Tecnologia tèxtil
Els últims anys, la tecnologia s’ha colat en el sector tèxtil per millorar els teixits i fer-los més funcionals. Es poden trobar peces que controlen la temperatura, banyadors que redueixen la resistència a l’aigua i samarretes que disposen de sistemes de detecció de senyals Wi-Fi o díodes LED. Aquesta innovació pot resultar extravagant, però algunes marques ja treballen en la inclusió de pantalles i llums en la roba. Phillips disposa d’un prototip de teixit lluminós, mentre que Corea del Sud desenvolupa pantalles OLED flexibles que puguin adaptar-se a diferents peces de roba. També es treballa en el disseny de peces en què s’insereixin reproductors multimèdia, telèfons mòbils o navegadors GPS en el mínim espai i sense que augmenti en excés el pes de les peces ni se n’alteri la part estètica.
Una altra tendència extrema és la integració de bateries, panells solars i microxips en la roba per a afegir autonomia energètica als aparells que es porten. Les línies de desenvolupament i investigació són diverses: des de la instal·lació d’una bateria sota les costures fins a la inclusió de petits panells solars flexibles.
La Universitat de Carolina del Nord (Estats Units) ha desenvolupat unes plaques solars que es poden instal·lar en una corbata o en un vestit. L’enginy està dotat de diverses plaques fotovoltaiques que arriben als 3,6 volts a plena càrrega en qualsevol aparell. Amb aquesta energia es pot carregar un telèfon mòbil o un reproductor d’MP3. De moment no s’ha superat la fase de proves, però ja és possible trobar en el mercat diferents peces de roba amb carregadors solars.
La moda i la tecnologia no estan renyides. En la temporada 2007/2008, la marca de disseny italiana Ermenegildo Zegna va llançar la jaqueta SolarJacket, amb plaques solars al coll de l’americana capaç de generar prou energia elèctrica com per a recarregar un dispositiu portàtil. La jaqueta, que disposa d’una sortida per a auriculars, també compta amb una bateria a la qual es connecta el dispositiu i es recarrega per complet mitjançant una exposició al sol de les plaques durant quatre hores. Ara bé, no tot són avantatges. Tant les bateries com les plaques solars afegeixen un pes extra a la peça de roba. No obstant això, es poden crear peces que activin una càrrega elèctrica si es dóna un canvi atmosfèric o que generin energia per la simple fricció dels seus teixits. L’Institut de Tecnologia de Geòrgia (Estats Units) ha desenvolupat unes “nanofibres” que generen impulsos elèctrics amb la fricció. Es poden recarregar petits dispositius electrònics només utilitzant una peça de roba confeccionada amb aquest material. De moment, és una tecnologia en fase d’investigació, ja que les fibres no es poden mullar perquè disposen d’una cobertura d’òxid de zinc que es dissol amb l’aigua. També es comercialitzen teixits que propicien roba funcional amb una utilitat que va més enllà de la tradicional. L’empresa britànica Babyglow ven un pijama per a nadons de fins a 24 mesos que canvia de color si la temperatura del bebè supera els 37ºC. Aquests pijames es dissenyen en diferents colors, però es tornen blancs si l’infant té febre.
I en jaquetes i guants, què es porta?
Una altra tendència en les peces de roba tecnològiques són els articles per a climes de fred extrem, en què exposar un aparell a la intempèrie o treure’s un guant pot resultar molt molest. La companyia nord-americana Scottevest ven jaquetes pensades per a guardar-hi dispositius electrònics. Cadascuna d’aquestes peces està dissenyada perquè els usuaris puguin desplaçar-se amb els aparells de forma senzilla. Hi ha jaquetes amb butxaques interiors transparents que permeten interactuar amb un dispositiu amb pantalla tàctil sense necessitat de treure’l de la jaqueta.
NavJacket és una jaqueta per a esports de muntanya amb un receptor de GPS i sistema de navegació integrats. Inclou una pantalla a la mànega i uns auriculars a la caputxa per sentir les instruccions d’ús. L’usuari pot escollir una ruta i la pantalla li indica la direcció i la distància a què es troba d’aquesta. Pot resultar molt útil per a trobar pistes i restaurants en una estació d’esquí. A més, es poden marcar els llocs preferits i gravar una ruta per a un ús posterior.
D’altra banda, el fabricant Motorola disposa d’una jaqueta anomenada Audex Jacket, desenvolupada amb la companyia Burton. Disposa de connexió Bluetooth i miniUSB i permet respondre trucades d’un telèfon mòbil sincronitzat o tenir el control sobre un reproductor multimèdia. Per fer-ho, disposa d’un control integrat a la mànega, mitjançant una pantalla TDT de 96 píxels x 32 píxels, i dos altaveus estèreo al coll. A aquest equipament s’afegeix una bateria recarregable amb un temps d’ús de fins a cinc hores.
A l’hivern, a les zones de temperatures molt baixes, l’ús de dispositius amb pantalla tàctil, com ara telèfons mòbils o reproductors multimèdia, té l’inconvenient que aquesta pantalla no respon al tacte dels dits si les mans dels usuaris es troben enfundades en guants per protegir-se del fred. Les solucions a aquest problema són diverses. L’empresa Dot Gloves comercialitza una línia de guants amb petits botons a la punta dels dits. D’aquesta forma, les pantalles tàctils responen al moviment dels usuaris perquè troben una superfície de contacte. L’empresa Apple disposa d’una patent que descriu un guant capaç de generar un corrent capacitiu -semblant al produït pel tou dels dits- per a operar amb el sistema de l’iPhone i l’iPod Touch.
Per als esports d’hivern, com ara les pràctiques d’esquí i de muntanyisme, The Northern Face ven guants unisex, anomenats Etip Glove, transpirables i pensats per a utilitzar ordinadors portàtils i reproductors d’MP3 sense necessitat de treure-se’ls. A més, els usuaris poden posar-se un parell de guants extra a sobre, ja que s’han dissenyat com una primera capa per al contacte extrem amb la neu. I Three Sixty ha ideat gorres per a allotjar -hi, a l’interior, un reproductor d’MP3, amb un compartiment especial al lateral per a reproductors Ipod Nano de 1a, 2a, 4a i 5a generació. Incorporen, a més, auriculars i un altaveu intern.