Portàtil o tauleta?

Les millores en els teclats tàctils converteixen les tauletes en un substitut perfecte de l'ordinador portàtil
1 Març de 2013
Img internet listado 787

Portàtil o tauleta?

/imgs/20130301/internet2.jpg
Ja ho va dir fa temps una consultora tecnològica: “2013 serà l’any en què es vendran més tauletes que ordinadors portàtils”. I la profecia va camí de complir-se, tant pel descens en les vendes d’ordinadors com per l’augment de les d’iPad , Galaxy Tab, Surface o Nexus 7. Si primer es “van menjar” els netbooks, l’iPad i els seus semblants, ara persegueixen els portàtils comuns. Les millores en el teclat tàctil, els processadors de doble nucli i l’expansió del “cloud computing”, que situa la majoria dels programes als servidors de la xarxa i no a l’ordinador, juguen a favor seu. Tot i això, la tauleta també té desavantatges en relació amb l’ordinador portàtil. A continuació, es relaten els pros i contres de cada opció.

És complicat decidir si comprar una tauleta i aparcar el vell ordinador és una bona elecció. Mentre que per a alguns usuaris resulta idoni, per a uns altres pot suposar limitacions severes. Les tauletes no llegeixen discos òptics CD ni DVD i cal estar subscrit als serveis en descàrrega per a gaudir de l’oci digital. En canvi, per als qui tinguin perícia amb els dits sobre el teclat, pot suposar un alleujament quan s’hagin d’emportar l’ordinador d’un lloc a un altre, ja que té una lleugeresa que les fa còmodes i ergonòmiques.

A favor de les tauletes

  • El pes i les dimensions. Caben en gairebé qualsevol lloc, fins i tot algunes en una butxaca àmplia, per la qual cosa són molt compatibles amb la tendència general de disposar sempre de la tecnologia i estar connectats en mobilitat. Els fabricants no deixen de treballar perquè siguin més primes i lleugeres -com és el cas de l’iPad Mini-, encara que tenen el límit del pes i les dimensions de les pantalles. És molt possible que les tauletes del futur tinguin una tecnologia de pantalla diferent.
  • L’arribada de LTE. La tecnologia LTE, o 4G, suposa la connexió a la xarxa de dades mòbils amb un ample de banda superior al que avui es té via encaminador. En aquestes condicions, l’accés permanent requereix d’un aparell que es pugui utilitzar fins i tot mentre es camina pel carrer, però amb una pantalla més gran que la del telèfon mòbil.
  • L’experiència d’ús de les pantalles tàctils. El ratolí va ser un gran invent, però no deixa de ser un intermediari entre la mà i el dispositiu. Les pantalles tàctils permeten una interacció molt més completa i això es reflecteix en la satisfacció de l’usuari, que fa les funcions amb més rapidesa.
  • Els processadors de doble nucli. Els fabricants de processadors ja han començat el llançament dels primers models per a tauletes amb aquesta tecnologia, que augmenta la potència i redueix la calor generada. En el futur poden arribar a igualar la potència dels ordinadors.
  • El mercat de les aplicacions per a dispositius mòbils. Tot i que donen poc marge de benefici, els desenvolupadors continuen centrats a dissenyar programes per a aquests aparells, cosa que afavoreix que hi hagi nombroses alternatives i millores en tots els camps: nous navegadors, programes d’edició gràfica i de textos, videojocs, etc. S’espera que en un futur proper s’equipararan en alternatives i ofertes als ordinadors.

A favor dels portàtils

/imgs/20130301/internet1.jpg

  • El teclat físic. Sempre serà un avantatge disposar d’un teclat físic, encara que els tàctils n’han millorat molt la precisió i els usuaris amb perícia poden teclejar textos llargs.
  • La solidesa. Les tauletes són tot pantalla, per la qual cosa una caiguda pot comportar una tragèdia. Els ordinadors, per contra, resisteixen bastant més, encara que no hem de temptar la sort.
  • Processadors més potents. Encara queda perquè els processadors dels ordinadors portàtils es vegin igualats pels de les tauletes. Mentre que els primers augmenten cada mes la seva capacitat, els segons amb prou feines deixen de ser versions inicials.
  • Sistemes operatius madurs. Windows, Mac OS i les versions de Linux per a ordinadors tenen un llarg historial de millores, que els fan molt més sòlids com a sistemes que els seus homòlegs per a tauleta, on encara s’aprecia alguna improvisació -com és el cas dels mapes d’Apple- i problemes amb les actualitzacions, especialment en Android. Són una garantia d’estabilitat.
  • Programes consolidats. Encara que han millorat molt els darrers temps, els navegadors per a tauletes encara tenen algunes limitacions i problemes d’usabilitat, mentre que els dels ordinadors acumulen una llarga trajectòria i estan molt adaptats a les necessitats dels usuaris. El mateix passa en altres camps, com els editors de text o d’imatges, que encara són millors en els ordinadors.
  • Més connectivitat. Per culpa de la cerca de la lleugeresa i la finesa, les tauletes disposen de més ports, com a màxim en tenen dos o tres (la majoria USB), i, amb sort, HDMI per a transmissió de senyal multimèdia. Els ordinadors poden tenir tres ports USB, un Ethernet i un altre de multimèdia, a més de ranures per a targetes que n’ampliïn la memòria. També hi ha algunes tauletes, com la Toshiba Folio 100, que admeten targetes SD.
  • Discos òptics. Si bé és una tendència a la baixa, una part de l’oci digital encara es consumeix mitjançant discos DVD. Les tabletes no els llegeixen, cosa que obliga a subscriure’s a serveis en descàrrega de música i vídeos, que encara no estan madurs o no ofereixen una experiència òptima. A més, sotmeten l’usuari a les condicions d’ús de l’empresa. Amb els ordinadors, l’usuari té més alternatives.