Buscar el silenci
Els pecé de sobretaula actuals són deu vegades més ràpids que fa uns quants anys. I aquesta enorme velocitat de processament, que no surt més cara en diners, té un preu: el soroll. Com més alta sigui la potència més calor es genera i cal llavors un sistema de refrigeració més bo -bàsicament, més ventiladors- per a evitar que els components acabin fonent-se. A més, caixes mal dissenyades amb panells que vibren, discs durs que giren a grans velocitats, lectors de CD i DVD ultra ràpids o targetes gràfiques potents que necessiten ventilació pròpia són també emissors potencials de sorolls molestos.
Per això, entre el maremàgnum d’informació que l’usuari ha de tenir en compte quan adquireix un ordinador no ha de faltar el nivell de soroll que emet, sobretot si té pensat tenir-lo molt de temps encès o instal.lar-lo al dormitori o al saló (per a reproduir un devedé, per exemple). Si ja es té un ordinador sorollós tampoc no està tot perdut: al mercat hi ha components específics per a silenciar els ordinadors més molestos.
Silenci sense renunciar a prestacions Com que el nivell de soroll està relacionat directament amb la potència de l’ordinador i el seu consum, el problema es resol d’una plomada optant per un pecé de baix rendiment, que sol ser més que suficient per a l’ús comú. En realitat, només els més jugadors o els qui necessiten el pecé per a disseny gràfic o edició de vídeo necessiten els potents processadors i targetes de vídeo instal.lats en els equips d’última generació. Els minipecés (també anomenats sistemes barebone), per exemple, ofereixen prestacions notables en una mida reduïda i disminueixen en un 90% l’emissió de soroll i el consum elèctric, per la qual cosa són també molt més ecològics. El problema d’aquests equips és que són quasi impossibles d’ampliar: pràcticament tot està “integrat”.
Per a no renunciar al rendiment de l’ordinador sense castigar els timpans cal prestar atenció a l’hora de triar els components del pecé o, una vegada amb el problema damunt, identificar el generador de soroll i reemplaçar-lo per un altre component més silenciós. Però cal no oblidar que alguns canvis tenen riscos: el sistema de refrigeració és fonamental perquè l’equip no corri perill de sobreescalfament. Per tant, si es fa qualsevol modificació de components com ara eliminar o canviar ventiladors o disipadors de calor, cal tenir sempre present la temperatura de l’equip, que es pot vigilar amb programes com Motherboard Monitor (http://mbm.livewiredev.com/).
Ficar les mans dins del maquinari (els budells) d’un pecé no està a l’abast de qualsevol usuari. Algunes solucions per a reduir sorolls, com per exemple apagar alguns ventiladors, reduir-ne el voltatge, regular-ne la velocitat o augmentar-ne la grandària (perquè giren més lentament i fan menys soroll) no s’ha de fer de qualsevol manera. Si l’ordinador s’escalfa, es pot espatllar completament. Per això, la millor solució per a emmudir el pecé és consultar a un especialista què es pot modificar per a reduir l’emissió de soroll.
Una altra solució més senzilla és utilitzar un equivalent silenciós i una mica més car per a cada element. Hi ha caixes (torres) dissenyades per a funcionar com autèntics disipadors de calor, la qual cosa redueix la necessitat de ventiladors, i unes altres pensades per a ofegar els sorolls interns. També la font d’alimentació, algunes vegades el component més sorollós del pecé, és fàcil de silenciar: quasi mai no són necessaris els alimentadors de més de 500 W que vénen amb el pecé i hi ha models avançats que no usen ventilador. Els disipadors de calor o la refrigeració per aigua són sistemes que s’imposen sobre els ventiladors estridents.
Hi ha, així mateix, discos durs especialment silenciosos, com també dispositius per a aïllar les vibracions que produeixen aquests discos quan giren a velocitats que assoleixen les 10.000 revolucions per minut. Finalment, convé sospesar la necessitat d’incloure una targeta gràfica potent que necessiti un ventilador extra, o optar per les que disposen de sistemes de refrigeració alternatius.
La solució més òbvia és la distància. Qualsevol cosa que se situï entre el pecé i l’orella disminuirà el nivell de soroll, cosa que es pot traduir en l’allunyament de la unitat central prolongant els cables del monitor, el teclat i el ratolí, amagant-la sota una taula o tancant-la en un armari o una altra habitació (fins i tot en un balcó tancat, encara que en aquest cas és bo tenir un lector de cedé-rom portàtil). També estaria bé situar el pecé sobre un material que absorbeixi les vibracions o, per a casos més greus, folrar la unitat central amb algun material aïllant. Les orelles, i fins i tot els nervis, agrairan qualsevol sistema que s’adopti per a temperar un ordinador sorollós.
El llindar del dolor per a l’orella humana (el límit del que és tolerable) són 140 decibels (dB), o el que és el mateix, l’enlairament d’un avió a 30 metres de distància. Entre això i els 15 dB que comencen a ser perceptibles hi ha tota una gamma de sons i sorolls als quals les persones estan més o menys acostumades.
L’increment en la velocitat de les computadores ha anat paral.lel a l’augment del consum d’energia i de la generació de calor i del soroll. El Pentium 100 de 1994 consumia 10 vats, mentre que el P4 a 2.0 GHz de vuit anys més tard ja arribava als 75 W. Els processadors moderns i potents (més de 100 W), al costat dels veloços discos durs i les targetes gràfiques per a jocs d’última generació, han aconseguit que algun pecé emeti fins a 60 dB, equivalent a un restaurant bulliciós, encara que l’ordinador típic produeix entre 35 i 45 dB. De 30 dB cap avall es pot presumir d’ordinador silenciós, encara que si ens apliquem a fons i eliminem els ventiladors en la refrigeració es pot gaudir d’un pecé que no passi dels 15-20 dB, és a dir, que no se senti en absolut.
El pecé tranquil
www.quietcp.com
Plaques base, targetes gràfiques, discs durs, lectors i gravadors de CD/DVD… tot tipus de components silenciosos perquè el pecé treballi sense molestar.
Sons del silenci
www.silentpcreview.com
Potser la pàgina web més completa per als amants dels ordinadors silenciosos, amb notícies articles, tests i comparatius.
Els límits del maquinari
www.hardlimit.com
“Maquinari en estat pur”: només per a fanàtics dels ordinadors i els seus components, capaços d’explotar el pecé més enllà dels seus límits.
‘Modding’
www.shilmar.com
Si en els cotxes està de moda el túning, l’equivalent en informàtica és el modding (personalitzar el pecé) i l’overclocking (accelerar l’ordinador per damunt de les seves prestacions originals, amb risc per a la integritat de l’equip).