre que en un diari en línia poden arribar a la trentena, tal com passa a CONSUMER EROSKI. Fins i tot alguns llocs ofereixen a l’usuari la possibilitat de fabricar-se l’adreça RSS a mida, amb paraules clau. D’aquesta manera, es pot gaudir d’un canal que informi de les noves notícies incloent determinats termes.
Una vegada obtinguda l’adeça, aquesta es copia i s’enganxa en un determinat caixetí que s’indica en el programa lector de RSS. Després es polsa la tecla “subscriure” i apareixeran en el programa els successius titulars de la pàgina web sindicada. A partir de llavors el lector pot actualitzar de forma periòdica els canals RSS a la recerca de novetats (es pot configurar manualment el període d’actualització). Si n’hi ha, apareixeran en forma de noves files de titulars.
Hi ha dos tipus de programes lectors de RSS: els que funcionen en l’escriptori de l’ordinador (cal descarregar-los de la xarxa i instal·lar-los com qualsevol altre programa) i els lectors web, que són llocs web proporcionats pel servei de gestió de canals. En el primer cas destaquen programes com Thunderbird, NewsGator -que funciona amb el servei de correu OutLook de Microsoft- o GreatNews, encara que pràcticament no s’aprecien avantatges respecte dels programes que funcionen des de pàgines web i sí el gran desavantatge que els canals només es poden consultar si es treballa a l’ordinador propi, per la qual cosa estan en desús.
Per contra, els serveis web de gestió de RSS es poden fer servir des de qualsevol ordinador, ja que resideixen a Internet, i contenen una sèrie d’avantatges addicionals com és la possibilitat de mostrar els continguts de maneres diferents i no tan sols en files de titulars. Entre tots els serveis cal subratllar Netvibes i Google Reader. Aquest últim està integrat en la plataforma d’eines que ofereix el buscador Google i executa una gestió ràpida i eficaç dels canals RSS, a més de permetre integrar nous canals d’una manera automatitzada que simplifica el procés de copiar i enganxar l’adreça RSS. A més, el sistema inclou una opció molt pràctica: suggereix nous llocs de notícies en funció dels gusts de l’usuari.