El nou sistema operatiu de Microsoft

Menys revolucionari que a primera Vista

Ha sortit el nou Windows Vista, que substitueix el popular Windows XP i pretén millorar les prestacions multimèdia i l?accés a Internet
1 Maig de 2007
Img internet listado 355

Menys revolucionari que a primera Vista

/imgs/20070501/img.internet.01.jpg El canvi del sistema operatiu d?un ordinador s?assembla molt a substituir el motor d?un cotxe (i és molt més barat). Si es fa bé, l?equip es modernitzarà i permetrà fer coses que abans eren impensables. Però no sempre és possible: un ?sis-cents? no anirà molt lluny amb el motor d?un Ferrari. És necessari un equilibri entre les capacitats físiques de l?equip i les prestacions del nou inquilí. Al cap i a la fi, el sistema operatiu és el programa que mana sobre la resta dels programes, l?idioma en què parla l?ordinador. Microsoft ha substituït, sis anys després, el seu sistema operatiu estrella, Windows XP, pel més modern Windows Vista i els usuaris s?enfronten al dilema de si el canvi val la pena o si és millor quedar-se com estan.

Aero, l?escriptori transparent

Què és el que aporta el nou sistema? En primer lloc, un nou entorn gràfic, conegut com Aero. És més lleuger i dinàmic, amb finestres transparents que permeten veure el que hi ha darrere de cada una sense haver de fer tants clics com ara. A més, les finestres giren en tres dimensions per fer més ?animat? el canvi d?un programa a un altre en un moviment realment espectacular (encara que ja vist en Mac OS X i en algunes versions de Linux).

Els colors per defecte són més atenuats, i hi predomina el verd pastel (hi ha qui afirma que té reminiscències del sistema operatiu d?Apple, Mac OS). Incorpora, a més, el nou Internet Explorer 7, però no el Windows Media Player 11, que de totes maneres es pot descarregar des d?Internet gratuïtament. El sistema, a més, assessora de manera activa l?usuari en el seu aprenentatge. També disposa d?una barra lateral amb senzills programes (?widgets?) que indiquen l?hora, la temperatura, mostren fotografies? Per a gaudir d?aquest servei amb Windows XP era necessari instal?lar aplicacions externes com Yahoo! Widgets o Google Desktop.

Vista està pensat per a tenir una de les potes a la Xarxa, és a dir, per a estar sempre connectat. La compra de Vista també dóna dret a gaudir de serveis com Windows Live, l?espai personal al qual l?usuari pot accedir i des d?on pot comprar, guardar (depenent de la versió) i compartir pel?lícules, videojocs, fotografies i música. Per descomptat, com més cara és la versió que es posseeix, més accés es té als serveis que ofereix Microsoft.

En matèria de seguretat, una de les llacunes tradicionals de la companyia, Microsoft afirma que hi ha millores: el tallafocs de Vista exerceix un control més ferri sobre tot el que es descarrega a l?ordinador, encara que no porta un antivirus incorporat, com deien els rumors en un principi. Això sí, disposa d?un sistema de control de còpies i continguts no legals (Windows Software Protection Platform) que pot rebaixar substancialment les capacitats del sistema si no es demostra que s?ha pagat la seua llicència d?ús.

En qualsevol cas, l?auge del sistema operatiu lliure i gratuït Linux, que disposa de versions tan senzilles d?utilitzar i potents com Ubuntu, fan difícil pronosticar si Vista, un sistema que no inclou millores revolucionàries, aconseguirà ser tan ubic com ho és ara XP.

En set versions

Windows Vista intenta unir dos mons: la interconnexió i l?oci multimèdia. Però no es tracta d?un únic sistema operatiu: Microsoft l?ha dividit en set versions: tres són per a empreses i quatre estan pensades per a l?usuari domèstic, en funció de la capacitat del seu ordinador i del seu poder adquisitiu (el preu es mou entre els 70 euros i els 300 euros). Els més potents estan dirigits per als usuaris ?jugadorassos?, que requereixen d?una alta capacitat de procés, mentre que els més senzills cobreixen de sobra les necessitats dels qui només pretenen escriure documents, utilitzar fulls de càlcul o navegar per Internet.

Les versions per a la llar van des de la més barata i elemental (??Windows Vista Home Basic, semblant a l?actual ?XP Home Edition?), fins a la més cara i completa, ??Windows Vista Ultimate?, pensada per a crear una comunitat virtual d?usuaris que juguen junts a videojocs, senten música en xarxa i comparteixen pel?lícules i altres arxius mitjançant canals P2P (d?amic a amic) de manera exclusiva. La versió que es preveu més popular serà una de les intermèdies, ??Windows Vista Home Premium?, que és una barreja del PC tradicional i un gestor de l?entreteniment multimèdia amb capacitat per a gravar DVD i reproduir arxius amb qualitat de televisió d?alta definició.

Quin ?Vista? convé triar?

/imgs/20070501/img.internet.02.jpgNo tots els ordinadors poden utilitzar totes les versions de Windows Vista. La bàsica és la menys exigent i funciona bé en els ordinadors actuals, però a partir d?aquí es necessita un processador de doble nucli, amb una memòria RAM d?1 Gigabyte o superior, a més d?una targeta gràfica d?un cert nivell perquè el sistema no s?encalle. Res de l?altre món per als ordinadors nous, però un impossible per als comprats fa més d?un o dos anys.

  • “Windows Vista Home Basic”: La versió més bàsica és adequada per a un usuari amb poques ambicions. El més probable és que aquesta versió no es trobe a les botigues del primer món perquè està destinada a països pobres.
  • “Windows Vista Home Premium”: Serà la més comuna a Europa i respon al perfil mitjà de necessitats de l?usuari occidental. Permet una gestió correcta de la música, les pel?lícules, les gravacions de sèries i els programes de televisió, i alhora té una àmplia gamma de possibilitats en connexió amb la Xarxa.
  • “Windows Vista Business”: Més semblant a les versions empresarials de Vista, està més enfocada al treball ofimàtic (escriure documents, manejar fulls de càlcul, dissenyar presentacions?) que no a l?oci.
  • “Windows Vista Ultimate”: Clarament orientada als usuaris que fan un ús molt intensiu de la Xarxa, sobretot en videojocs multijugador i altres qualitats multimèdia amb gràfics i so complexos.