Borsa d'ocupació en Internet

La xarxa també serveix per trobar feina

1 Gener de 2001
Img internet listado 112

La xarxa també serveix per trobar feina

/imgs/20010101/internet01.jpg
Buscar feina requereix molt de temps i esforç. S’ha de saber com i on buscar les ofertes i, una vegada trobades, hem de decidir a qui s’ha d’adreçar la candidatura perquè el nostre intent no caigui en sac foradat. Encara que mantenen la seva vigència, la fórmula tradicional de realitzar una tramesa (tramesa de cartes) a les empreses en el que millor pugui encaixar un perfil professional i personal similar al nostre i la iniciativa no menys convencional de contestar als anuncis de diaris o publicacions especialitzades, Internet s’ha introduït amb força en aquest àmbit, el del mercat laboral, i ha creat un espai virtual del qual tracten d’obtenir el màxim rendiment tant les empreses que necessiten nous empleats com les persones que busquen un lloc de treball. Segons l’Estudi General de Mitjans, un 90% dels qui busquen feina a la Xarxa són universitaris, i el seu interès se centra en el sector serveis (60%), indústria (20%) i tecnologies de la informació (10%). Però el ventall és cada vegada més ampli i abunden també, en aquestes pàgines web de feina, les seccions enfocades a la formació professional i als oficis.

Podem distingir tres formats per a recerca de feina a Internet: un, les pàgines web de l’Institut Nacional d’Ocupació (www.inem.es) i altres organismes oficials, que permeten d’obtenir informació sobre feina pública; dos, les web que posseeixen empreses, organitzacions o col·legis professionals per difondre les seves pròpies borses de treball; i tres, els portals especialitzats en la recerca de feina.

Els portals de feina

Són dues les maneres com s’organitzen aquests llocs web, tot i que sempre serà necessari disposar d’una adreça electrònica ja que aquest és el canal de transmissió de dades. Alguns portals ofereixen la possibilitat de buscar directament les ofertes de treball seleccionant el sector professional i el país o província on vol treballar l’internauta. Quan es valida la petició apareix una correlació de les ofertes en curs (és el cas de www.trabajo.org). Tanmateix, altres portals obliguen a registrar-se abans d’optar per la recerca (com passa a www.todotrabajo.com).

En el primer model, una vegada presentades les ofertes, s’escull la que interessa i s’obtenen més dades sobre el tipus de feina, el perfil que precisa l’empresa, l’oferta econòmica i fins i tot el nombre de candidats que s’han presentat (www.empleofacil.com). En el segon sistema, s’arriba a aquest mateix procés però prèviament exigeixen identificar-se amb l’adreça de correu electrònic del sol·licitant i emplenar un qüestionari que en ocasions és llarg i minuciós (www. jobpilot.es).

Per apuntar-se a l’oferta laboral hi ha dues fórmules bàsiques. Alguns portals especialitzats en ocupació segueixen el model anglosaxó d’emplenar un qüestionari sense donar opció al sol·licitant d’afegir res (www.mercadis.com), mentre que en els més usuals s’ha d’emplenar un formulari (dades personals, carnet de conduir, sector d’interès, idiomes, nivell estudis, disposició per canviar de residència, titulació, coneixements professionals, anys d’experiència i expectatives econòmiques) i al final s’inclou un espai perquè la persona adjunti la seva carta de presentació i el currículum ( www.vedior.es). A la primera opció es realitza una selecció prèvia de facto, ja que el formulari és tan complex (www.jobline.es) i precisa tants coneixements tècnics que es podria dir que només els més iniciats en equips informàtics són capaços d’emplenar.

En els dos casos, si no es troba l’oferta desitjada en una primera recerca, un es pot subscriure al servei de tramesa d’ofertes. Així, cada cert temps el demandant d’ocupació rebrà a la seva bústia de correu electrònic una llista de les ofertes de treball en curs que s’ajusten al seu perfil de candidat. Si no s’aconsegueix el que es busca, convé visitar de nou les pàgines que més ens hagin convençut per fer la recerca personalment i no limitar-nos a rebre informació.

Finalment, els qui vulguin treballar des de casa seva o dees de l’oficina poden recórrer a pàgines específiques de teletreball (www.lalinea.com). De la mateixa manera, per a aquells que vulguin oferir els seus serveis gratuïts a canvi d’experiència o moguts per una bona causa, el treball voluntari té un espai a la xarxa a través de les pàgines de les ONG (www.canalsolidario.com).

Navegar a la carta

Portals de feina

  • www.trabajo.org
    S’accedeix directament a la selecció d’ofertes segons el sector i la província on es vol treballar. La candidatura es remet per mitjà d’un correu electrònic.
  • www.jobline.es
    Pàgina present a 12 països europeus, però amb un complicat sistema per a la tramesa de dades del candidat. Ofereix una relació interactiva molt alta: a l’apartat “la teva pàgina” es pot comprovar si alguna empresa s’ha interessat en el perfil del candidat.
  • www.empleofacil.com Seleccionant l’activitat i la província es troben les ofertes que s’ajusten al perfil de l’interessat, que s’hi ha de subscriure per correu electrònic.
  • www.tecnoempleo.com Portal destinat a ofertes i demandes de feina relacionada amb la informàtica. Cal registrar-s’hi com a candidat i, després de seleccionar l’oferta, es remet la demanda de només introduir l’adreça del correu electrònic, el codi d’usuari i la clau (les dues últimes dades es faciliten al candidat quan es registra).
  • www.todotrabajo.com
    Malgrat que es poden consultar totes les ofertes de què disposa, per enviar una candidatura és necessari identificar-se i emplenar un qüestionari amb el qual s’elabora el currículum.
  • www.infojobs.net
    Amb un complet butlletí setmanal d’ofertes de treball.
  • www.vedior.es
    Al mateix temps que es pot enviar el currículum perquè s’inclogui a la base de dades, permet d’acarar les ofertes disponibles segons els sectors, les preferències i les províncies.
  • www.infoempleo.es
    Anuncia que té registrats milers d’ofertes d’ocupació a tot el món agrupades per zones o països, com Estats Units i Canadà, Iberoamèrica, la Unió Europea i Espanya, els quals divideix per províncies.
  • www.mercadis.com
    El format anticipa la serietat d’aquest portal, que posseeix un directori amb un llistat de les empreses i entitats registrades, que han ofert feina des de les seves pàgines.
  • www.jobpilot.es
    Pàgina completa que recull informació pràctica sobre tot el món de l’empresa i l’economia, amb notícies d’última hora.
  • www.segundamano.es
    Aquesta pàgina prové d’un setmanari amb aquest mateix nom editat en paper. Són mers intermediaris, ja que només registren l’oferta junt amb un número de telèfon o un correu electrònic particular al qual s’ha d’enviar la candidatura.

Borses de treball professionals

Encara que s’ha de recordar que molts col·legis, associacions i grans empreses controlen les seves pròpies borses de treball, a continuació destaquem dos exemples.

Teletreball