"Beacons", la revolució de la geolocalització?

Aquests senyals de curt abast basats en Bluetooth tenen un gran potencial en la comunicació de proximitat
1 Juny de 2014
Img internet listado 857

"Beacons", la revolució de la geolocalització?

Els últims anys, s’ha parlat amb molta freqüència de la geolocalització dels usuaris via Internet o GPS i de les grans possibilitats per rebre recomanacions de bars i restaurants o només per orientar en un mapa del mòbil. Plataformes com Foursquare han intentat explotar aquestes tecnologies amb la finalitat de servir de guies als turistes a les ciutats perquè trobessin informació de museus o locals d’oci. Malgrat això, fins ara, els usos de la geolocalització s’han enfrontat a realitats adverses, com la despesa de la bateria o l’alt cost de la itinerància de dades a l’estranger, entre altres inconvenients.

/imgs/20140601/tecnologia.jpg

Els beacons o pilots, emissors de senyals de curt abast via Bluetooth, en podrien ser la solució. Fins i tot se’n com els substituts de la tecnologia NFC (Near Field Communication), un altre sistema de comunicació sense fils de curt abast integrat en telèfons intel·ligents i tauletes.

Què són els beacons?

Un beacon és un dispositiu petit -de la mida d’una moneda de 50 cèntims d’euro- que emet un senyal en l’ona curta de la tecnologia Bluetooh (té un abast màxim de 50 metres). El senyal, que es compon de tres valors numèrics, és únic per a cada aparell i pot ser localitzat per un altre dispositiu rastrejador.

El significat de beacon és ‘balisa’, un terme que s’utilitza en la navegació marítima per a definir els senyals lumínics emesos de nit i que els vaixells poden utilitzar de referència. En tecnologia digital, la seva funció és equivalent: definir una localització en l’espai d’acord amb el senyal emès pel beacon, de manera que des d’un telèfon intel·ligent que tingui instal·lada una aplicació rastrejadora es detecti aquest senyal. A partir d’aquesta premissa, es poden configurar els valors del senyal perquè qui els detecti sigui enllaçat a un determinat missatge de text, multimèdia o combinació de tots dos, que apareixerà en la pantalla del mòbil.

Si tenim una aplicació rastrejadora instal·lada i el Bluetooth del telèfon intel·ligent activat i entrem a la botiga Macy’s de Nova York, el telèfon detectarà ofertes i informació addicional de cada producte quan accedeixi al camp d’abast dels beacons corresponents, configurats abans pel personal de l’establiment i col·locats als llocs convenients.

Una altra botiga que ha incorporat els beacons és la que té Apple a la mateixa ciutat nord-americana. Però, de moment, són molt pocs els exemples de comerços i serveis que utilitzen beacons. A Espanya, per exemple, són inexistents.

Una tecnologia de gran potencial

Malgrat la poca penetració que aquesta tecnologia té encara, les seves possibilitats són enormes i han aixecat grans expectatives. PayPal, el sistema de micropagaments digitals, ha anunciat que llançarà projectes basats en els beacons per poder efectuar pagaments des del mòbil sense haver de passar per la caixa. PayPal assegura que els beacons són l’alternativa perfecta a la tecnologia NFC, ja que tenen un abast més alt -NFC només s’activa a menys de 20 centímetres- i són compatibles amb els iPhone.

/imgs/20140601/tecnologia2.jpg

En el cas dels museus, aquests dispositius podrien informar de cada obra d’art quan l’usuari s’hi apropa. En l’Administració, podrien guiar fins al lloc on es faria una determinada gestió o informar dels transports públics disponibles a menys de 50 metres. En els comerços o fins i tot al carrer, podrien llançar ofertes, publicitat o dirigir a determinats llocs d’interès. Però tot això depèn que les empreses i les institucions s’animin a comprar beacons, a configurar-los i a col·locar-los als llocs adequats.

Aquests aparells, també els pot comprar qualsevol usuari i configurar-los, encara que estan destinats a desenvolupadors d’aplicacions. Algunes empreses espanyoles, com Mobisfera, ja treballen en la creació d’aplicacions rastrejadores i a la botiga d’Android es poden trobar nombrosos programes basats en aquesta tecnologia.

D’altra banda, Apple va anunciar en el llançament de iOS 7 que aquest sistema operatiu permetrà en el futur convertir tant l’iPad com l’iPhone en un beacon emissor de senyals -que anomena “ibeacons”-. Els usuaris podran configurar el seu propi missatge, quan aquesta funció estigui implantada.

Per què és millor que la geolocalització per GPS?

Els beacons disposen de diversos avantatges respecte de la tecnologia GPS per la geolocalització en proximitat. La primera és que l’activació de la connectivitat Bluetooth consumeix molta menys bateria que el mode GPS, de manera que si estem fent turisme i lluny de l’hotel, no haurem d’anar a recarregar la bateria.

El segon avantatge és que com que és una tecnologia independent de la xarxa de dades -la localització per GPS en el mòbil no ho és-, la podem utilitzar a l’estranger per informar-nos d’esdeveniments i de llocs d’interès, sense témer pel cost de la itinerància de dades.

Un altre avantatge és que es tracta d’una tecnologia que, a diferència del GPS, continua funcionant dins dels edificis amb gran precisió, per això es coneix com geolocalització indoor. També, gràcies al curt abast que té, permet saber amb més exactitud l’oferta cultural o comercial que tenim al nostre al voltant, sense haver de buscar informació de llocs allunyats del nostre radi d’acció, com passa avui dia amb la geolocalització per GPS.

Així i tot, els beacons també tenen alguns desavantatges: requereixen d’aplicacions instal·lades per a funcionar, cal tenir el Bluetooth activat -que a la llarga consumeix energia- i la seva utilitat depèn de la voluntat de tercers de col·locar i configurar els dispositius. El fet que Apple es decidís a activar aquesta funcionalitat en els seus dispositius podria ajudar que es consolidessin com a tendència no només comercial, sinó per a millorar els serveis públics en general.