Triar un televisor pla

La mida no és l'únic que importa

1 Desembre de 2008
Img internet listado 469

La mida no és l'únic que importa

/imgs/20081201/internet1.jpg
En la compra d’un televisor de pantalla plana intervenen nombrosos factors, com ara la mida de l’habitació on s’instal·larà, els usos que se li vulguen donar, la qualitat de la imatge i el preu.

L’obsessió per la mida dels televisors és cada vegada més gran, fins al punt que pocs es recorden ja de les 20 polzades (50 centímetres a la diagonal del televisor) amb què moltes famílies han conviscut durant dècades, atretes ara pels anhelats models d’un mínim de 32 polzades (diagonal de 80 centímetres). La raó és que aquests nous monitors s’han abaratit fins i tot per sota del que es preveia fa només un any i mig. Pel maig del 2007, la revista tecnològica Wired anunciava que els preus dels aparells de 32 polzades havien tocat terra en els 700 euros. Tanmateix, avui es poden trobar televisors d’aquesta mida per 480 euros. I ningú no se’n sorprèn.

Tot i que els televisors de mida mitjana o gran són cada vegada més assequibles, convé no perdre el cap fascinats només per aquest factor i atendre’n d’altres que al seu torn determinaran la comoditat i la qualitat de l’usuari per a veure els canals de televisió, pel·lícules en DVD o Blu-ray o la imatge de les partides dels videojocs, els tres principals usos dels televisors.

La distància òptima de visionament

La mida del televisor ha de ser harmònica amb l’espai disponible. La instal·lació i el gaudi de les imatges des d’un televisor de grans dimensions en una habitació petita pot arribar a marejar i fer que la imatge es veja distorsionada. És una sensació equivalent a la d’asseure’s a la primera fila del cine, però amb una diferència: a casa, la imatge, en comptes de percebre’s com a enfocada, es veu pixelada i amb una resolució baixa. En canvi, a mesura que l’usuari se n’allunya, la imatge adquireix més definició.

A fi d’evitar aquest efecte, els experts han dissenyat un rang de distàncies òptimes per a veure les imatges d’un televisor des de casa en funció del nombre de polzades:

Entre 20 i 27 polzades: la distància ha de ser de 75 centímetres i un metre i mig. Entre 30 i 37 polzades: la distància ha de ser d’1,8 metres i 2,4 metres. Entre 40 i 50 polzades: la distància ha de ser de 3 i 4 metres. Per a les pantalles de més de 50 polzades: no s’ha d’estar mai a menys de quatre metres.

L’ús del televisor

La majoria de canals de televisió emeten amb una qualitat que està molt per sota de la que ofereixen fins i tot els pitjors televisors plans. Això fa que en molts casos la qualitat d’imatge siga pitjor que la que s’emetia des dels televisors de tub. El seu nivell de resolució màxim en emissió digital terrestre és de 720 línies, que correspon a l’homologació ‘HD Ready’, una xifra que a Espanya molt pocs canals aconsegueixen. De la mateixa manera, per a gaudir d’una pel·lícula de DVD, el format més comú, no calen televisors amb una definició ‘Full HD’, dispositius que són més cars que els de ‘HD Ready’ i amb una mida mínima que voreja les 40 polzades.

Amb tot, creix el nombre d’usuaris que també utilitzen el televisor per a reproduir pel·lícules en el nou format Blu-ray, així com per a jugar a videojocs. En aquests casos sí que és recomanable la instal·lació de monitors ‘Full HD’, capaços de reproduir la imatge en la mateixa qualitat que la que ofereix aquest format, 1.080 línies davant de les 720 línies del ‘HD Ready’.

/imgs/20081201/internet2.jpg
La definició i la portabilitat són els referents si l’objectiu és jugar a videojocs, sobretot els de la PS3, mitjançant la connexió de la consola a la pantalla. Pel que fa a la connexió, els gràfics dels videojocs per a aquesta consola són d’alta definició i el seu format òptim és ‘Full HD’. Quant a la portabilitat, si es vol jugar en la intimitat sense molestar la resta de la família, un televisor de més de 32 polzades resulta molt incòmode, per això optar en aquests casos per un de mida menor serà un avantatge. La resta de consoles (sobretot la Wii de Nintendo) ofereixen un nivell inferior de gràfics.

Plasma o LCD?

Hi ha dues tecnologies que dominen el mercat dels televisors plans:

La tecnologia LCD: és la que més ha madurat i ha superat les limitacions inicials: mala visió angular, baix contrast d’imatges clares i fosques i rastre difús de color davant del moviment ràpid d’imatges.

La tecnologia plasma: destaca per la seua resposta excel·lent en color, la resolució amb mides grans de pantalla i la bona visió angular. Però ara que es poden adquirir models LCD de gran mida a preus molt competitius, el plasma s’ha convertit en una tecnologia en vies d’extinció. Per això, i tret que es desitge un televisor de grans dimensions, és aconsellable inclinar-se per un televisor LCD.

El futur més immediat

Dues tecnologies incipients estan a punt de fer el salt dels laboratoris a les llars. I amenacen en pocs anys de revolucionar de nou el mercat:

  • Pantallas OLED: el seu funcionament es basa en una sèrie de punts situats sobre una superfície que s’il·luminen i canvien de color en funció de la intensitat de l’estímul elèctric que reben. No necessiten il·luminació posterior (ells són els emissors de llum), per la qual cosa poden ser molt primes i fins i tot flexibles. La seua definició també és molt superior en relació amb els millors televisors actuals, igual que el preu.
  • /imgs/20081201/internet3.jpg
    SED-TV: aquesta tecnologia combina la qualitat de color d’un televisor de tubs catòdics (CRT, encara superior a les millors pantalles planes) amb la mida i el disseny de les pantalles de plasma i LCD. D’aquesta manera se substitueix el tub de gran mida per milions de tubs microscòpics de raigs catòdics que formen, alhora, una pantalla plana. Més definició, millor visió angular i un consum energètic més baix en són les característiques principals.