Convidats i amfitrions perfectes
La ‘temporada alta’ no és un concepte aplicable només als períodes vacacionals per excel·lència. També les cerimònies civils i religioses es concentren en poques setmanes i tenen la pròpia temporada alta. Maig i juny són, amb diferència, els mesos preferits per a contraure matrimoni i els més habituals per a fer la primera comunió. Més del 50% de les 250.000 bodes, gairebé 200.000 comunions i prop de 300.000 batejos celebrats a Espanya al 2005 es van concentrar després de Setmana Santa i abans de l’estiu. Festa per a uns i compromís per a altres, aquestes cerimònies es regeixen per usos i costums que no sempre es coneixen i posen a prova tant amfitrions com convidats. Per això, sempre resultarà útil que els uns i els altres prenguen com a referència algunes pautes per a aconseguir l’objectiu principal: gaudir de la jornada.
- El caràcter més o menys íntim que es vulga imprimir a l’acte condicionarà tota la preparació, però la sensació de comoditat dels participants és una meta irrenunciable.
- La confecció, no sempre senzilla, de la llista de convidats pot incloure els compromisos familiars, socials i laborals, o només les persones que es desitja veure. Les dues decisions són vàlides. Ara bé, convé tenir clara l’opció escollida per a evitar discussions, malestar i incomoditat.
- La festa és un reflex de qui l’organitza. Els convidats, generalment, coneixen els amfitrions i poden fer-se una idea del caràcter i contingut de l’acte.
/imgs/20060501/miscelanea01.jpg - La invitació pot fer-se per telèfon, per correu electrònic o per correu postal, però sempre cal fer-la. No s’ha de donar mai per fet que algú ha de sentir-se convidat perquè se li va dir en algun moment.
- Si hi ha confiança amb els convidats, es pot incloure en l’enviament una targeta amb les dades del compte bancari o amb el comerç en què s’ha acordat una llista de regals.
- Si es convida una família al complet, s’ha d’especificar.
- Cal fixar el lloc en què s’asseuran els convidats al banquet, bé per mitjà de targetes amb noms davant de cada cobert, o bé amb una llista de taules i la relació de persones que les ocupen.
- Quan s’organitza la distribució dels convidats, convé evitar trobades no desitjades entre persones que no mantenen una bona relació. També és important ubicar els convidats que hi van sols en un grup en què puguen sentir-se còmodes.
- Ha de valorar l’oportunitat, l’obligació i el desig d’anar-hi.
- El dubte és un senyal de possible incomoditat. Es tracta d’una celebració. Si no es viu així i el compromís és eludible, és millor agrair-ho però rebutjar la invitació. Convé comunicar-ho com més aviat millor i sense esplaiar-se en justificacions. N’hi haurà prou d’al·legar la impossibilitat de disposar del dia i enviar, si així es considera, un present de valor testimonial.
- Si s’accepta la invitació, cal fer-ho al més aviat possible per a crear els mínims problemes possibles als amfitrions.
- Podem aprofitar el contacte per a preguntar amb tranquil·litat quin regal podem fer, si s’ha preparat una llista o si es prefereix rebre diners.
- S’han d’evitar els regals molt ostentosos, amb independència del poder econòmic que es tinga. En les bodes, el millor és enviar-lo amb anterioritat i evitar objectes personals.
- Encara que es tinga confiança, fins i tot molta confiança amb l’amfitrió o l’amfitriona, mai s’han de posar condicions ni exigències de cap tipus.
- Siga civil o religiosa, la cerimònia obeeix a uns requisits formals que s’han de resoldre amb anterioritat.
- Si hi calen padrins, padrines o testimonis, cal oferir-los tot tipus de dades sobre el seu paper.
- Si es vol comptar amb la participació d’algun convidat, convé fer-li-ho saber amb antelació.
- Si s’ha de formalitzar algun tipus de pagament (al cor, a l’oficiant, al xofer), el millor és encarregar aquesta tasca a algú de confiança.
- S’han de respectar els horaris. La puntualitat és una virtut i, en aquestes ocasions, una obligació.
- En una boda, el primer a arribar és el nuvi amb la padrina. Junts esperen els convidats, els qui indiquen la conveniència d’entrar al temple, l’ajuntament o la sala on se celebre la cerimònia. Després arribarà la núvia.
- En un bateig, una comunió o un aniversari, els primers a arribar són els amfitrions.
- Convé decidir amb antelació el seguici i la col·locació dels protagonistes principals. Si cal, es pot posar etiquetes als bancs. Es recomana tenir en compte les persones grans per a habilitar-los un seient.
- En la mesura que siga possible, és millor preveure l’ordre de les sessions fotogràfiques.
- La puntualitat és convenient.
- Cal atendre les indicacions de les persones que tenen la confiança dels organitzadors.
- En l’elecció del vestuari, s’ha de tenir present que mostra la manera de ser, però en aquesta ocasió també reflecteix el respecte envers l’esdeveniment i, sobretot, envers qui convida. No hem de perdre el propi estil però tampoc imposar amb aquest les conviccions personals. Si hem escollit anar a la cerimònia, n’hem acceptat les normes, i en la majoria de les ocasions es requereix certa etiqueta. Si l’home no utilitza corbata, és aconsellable que en aquestes celebracions faça una excepció, encara que no és condició obligatòria.
- Convé evitar les demores per a començar el banquet. Els convidats esperen.
- En la mesura que siga possible, és aconsellable conversar uns segons amb tothom i presentar-se a aquells que no coneixem.
- Si ens recordem del regal, és tot un detall agrair-lo i assenyalar com d’encertada ha sigut l’elecció.
- Si és
/imgs/20060501/miscelanea02.jpg una boda i hi ha ball, l’etiqueta indica que l’obre el pare amb la núvia. Passats uns minuts, el nuvi demana permís per a ballar amb la núvia i cedeix la padrina al padrí. Després s’hi aniran sumant la resta de parelles. Però això és només una fórmula que es pot modificar d’acord amb el criteri propi. - Arribada l’hora d’acabar, és una gentilesa que els nuvis estiguen prop de la porta acomiadant els convidats.
- S’aconsella puntualitat.
- Convé ocupar els seients sense qüestionar-los.
- Al banquet, és recomanable presentar-se davant la resta de companys de taula si no són coneguts.
- No s’ha d’abandonar la taula fins al final.
- Els temes de conversa han d’evitar assumptes polèmics.