Objectiu: convertir la casa en el lloc més segur
Endolls, repeus de la terrassa, taules de vidre, ampolles de detergents, fàrmacs o un senzill didal converteixen la casa en l’espai on, segons dades ministerials, es produeixen la gran majoria d’accidents infantils. Són causes alienes a la voluntat i amb un gran component fortuït, i encara que la tendència marca un descens continu, sobretot en accidents amb conseqüències greus, les xifres no són encoratjadores. Segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat i Consum, l’any passat es van produir en total 2.016.555 accidents que van requerir tractament clínic, i com a conseqüència d’aquests van morir 2.000 persones. Els protagonistes principals dels accidents a casa són, lògicament, els que més temps hi passen: nens i dones.
El nombre total de casos s’incrementaria si es comptabilitzaren els que tan sols requereixen primers auxilis en la pròpia casa. No obstant això, entre els que sí que van necessitar atenció mèdica, la gravetat no és gens menyspreable: quasi el 50% dels accidents van provocar seqüeles per al sinistrat i les víctimes van necessitar una mitjana de 8 dies d’hospitalització per a curar-se. L’atzar (50%), els descuits o la distracció (19%), la imprudència o temeritat (17%) i la intervenció d’una segona persona (5%) són les causes principals del sinistre. Quan l’accident succeeix en utilitzar un utensili o un producte d’ús domèstic, algunes víctimes en culpen la construcció o el disseny (3%), però molt poques la falta d’informació proporcionada pel fabricant (0,1%), i un 0,4% d’elles fins i tot reconeix no haver seguit les instruccions d’ús. Quant a les lesions més habituals, els traumatismes lleus (cops, caigudes, talls…) representen més del 90% del total; les intoxicacions sumen entre 2% i el 4% de les consultes urgents als hospitals i ocorren fonamentalment en els nens d’entre 1 any i 5 anys; les cremades no arriben al 2%, però la majoria ocorren en nens de menys de 4 anys i generen molts ingressos i seqüeles, i l’ofegament, encara que constitueix una causa poc freqüent de consulta (menys del 1%), provoca una mortalitat elevada.
- Mantingui la calma, s’ordenen millor les idees i s’actua millor.
- Truqui al 112. Els professionals que l’atendran saben com cal procedir en aquests casos, i si fos necessari li enviaran una ambulància o un metge i fins i tot li indicaran què ha de fer fins que arribin a casa seva.
- Col·loqui el nen en posició còmoda; mantingui’l abrigat.
- Sempre haurà de donar prioritat a lesions que posen en perill la seva vida: hemorràgies, enverinament (encara que sigui només una sospita)… I en cas d’absència de pols i/o respiració i commoció o xoc, pot aplicar la respiració boca a boca o massatge cardíac, però només si sap fer-ho.
- No l’aixequi si no és estrictament necessari o si sospita d’alguna fractura.
- No li posi alcohol en cap part del cos.
- Controli l’hemorràgia, si n’hi ha. Una hemorràgia es considera copiosa, és a dir, greu, quan dura més que de 4 a 10 minuts i s’embeu, encara que sigui lentament, un drap net col·locat damunt de la ferida i pressionant-la lleugerament. Si l’hemorràgia és en una extremitat, elevi-la. No hi faci torniquets.
- No li ofereixi líquids.
- Atenció amb les lesions oculars. No comprimeixi l’ull ni li posi gases al damunt. Si han entrat en l’ull accidentalment productes de neteja, renti’l amb aigua tèbia abundant i vagi al metge. No intenti resoldre el problema pel seu compte.
- No faci més del necessari fins que arribi l’ajuda professional.
Ambdues són les estances més perilloses de la casa, si s’atén als comunicats d’incidències. Evitar-los s’aconsegueix adoptant mesures senzilles que han de convertir-se en hàbit.
En la cuina
- No deixi mai els nens sols si està cuinant o fent servir el forn.
- Guardi tots els productes de neteja en un calaix alt, mai sota la pica.
- Si és possible, doti els foguers d’un sistema de bloqueig, i no jugui mai amb els interruptors o les claus del gas.
- Oculti ganivets, tisores i mistos.
- Tanqui la porta de la terrassa i no hi guardi, a la vista, res que pogués semblar atractiu (galledes de la platja, joguines…).
- Col·loqui bloquejadors de portes (es troben en el mercat per un preu aproximat de 10 euros els 5 parells).
- Forns, rentadores, assecadores i planxes han d’estar fora del seu abast o amb tancament de seguretat.
- Atenció amb la planxa, encara que estigui apagada.
En el bany
- Eixugui sempre el terra mullat i acostumi’ls a posar-se sabatilles quan surten de la banyera.
- Controli la temperatura de l’aigua.
- Si té algun electrodomèstic en el bany, desendolli’l i allunyi’l del seu abast.
- Guardi les maquinetes i les fulles d’afaitar després d’utilitzar-les.
- Si té la farmaciola al bany -encara que el més adequat és no tenir-la en aquest lloc- tanqui-la amb cadenat, i eviti convertir-la en un lloc secret que desperti la curiositat dels més petits.
- Tanqui la clau de l’aigua del bidet, pot no resultar perillós però, sens dubte, és un lloc de joc atractiu.
Són molts els racons i objectes que poden portar el nen a patir un contratemps, per la qual cosa hem de prendre certes precaucions. No es tracta de coaccionar o sobreprotegir el nen i inhibir les seves necessitats d’exploració del medi, sinó de buscar tranquil·litat. És bàsic:
- Assegurar-se de disposar d’un interruptor diferencial (ICP). Es tracta d’un mecanisme de protecció de circuits, que detecta una desviació del voltatge i talla el corrent. La seva instal·lació és obligatòria en cases de nova construcció (ve d’obra), però si no té ICP convé contactar amb la companyia elèctrica per sol·licitar-ne la col·locació (costa uns 100 euros, però pot estalviar molts disgustos i diners).
- Instal·li sempre endolls amb presa de terra, i tapi l’interruptor amb unes plaques de plàstic, (un paquet de 10 unitats no supera els 10 euros).
- Guardi fora de l’abast dels nens tisores, agulles i caixes de costura.
- Amagui la caixa d’eines i no oblidi guardar les piles.
- Col·loqui topalls en les portes de les sales principals per a evitar que es tanquin.
- No ensenyi on guarda medicaments o productes tòxics i recipients de productes perillosos, encara que estiguin buits. Han de dipositar-se en llocs inaccessibles per als nens.
- Una taula de vidre en llocs de pas o de joc pot convertir-se en un objecte perillós.
- Si té armes, guardi-les amb pany i clau i mai no jugui amb elles.
- Les bosses de plàstic poden ser perilloses (alguns nens petits hi fiquen el cap i poden ofegar-se).
- Si hi ha escales a la casa, instal·li-hi barres de protecció.
- Si té piscina, col·loqui una xarxa sempre que no hi hagi un adult acompanyant els nens.
- Protegeixi els accessos a escales amb portes de seguretat.
- És important que les joguines siguin adequades a la seva edat, evitarà riscos innecessaris.
- No col·loqui cadires prop de finestres o balcons.