Mòbils d'última generació: telèfons o miniordinadors?
No hi ha cap dubte. El mercat ofereix tants telèfons mòbils com prestacions exigeixen els milions d’usuaris . Ara bé, encara que la majoria dels ciutadans es conformen amb un aparell que els permeti trucar, cada vegada són més els consumidors que reclamen funcions que abans s’atribuïen a l’ordinador. L’ús del mòbil es complica, i amb això també es complica la decisió que cal prendre en el moment d’adquirir-ne un de gamma alta, i no només perquè són cars, sinó perquè la seva contractació implica sovint compromisos de permanència amb un operador que arriben als divuit mesos. Una compra responsable i encertada exigeix pensar molt bé en els usos que es vol fer del nou aparell.
Si la principal funció del telèfon és donar-li un ús comunicatiu, de caire professional, en què predomini l’enviament i la recepció de correus electrònics o la missatgeria instantània, els telèfons Blackberry són la millor opció. Els motius són dos: el seu teclat complet QWERTY està expandit i proporciona l’espai suficient per teclejar en un petit espai amb rapidesa i sense equivocacions. La segona raó és que l’empresa que els ven, la canadenca RIM (Research In Motion, o ‘Recerca en Moviment’), no basa l’enviament de correus electrònics en els protocols de dades de les xarxes de telefonia comunes com a 3G, GSM o EDGE, sinó que compta amb els seus propis servidors. D’aquesta manera, els correus viatgen per les xarxes generals de telefonia mòbil però ho fan amb un xifratge especial i diferent de la resta que els protegeix millor de possibles intromissions. Una qüestió fonamental per a la protecció d’informació privada, sobretot en l’àmbit empresarial, fins a tal punt que alguns governs no ho veuen amb bons ulls i planegen prohibir aquests telèfons al seu territori si RIM no comparteix amb ells el codi d’accés als seus servidors.
En el terreny econòmic, les persones que prefereixin la comunicació per text abans que per veu també tenen molt a guanyar amb les Blackberry. Les tarifes de dades que ofereix no limiten l’ús de la xarxa i permeten el xat de manera senzilla i àgil, igual com l’enviament d’adjunts sense límit de pes. Encara que aquest últim punt varia segons l’empresa que proveeixi l’accés, sobretot en el cas d’imatges .
Pel que fa al preu, tot i que les Blackberry són cares, tots els operadors importants les ofereixen subvencionades, de vegades sense haver d’abonar una entrada inicial. Però convé estudiar el pla de dades que l’operador ofereixi per evitar que els costos de base superin l’acceptable i s’acabin pagant factures excessives.
Per al desenvolupament d’una activitat no professional o que no estigui basada en l’ús del teclat, hi ha opcions millors que la Blackberry. Són models que ofereixen una navegació web superior a la dels telèfons de RIM, malgrat que aquests milloren any rere any. En aquests casos, el telèfon que s’esculli varia segons el preu que s’estigui disposat a pagar. D’una banda, es troba el flamant iPhone d’Apple, amb la seva pantalla tàctil i la seva, fins avui, no superada experiència d’usuari en la navegació per Internet en un mòbil.
La seva pantalla multitàctil, que permet augmentar la mida de lletres i imatges al gust de l’usuari, el converteix en un bon candidat per a recórrer pàgines web, mirar mapes o seguir els contactes a les xarxes socials. També facilita la lectura de diaris, blocs i correus electrònics, encara que a l’hora d’escriure, el seu teclat tàctil no és comparable al de les Blackberry.
D’altra banda, Apple disposa d’una botiga amb centenars de milers d’aplicacions que enriqueixen les funcions de l’iPhone i fan que sigui molt més que un telèfon amb accés a Internet: el converteixen en un navegador GPS, una brúixola, una consola de videojocs, una agenda de tasques pendents… I en l’últim model llançat, l’iPhone 4, les seves dues càmeres el doten de capacitat per gravar vídeos en alta definició i fer fotografies de qualitat més que acceptable.
Davant d’aquest popular model es postulen tota una gamma de telèfons, estèticament no tan bonics però sí més barats i igual d’interessants quant a l’experiència d’usuari i a les aplicacions. Són els mòbils que funcionen amb el sistema operatiu Android, llançat per Google i adoptat per marques tan prestigioses com HTC.
L’avantatge és que l’oferta és més gran i, per tant, es poden trobar telèfons més barats que l’iPhone, i amb plans de preus més avantatjosos quan es contracta una línia i se subvenciona l’aparell . El desavantatge és que Android encara no és a l’altura del sistema operatiu d’iPhone, encara que en menys d’un any els experts consideren que tots dos sistemes poden igualar-se en prestacions. D’altra banda, Android també disposa d’una important botiga d’aplicacions que dota de nombroses prestacions els seus mòbils.
Nokia és el líder mundial dels telèfons de les gammes mitjana i baixa. No obstant això, en la gamma alta la seva experiència no ha estat bona, ja que el sistema operatiu que fa servir, Symbian, s’ha mostrat incompetent per als aparells de complexitat creixent. De moment, i a l’espera que Megoo (la nova proposta de programari de l’empresa finlandesa) prosperi, no és del tot aconsellable adquirir un Nokia de gamma alta.
I el mateix passa amb els telèfons que funcionen amb el sistema operatiu Windows Mobile. Els propers mesos s’espera gaudir de la nova versió WM7. Mentrestant, és millor evitar les versions anteriors, ja que es van mostrar fallides i incapaces de fer funcionar cap model amb eficàcia. Un dels seus punts febles és l’excessiva potència que requereix aquest sistema, massa per als petits processadors dels mòbils. No obstant això, es preveu que amb nous xips de més potència WM7 respongui bé.