Ciberassetjament: la importància d'ignorar i denunciar

Davant del ciberbullying és essencial no caure en la provocació de l'assetjador i utilitzar les eines disponibles per a bloquejar i denunciar perfils de les plataformes socials
1 Gener de 2017
Img internet listado 905

Ciberassetjament: la importància d'ignorar i denunciar

/imgs/20170101/ciberacoso.jpg

L’assetjament escolar o bullying és un problema cada vegada més preocupant en els col·legis i instituts del nostre país. Segons l’ONG Save the Children, un de cada deu estudiants és víctima d’assetjament escolar, sobretot en forma d’insults.

Quan es fa servir la tecnologia com a suport, aquest assetjament es trasllada a les xarxes socials i a les aplicacions de missatgeria i es converteix en ciberbullying, del qual és més difícil escapar: un 36% dels alumnes d’entre 12 i 16 anys afirma que l’han insultat a través d’Internet.

La solució a aquest problema requereix el compromís de totes les parts implicades: nens, pares, professorat, comunitat escolar… Però també és possible prendre mesures per a evitar que les xarxes socials siguin un vehicle d’insults, odi i violència.

Maneres d’actuar

El més important quan es detecta un cas de ciberassetjament en l’entorn escolar és la comunicació. És fonamental que la família parli entre si. Els pares han de proporcionar als seus fills la informació bàsica necessària perquè aprenguin a protegir la seva privacitat en línia, i també establir unes normes mínimes d’ús de la tecnologia. Un ambient familiar on Internet i els dispositius electrònics s’utilitzen de forma adequada fa més fàcil la detecció de qualsevol comportament o activitat fora del normal.

En cas que es descobreixi que el nen és víctima de ciberbullying, és molt important recopilar tots els missatges enviats pels assetjadors, ja siguin correus electrònics, converses de WhatsApp o missatges publicats en xarxes socials. Se’n poden desar còpies o fer-ne captures de pantalla. Qualsevol mètode és vàlid per tal de tenir una còpia i evitar que l’assetjador la faci desaparèixer esborrant el missatge.

Finalment, i encara que potser quan es detecta el ciberassetjament ja és massa tard, convé no respondre a les provocacions de l’assetjador. Si ja s’ha fet, cal deixar de fer-ho i que l’única interacció que es tingui amb l’assetjador sigui demanar-li que cessi en la seva actitud.

Ignorar: el millor mètode

La millor resposta davant d’un ciberassetjador és ignorar les seves provocacions i no respondre als seus missatges. I una manera ràpida i senzilla de fer-ho és bloquejar l’usuari en qüestió a la xarxa social on tingui lloc l’assetjament. Però aquest només és el primer pas.

La majoria de les xarxes socials i els serveis en línia posen a la disposició dels usuaris eines per a denunciar l’assetjament i que així la companyia responsable pugui prendre les mesures oportunes contra els perfils dels assetjadors. A continuació es descriu quines són algunes d’aquestes mesures:

  • Facebook: per a denunciar un usuari de Facebook per assetjament, cal anar al seu perfil, fer clic al botó dels tres punts de la part superior (a la foto de portada) i triar l’opció “Denunciar”. Facebook donarà diverses alternatives, per exemple: “Aquesta persona m’està molestant” o “Està compartint publicacions inadequades o ofensives”, que caldrà anar escollint, segons les circumstàncies de cada cas. Des d’aquest mateix menú també es pot bloquejar l’usuari perquè no pugui continuar assetjant la seva víctima. Facebook també disposa d’una secció especial a la seva pàgina d’Ajuda des de la qual es poden denunciar diverses situacions (des del robatori d’un compte fins a una suplantació d’identitat), entre les quals es troba també el ciberassetjament.
  • Twitter: per a denunciar un usuari de Twitter n’hi ha prou de visitar el seu perfil a la xarxa social, fer clic en la icona de la rodeta dentada al costat del botó de Segueix i, en el menú desplegable, triar l’opció “Denuncia d’usuari“. Twitter presentarà diverses opcions. Si es tracta d’un cas de ciberassetjament, cal escollir la d'”Està sent abusiu o perjudicial”. A continuació, s’han de completar els següents passos del formulari, i especificar quin tipus de missatges s’estan rebent de l’assetjador i, fins i tot, escriure un petit text per a explicar amb més detall la situació. Igual que Facebook, Twitter també té un apartat especial a la seva pàgina d’ajuda per a denunciar els usuaris amb un comportament abusiu o d’assetjament. La denúncia es pot enviar també encara que l’acusat no sigui un mateix, sinó una altra persona.
  • Instagram: hi ha maneres d’evitar l’assetjament des de la web i també des de la mateixa aplicació. A la web es pot denunciar tant un perfil complet com una sola foto, en tots dos casos fent clic en el botó amb tres punts i escollint l’opció corresponent. En l’aplicació, el procés és molt semblant: amb el mateix botó de tres punts sota el qual es troba “Denunciar”, tant per a una imatge com per a un perfil complet. A Instagram també es pot denunciar mitjançant un formulari web, fins i tot si no es té un compte a la xarxa social (en aquest cas caldrà explicar la situació amb detall i aportar enllaços al contingut ofensiu).
  • YouTube: disposa d’eines tant per a denunciar vídeos ofensius com altres usuaris que puguin estar assetjant la persona en els comentaris d’un vídeo propi. En la primera situació, només cal fer clic en el botó “Més” que es troba sota el vídeo i seleccionar el motiu pel qual es vol denunciar. En el segon cas, s’ha de fer clic en el botó amb tres punts al costat del comentari i triar l’opció “Assetjament o intimidació”.
  • WhatsApp: no disposa de funcions de denúncia d’usuaris, però sí que permet bloquejar els qui molestin o facin servir l’aplicació per a assetjar. Fer-ho és molt senzill: només s’ha d’obrir el perfil de l’usuari en qüestió (des de la llista de contactes o tocant sobre el seu nom en una conversa) i triar l’opció de “Bloquejar usuari”.