Educació viària

Vianants conscienciats des de la infància

1 Desembre de 2004
Img miscelanea listado 310

Vianants conscienciats des de la infància

/imgs/20041201/miscelanea01.jpg
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) qualifica com a endèmia -malaltia crònica en un territori- els accidents de trànsit, en què els vianants, sobretot els més petits, en són també víctimes. De fet, les estadístiques assenyalen que el 30 % dels infants morts en accidents de circulació a Espanya són vianants. L’eradicació d’aquest tipus de sinistres s’ha convertit en un dels objectius principals de la Direcció General de Trànsit (DGT). Entre les mesures destinades a aquest objectiu, s’ha encarregat a la Universitat de Salamanca una investigació que determine el risc de ser víctima. Les dades han servit per a establir un perfil de l’accidentat que respon al patró següent: xiquet, d’entre 5 i 9 anys, que sofreix el contratemps a l’acabament de la jornada escolar, especialment al vespre, un divendres dels mesos de febrer i març en una calçada de més de tres metres d’ample i en un encreuament que hi ha fora d’una intersecció.

Una de les primeres conclusions que s’han evidenciat en l’estudi és que la societat ha d’assumir el comportament viari correcte com un component fonamental de la socialització general del xiquet. D’aquesta forma, s’han sumat a la intervenció familiar, clau per a educar i ser exemple del comportament com a vianants, conductors i viatgers, classes específiques en col.legis i campanyes institucionals. Així s’ha conformat la matèria que coneixem com a Educació viària.

Des dels tres anys

L’educació dels infants en aquest camp és la meta primordial, perquè s’educa una col.lectivitat que conformarà i educarà el futur. Els experts asseguren també que l’ensenyament ha de començar com més aviat millor. Des que el petit comença a entendre ordres convé descriure-li les normes de conducta segures quan circule i, per descomptat, servir d’exemple.

Com a matèria educativa, els especialistes coincideixen que ha de començar a ser impartida des dels 3 anys, ja que fins als 7 els infants són molt receptius. A més, en aquestes edats, encara que la seua capacitat de judici i raonament és molt limitada, és fonamental establir-hi una bona base formativa. A partir dels 7 i fins als 12 anys serà un període de consolidació, reforç de conceptes i posada en pràctica. L’educació viària infantil tracta de:

  • Donar a conèixer les normes viàries vigents per a promoure hàbits i actituds de respecte cap a aquestes.
  • Oferir informació sobre la circulació i el transport des de la perspectiva dels beneficis que aporten, però sense deixar d’assenyalar que el seu mal ús provoca conflictes i perills per a la comunitat.
  • Descobrir, analitzar i comprendre les normes, el perquè dels codis i els seus encerts.
  • Obtenir una visió global que permeta detectar problemes i possibles solucions.
  • Reconèixer les responsabilitats dels agents socials que incideixen en el trànsit.
  • Promoure l’ús del transport públic.

No en són conscients

Els adults tenim el costum de sobreestimar les habilitats dels infants, més encara quan es tracta d’activitats diàries com són pujar a un autobús o creuar un carrer. Encara que aquestes accions són quotidianes, el seu grau de dificultat és més gran del que pot semblar. Hem de tenir en compte que la seua agilitat sensorial és menor. De fet, està comprovat que els xiquets presenten dificultats per a jutjar la velocitat dels vehicles que s’acosten i que les diferents grandàries dels automòbils poden induir-los a cometre errors quant a la distància. A més, el seu pensament no té res a veure amb el d’un adult: per a ells, creuar malament un carrer està malament perquè així li ho han ensenyat, però no comprenen el grau de perill que això comporta.

El xiquet com a vianant i viatger

Com a vianant

  • Els infants no senten el perill. Surten al carrer amb la idea de jugar.
  • Si no estan caminant, caldrà que s’aturen en llocs segurs, allunyats de la circulació i que puguen ser vigilats.
  • Cal caminar sempre per la vorera, lluny del rastell, i parar atenció a les entrades i sortides de vehicles dels garatges.
  • També s’ha de parar una atenció especial quan creuen el carrer. És millor creuar-lo en el punt en què hi ha un semàfor que no fer-ho per un pas de vianants. Els infants aprenen jugant, per la qual cosa fixar-se en el canvi de color dels ninots i responsabilitzar-los de l’ordre de creuar és un bon mètode d’ensenyament.
  • L’adult que vaja amb ells no ha d’infringir cap regla de trànsit.
  • Ha d’aprendre a identificar zones reservades per a vianants i iniciar-se en el coneixement d’alguns senyals, especialment els dels agents i els lluminosos.

Com a viatger

  • Ha de compartir un viatge pacient i relaxat per part del conductor.
  • Ha d’anar assegut darrere i no tocar les manetes, les finestres o les portes. Totes han de tenir el botó de seguretat posat.
  • Els infants menors d’un any han d’anar asseguts en el sentit oposat a la marxa. Fins als 12 anys hauran d’asseure’s, en el sentit de la marxa, en cadiretes o adaptadors homologats.
  • El cotxe no s’ha d’obrir mai fins que no estiga totalment aturat.
  • Ha de baixar del cotxe sempre per la vorera, mai per la calçada.
  • En el transport públic, els menors de 12 anys tenen prioritat de seient, igual que les dones embarassades, les persones amb minusvalidesa i els ancians.
  • En el transport escolar, cada infants ha d’ocupar un seient. Les portes no s’obren fins que el vehicle estiga estacionat en la parada i s’ha de donar pas per a pujar-hi i baixar-ne.
  • Si va de ‘paquet’ en una bicicleta, cal assegurar-se que tant el ciclista adult com el passatger infantil porten els cascos adequats i ajustats de manera correcta.
  • En aquest cas és també imprescindible que el seient del xiquet tinga un respatller alt, que vaja subjectat amb un cinturó d’arnés i que puga recolzar els peus perquè no queden atrapats pels radis de la bicicleta en marxa.