Grafologia

Què desvela la nostra escriptura

Encara que la grafologia està qüestionada com a ciència, sí que està admès el valor que té per a analitzar trets de la personalitat
1 Novembre de 2005
Img miscelanea

Què desvela la nostra escriptura

La grafologia és una tècnica que, a partir de l’anàlisi de l’escriptura, permet conèixer la personalitat d’un individu. Alguns corrents li confereixen estatus de ciència, però uns altres rebutgen de ple aquesta catalogació. Sense entrar en la polèmica, sí que hi ha acord en l’afirmació que posseeix pautes científiques que regeixen l’anàlisi d’un especialista i li permeten definir qualitats generals de caràcter i aspectes de conducta. La seua aplicació està lligada tradicionalment a la psicologia, però també se’n serveixen els departaments de recursos humans de les empreses, que analitzen l’escriptura i la firma per afegir dades al perfil d’un treballador; la branca neurològica de la Medicina -l’anàlisi de manuscrits d’un pacient serveix d’ajuda en la detecció, el grau i el desenvolupament d’algunes patologies-; i, per descomptat, els forenses, tant clínics com policials, perquè la lletra, igual com les empremtes dactilars, és única i inimitable.

Una eina auxiliar

La fiabilitat de l’estudi grafològic depèn que s’aconseguisca aïllar de l’endevinació amb què es barreja massa vegades, i que oferisca conclusions que, efectivament, ajuden a conèixer l’autor de la lletra. La tasca és dura perquè la matèria amb què es treballa, l’escriptura, és molt saborosa perquè els xarlatans la facen objecte de les seues endevinacions. Qualsevol manual que al.ludisca a la grafologia estarà d’acord que l’escriptura rodona correspon a persones tranquil.les i passives, o que una firma llegible és la d’un subjecte responsable però superb. Aquests trets responen als arquetips que, des de Plató, filòsofs i estudiosos de l’ésser humà utilitzen per classificar personalitats, i també als temperaments definits per Hipòcrates.

/imgs/20051101/miscelanea.jpg
Així i tot, són molts més els trets que cal estudiar, i moltes les variants que han de portar a concloure que la grafologia resulta oportuna i útil. I és que les conclusions grafològiques no es limiten a enumerar variants de tipus de lletres, sinó que s’ajuden de l’anàlisi per a perfilar caràcters i poder descriure una persona. Per això, els especialistes seriosos en grafologia parteixen d’una branca científica i solen ser neuròlegs, psicòlegs, filòsofs o psiquiatres que la converteixen en una eina auxiliar amb la qual atenen un pacient. De fet, les associacions nacionals i internacionals de grafoanalistes s’han dotat d’un codi deontològic que, entre altres regles, recull la d'”abstenir-se d’impartir ensenyaments de pràctiques màntiques (endevinatòries), a fi d’evitar la confusió produïda per la unió d’allò científic amb allò opinable i el descrèdit i falta de serietat que aquesta manera de procedir ocasiona a la professió de grafòleg i a la ciència a la qual serveix”.

En què basa la seua oportunitat i la seua utilitat?

La grafologia estudia l’escriptura manuscrita. És essencial que les lletres surten de l’acte d’escriure amb bolígraf o ploma i no amb llapis, perquè aquest últim dissimula els traços en entorpir el moviment de què resulten. La grafologia també pot analitzar dibuixos a manera de símbol. Un exemple és el Test de l’Arbre desenvolupat pel neuròleg Koch als anys vint, convertit avui en dia en un recurs habitual de la psicopedagogia, sobretot a les escoles primàries.

Però són dues les àrees en què la grafologia resulta especialment útil: el peritatge i la psicoanàlisi en la concepció més àmplia. Magistrats, bancs i policies se serveixen de l’evidència que cada escriptura és diferent. D’aquesta manera, si necessiten assegurar-se de l’autor d’una firma o trobar empremtes en manuscrits, fan servir l’anàlisi gràfica de documents i de comparacions de rúbriques efectuades per perits, que arriben a oferir proves concloents. Menys objectiva, però també molt valuosa, és l’analítica de la grafia, que ajuda a definir la psique d’una persona, tant per a descobrir patologies com causes de comportaments, etc.

Com es llegeix en les lletres?

/imgs/20051101/misce2.jpg Han sigut sobretot filòsofs alemanys i doctors francesos els qui més s’han preocupat d’investigar la grafologia, creant teories i provant hipòtesis per superar impressions subjectives i oferir lleis objectives. Així, s’ha conclòs que per a poder definir els trets d’un subjecte des de l’escriptura, una anàlisi grafològica ha de tenir en compte la persona que escriu i la situació en què ho fa.

La persona té un temperament, un caràcter, uns gens, un sistema nerviós, un gènere i una edat que determinen per si una forma de ser. La situació en què s’escriu, com ara factors ambientals, socials, escolars, familiars, culturals i fins i tot estats transitoris, determinaran el resultat de l’escriptura.

En un estudi en profunditat s’analitza l’ordre de l’escrit, la distància entre línies o la proximitat als marges, entre altres aspectes, per conèixer l’estructura mental d’un subjecte. També s’estudia la grandària de la lletra, que té relació amb el nivell d’autoestima i el grau d’expansió del subjecte; la inclinació de les lletres, per saber en quina mesura la persona es relaciona amb els altres; la direcció de les línies, per trobar l’estabilitat emocional; la pressió amb què s’imprimeix la grafia, per avaluar el nivell energètic d’una persona; la rapidesa de l’escriptura, que desvela les reaccions d’un individu davant de distintes situacions que se li plantegen; la continuïtat, és a dir, el grau d’unió o separació de les lletres i de les paraules, fet que permet conèixer el nivell de constància i regularitat d’un individu en la seua activitat, la seua vida afectiva i els seus pensaments; i finalment, la forma o estructura general de l’escriptura, que informa del comportament cultural, ètic i moral.

Què diu la nostra firma?

Si analitzar l’escriptura es pren a vegades com un joc, la firma serveix més, si pot ser, de comodí per a elucubracions i anàlisis pseudopsicològiques infundades. Els estudis seriosos de la firma s’utilitzen, en la majoria de vegades, per dur a terme peritatges en entitats financeres de targetes de crèdit o per verificar documents de caràcter legal, amb l’objectiu exclusiu de certificar l’autoria legítima d’una rúbrica. Deduir de la firma trets conclusius d’una psique és massa superficial, encara que serveix com un element més a l’hora d’efectuar una grafoanàlisi seriosa.