Informàtica en moviment
Els portàtils són moda. En moltes cases han pres la zona de treball i ha substituït l’aparatós ordinador de sobretaula. Com que ocupen poc d’espai i resulten manejables, es poden traslladar sense dificultat i, a més, el seu disseny atreu molt més que les clàssiques torres grises dels ordinadors convencionals. Els seus preus s’estan abaixant i per un cost assequible ja es poden trobar models amb capacitats molt semblants a les d’un ordinador mitjà. Per una mica menys de 900 euros, per exemple, es poden adquirir models de marques reconegudes que permeten navegar per Internet, gravar i reproduir CD i DVD, jugar a determinats videojocs i utilitzar la majoria dels programes que es fan servir als ordinadors de sobretaula.
Tot i això, el seu cost és, per regla general, més elevat que el d’un aparell amb característiques semblants en la seua versió de sobretaula. Si es vol utilitzar l’ordinador sempre en el mateix lloc, surt molt més barat comprar-ne un de convencional que, a més, tindrà més capacitat i prestacions. Si l’usuari pretén treballar amb l’ordinador i fer-ho en llocs diferents, el portàtil representa una opció immillorable.
Els ordinadors de sobretaula, com que no tenen per què moure’s, no estan condicionats per limitacions d’espai i pes. Això els permet albergar al seu interior un nombre considerable d’elements, com ara targetes de so i d’imatge, lectors de CD i DVD, un processador o un disc dur per a emmagatzemar les dades, entre d’altres. A més, els components poden estar més allunyats entre si, amb la qual cosa la dissipació de la calor que generen per ser tan potents resulta més senzilla. Per això, a diferència d’un ordinador de sobretaula, la qualitat dels components i de la forma com estiguen acoblats es converteix en una qüestió essencial en els portàtils.
Els portàtils han de manegar-se-les com puguen per a ficar tots aquests elements en un espai de 20 centímetres d’ample per 30 centímetres de llarg i 2,5 centímetres de gruix, és a dir, les dimensions d’un maletí. A banda d’això, es considera que el seu pes màxim no ha d’excedir els tres quilos. Més enllà d’aquesta mesura són poc transportables.
A més, no són tan portàtils. Necessiten una bateria per a poder funcionar en llocs tan diferents com el camp, la sala d’espera d’un aeroport o un vagó de tren, on no és possible disposar d’un endoll, i la duració de les bateries no ha augmentat tant com la voracitat energètica dels seus components. La bateria és la que dóna independència al portàtil respecte de la xarxa elèctrica, però només dura tres hores com a màxim (sobretot, si fem un ús intensiu de l’equip). Després cal recarregar-la en una presa de corrent.
La bateria apareix així com un dels elements més importants de la tecnologia portàtil, i la rapidesa amb què l’ordinador consumisca l’energia que aquesta ha emmagatzemat en determinarà el grau d’autonomia. Un portàtil potent descarregarà la bateria molt de pressa, per la qual cosa resultarà poc pràctic. És necessari, per tant, que els diversos mecanismes que conformen l’ordinador tinguen un consum equilibrat.
El processador, la peça clau de l’ordinador, és la que més consum genera. En un ordinador de sobretaula s’inclouen processadors molt potents, capaços de realitzar moltes funcions complexes amb rapidesa. Però aquests processadors, pertanyents a la gamma Pentium, descarregarien la bateria d’un portàtil en menys d’una hora.
Els fabricants de processadors han hagut de desenvolupar una tecnologia paral.lela que permeta als portàtils executar moltes funcions sense una despesa d’energia desmesurada, i fins i tot ralentitzar l’equip quan siga necessari sacrificar prestacions per autonomia. El resultat van ser al seu dia els processadors Centrino, en l’actualitat superats pels de la gamma Celeron. Ara bé, cap d’aquests processadors aconsegueix les capacitats d’un processador Pentium 4, que són els que actualment posseeixen els ordinadors de sobretaula. Així i tot, amb ells es poden portar a terme les funcions bàsiques d’un ordinador i navegar còmodament per Internet.
Al mercat es troben portàtils que poden augmentar la potència del processador, però sempre a costa d’un consum energètic més alt. També es pot incrementar l’autonomia amb bateries supletòries, encara que es tracta d’accessoris molests de transportar i amb un preu que supera els 200 euros.
Per a aquells usuaris a qui els importe més el processador que l’autonomia energètica, s’han creat els anomenats ‘portàtils de sobretaula’, pensats per a funcionar amb la potència d’un ordinador convencional. Són molt cars -el seu preu supera els 2.000 euros-, però permeten realitzar les tasques més complicades i jugar als videojocs més avançats del mercat. Això sí, sempre que hi haja un endoll prop.
Per definició, un ordinador portàtil és aquell que es pot moure d’un costat a un altre sense excessiva dificultat: es pot treballar amb ell al sofà o al llit sense que això supose traslladar el despatx sencer. Però això no significa que no puga estar connectat a altres aparells que li aporten funcionalitat, com ara impressores o altaveus, teclats o ratolins externs (més còmodes), discs durs de més capacitat o una presa d’Internet. En alguns portàtils, els ports USB, la connexió estàndard per a la majoria d’aquests aparells, són escassos (solen haver-n’hi dos) i estan massa junts. Per a aconseguir connectar tots aquests perifèrics amb el portàtil convé adquirir un concentrador d’USB, un aparell semblant al ‘lladre’ de corrent elèctric, que a partir d’un sol port d’USB en pot donar fins a 128. Tot i això, els ports USB consumeixen molta energia, per la qual cosa tenir-los permanentment en funcionament restarà temps d’autonomia a l’ordinador.
Una altra característica que cal tenir en compte a l’hora de comprar un portàtil serà la seua capacitat de connexió, tant a la xarxa com a altres aparells perifèrics, amb independència del lloc en què s’estiga. La majoria dels portàtils que es venen actualment porten un adaptador a xarxes wi-fi que permet connectar-se a Internet sense cables. Aquesta qualitat és molt interessant quan es vol treballar en llocs públics, com ara cafès, que solen oferir als clients accés sense fil a Internet, o a casa, si la connexió domèstica a Internet compta amb un router wifi.
És molt convenient que l’equip incorpore la tecnologia Bluetooth, que ens permetrà connectar el portàtil a altres aparells, com ara telèfons mòbils, impressores o agendes electròniques (PDA) sense necessitat de cables i en un radi molt curt d’acció, a penes unes desenes de metres en el millor dels casos.