Viatjar de manera segura

Destinacions exòtiques: cal vacunar-se

La situació sanitària del moment, les malalties endèmiques de la zona, les característiques del viatge i la seva durada determinen les vacunes necessàries a l'hora de visitar un país
1 Maig de 2003
Img miscelanea listado 223

Destinacions exòtiques: cal vacunar-se

/imgs/20030501/miscelanea.01.jpg
300.000 persones es van vacunar al nostre país el 2000 contra malalties contagioses de països d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud, principals zones amb possibilitat d’infecció de patologies com la febre groga, el còlera o el paludisme, per citar-ne algunes. Encara que els ancians, les embarassades, els immunodeprimits, els nens i les persones amb malalties cròniques en constitueixen els principals grups de risc, el retrat del viatger que contreu alguna malaltia de les citades de manera més habitual és el d’un jove, menor de 30 anys, amb escassa experiència en viatges, que acampa a l’aire lliure, menja en llocs ambulants i passa més d’un mes recorrent zones rurals, preferentment en època de pluges. No obstant això, qualsevol viatger corre el risc d’infectar-se, per la qual cosa la vacunació no sols és convenient, sinó obligatòria per a entrar en alguns països.

Certificats de vacunació personalitzats

Disposar d’un certificat de vacunació és fonamental per a viatjar a algunes destinacions i fins i tot la presentació d’aquest document és obligatòria per a obtenir el visat d’entrada a nombrosos països africans i asiàtics. Si no té aquest certificat, el visitant podrà comprovar com li prohibeixen accedir a la seva destinació o s’haurà de sotmetre, com a mesura preventiva, a un període d’aïllament que pot ser de 10 dies.

Els centres de vacunació internacional, que es troben a totes les capitals de província, són els únics autoritzats pel Ministeri de Sanitat i reconeguts per l’Organització Mundial de la Salut per a programar i definir la vacunació necessària per a viatjar a cada país, i per tant, per a emetre la targeta de vacunació. La selecció de les vacunes per a un viatge determinat dependrà de la situació sanitària concreta del lloc que es vol visitar, de les malalties endèmiques que l’afectin, de les característiques del viatge (no es corre el mateix risc en un viatge d’aventura o en un d’organitzat, ni en un periple per una regió rural o per una zona urbana) i de la seva durada. Als centres s’habilita una fitxa per a cada viatger i es determinen ‘a la carta’ les vacunes que es necessiten. Només així s’evita l’administració indiscriminada de medicaments (que no tenen efectes secundaris i costen diners) o la protecció insuficient.

Programar amb antelació

/imgs/20030501/miscelanea.02.jpg
Els viatges amb destinacions d’alt risc, no sols de contagi de la malaltia sinó de transmissió a la tornada, s’han de preparar amb temps. És recomanable començar les gestions sanitàries almenys 4 o 6 setmanes abans de marxar-hi, perquè hi ha vacunes que, a més d’una primera injecció, necessiten un reforç posterior. Algunes requereixen diversos dies per a iniciar els efectes, unes altres no es poden aplicar simultàniament i unes altres estan contraindicades per a dones embarassades. A més a més, no es tracta d’emplenar una cartilla estàndard: es valoren totes les circumstàncies que envolten el viatge en el moment concret en què es farà. També és aconsellable tenir al dia el certificat de vacunació i haver sigut sotmès a un cicle primari de vacunació (la triple vírica: xarampió, rubèola i parotiditis, encara que generalment tots els ciutadans d’aquest país han sigut vacunats per a aquestes tres malalties). Qualsevol que sigui la regió que es vulgui visitar, els metges recomanen les vacunes contra l’hepatitis A i B, la diftèria i la febra tifoide, a més de les pertinents -depenent de l’alerta sanitària activa en el moment- per a la destinació i el període que s’hi estarà.

Vacunes

Febra groga: té una validesa de 10 anys. Cal posar-se-la almenys 10 dies abans d’emprendre el viatge. No en requereix una segona dosi. Costa 50 euros.

Còlera: la vacuna només ofereix un 50% de protecció, per la qual cosa les mesures higièniques són fonamentals. S’injecta unes setmanes abans d’emprendre el viatge i no en requereix una segona dosi. Costa 20 euros.

Paludisme o malaria: no hi ha una vacuna eficaç contra aquesta malaltia, per la qual cosa es recomana evitar la picada del mosquit transmissor. Però, a més a més, s’ha de prendre una pastilla de quimioprofilaxi la setmana anterior a ña sortida, totes les setmanes que duri el viatge i fins a quatre setmanes després de la tornada. Així mateix, és recomanable no beure tònica, ja que conté quinina, principi actiu d’alguns medicaments que combaten aquesta malaltia (sobretot els símptomes inicials, que apareixen al país visitat), i la seva ingesta anul·laria els efectes del tractament.

Tètanus: vacuna preventiva de gran importància, amb validesa de 10 anys. Convé recordar quan va ser l’última vegada que el pacient va ser vacunat, perquè si no es respecten els períodes de validesa es pot patir una reacció al·lèrgica. Costa 2 euros.

Febra tifoide: vacuna oral, que fa efecte a les tres setmanes i que protegeix durant tres anys. Recomanada per a viatgers de llarga estada o que visitin rutes turístiques no habituals. Costa 15 euros.

Hepatitis A i B: vacuna preventiva de gran importància. S’ha de posar almenys dues setmanes abans de partir i posar-se’n un reforç als sis mesos. Es recomana per a recorreguts d’aventura i per a menors de 30 anys. Costa al voltant dels 100 euros.

Meningitis: s’injecta un mes abans de partir i els seus efectes duren tres anys. Aquesta vacuna s’adapta al tipus de meningitis que afecti la zona que es vol visitar.

Poliomenitis: validesa permanent. Costa 15 euros.

Encefalitis japonesa: aquesta vacuna es recomana només per a persones que viatgin a àrees rurals asiàtiques durant quatre setmanes o més, o als qui visitin zones amb brots coneguts de la malaltia. Es tracta d’un tractament poc freqüent que normalment se sol·licita al centre internacional de vacunes, amb la qual cosa convé anar-hi amb més d’un mes d’anticipació.

No tot són vacunes

La vacunació és la mesura més radical recomanada per a viatjar a destinacions amb alt risc, però cal tenir molt present que no immunitzen, tan sols prevenen, amb la qual cosa és igual d’important extremar les mesures d’higiene, tant personals com alimentàries.

  • Triar roba i calçat adequats. Si la destinació és calorosa, s’han de triar fibres naturals (cotó, lli, etc.), lleugeres, no ajustades i de colors clars; és aconsellable canviar-se de roba sovint. El calçat serà ampli i ventilat per a evitar infeccions per fongs.
  • Espolsar els llençols i les mantes abans d’anar a dormir, així com la roba i el calçat abans de vestir-se, per si algun insecte o un altre animal s’hi hagués ocultat.
  • Usar barret i ulleres de sol i aplicar-se cremes amb filtre solar.
  • Portar una petita farmaciola amb desinfectant i cotó, antibiòtics, paracetamol, pastilles potabilitzadores i preparats antidiarreics.