Meteorologia

Com es pronostica el temps?

En èpoques d'inestabilitat atmosfèrica com la tardor i la primavera és més difícil encertar en la predicció
1 Novembre de 2003
Img listado miscelanea

Com es pronostica el temps?

/imgs/20031101/miscelanea01.jpg

Les altes temperatures patides l’estiu passat han situat la informació meteorològica, encara més si és possible, en el centre d’interès de la ciutadania. Dia a dia els informatius alertaven dels valors històrics a què arribaven els termòmetres. La precisió amb què s’ha anunciat el temps ha posat de manifest el coneixement cada vegada més gran que es té de la meteorologia, que ocupa el 7% de l’espai dels informatius televisius. No obstant això, els meteoròlegs no sempre encerten en el pronòstic, especialment en èpoques d’inestabilitat atmosfèrica com la tardor i la primavera, que és quan les variables són més canviants. Per molt que les prediccions s’elaborin a partir de la interpretació de nombroses dades obtingudes amb la més alta tecnologia (satèl·lits, observatoris…), estan sempre subjectes a probables alteracions climatològiques.

Fonts d’informació

Per a efectuar una predicció cal obtenir gran quantitat d’informació sobre les condicions que hi ha en superfície i en l’atmosfera. Els satèl·lits Meteosat subministren dia i nit, cada mitja hora, imatges completes del disc terrestre transmeses per tres canals de l’espectre, i els vaixells que surten a la mar i les aerolínies comercials igualment en fan mesuraments. Les dades també s’aconsegueixen per mitjà de globus sonda que les estacions meteorològiques de tot el món llancen dues vegades al dia a l’atmosfera superior i mitjançant boies permanents que registren la temperatura a centenars de metres de profunditat en l’oceà.

El meteoròleg, doncs, en el moment d’elaborar el pronòstic disposa d’infinitat de fonts que regiran les seves conclusions. Haurà de conèixer la pressió atmosfèrica mesurada en mil·libars pel baròmetre. Necessitarà saber quines condicions de vent revela l’anemòmetre per a estimar, sobretot, la sensació tèrmica, que depèn de la velocitat del vent. Amb el psicròmetre coneixerà la humitat atmosfèrica, necessària per a efectuar la previsió de les properes hores. Haurà de desxifrar les claus servides per la meteorologia aeronàutica i rebre els butlletins de meteorologia marítima en les escales Beaufort i Douglas. També haurà de fer servir productes específics (butlletí agrometeorològic, balanç hídric, radiació ultraviolada, etc.).

Interpretar les dades

Una vegada obtingudes les dades i gràcies a l’experiència se’n fa la interpretació o, el que és el mateix, la predicció. Tot i els avanços tecnològics, inclosos els sofisticats sistemes informàtics, només es pot pronosticar el temps de forma relativament precisa amb uns dies d’antelació, perquè els innumerables factors que determinen la temperatura i les condicions atmosfèriques estan sotmesos a una probabilitat de canvi molt alta.

La meteorologia ofereix tres tipus d’informació. D’una banda, l’explicació de les causes que han motivat una situació climàtica determinada i la descripció d’aquesta situació; d’una altra, el pronòstic del temps actual i recent obtingut dels sistemes d’observació i la vigilància atmosfèrica permanent (estacions i instruments meteorològics, satèl·lits, radars, xarxa de raigs…). I, finalment, la de l’evolució més probable del temps a curt, mig i llarg termini (d’un a deu dies) que cal esperar, d’acord amb les possibilitats i límits del coneixement científic, basada en els mitjans tècnics més avançats i en l’experiència i la professionalitat de meteoròlegs qualificats.

Dins d’aquesta última informació ocupen un lloc prioritari els avisos meteorològics quan s’observen o preveuen fenòmens atmosfèrics especialment rellevants per superar determinats valors llindars, atès que poden significar un risc per a les vides o béns dels ciutadans. Aquests avisos són subministrats a les autoritats de protecció civil i altres organismes encarregats de les mesures de prevenció corresponents i als mitjans de comunicació per a la seva difusió pública.

Una mica més que la dona o l’home del temps

Els professionals que informen del temps són llicenciats en Ciències Exactes dins de la branca de Ciències de l’Atmosfera, encara que també s’imparteix un títol intermedi en el batxillerat en Ciències de l’Atmosfera de 3 anys. Aquesta formació capacita a priori el desenvolupament de l’activitat, però per a poder pertànyer al cos oficial de meteoròlegs, diplomats o observadors de l’Instituto Nacional de Meteorología és imprescindible completar el curs selectiu, posterior a una oposició, les matèries i els nivells d’exigència del qual estan marcats per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Glossari bàsic de meteorologia
  • Alta pressió o anticicló. Àrea on la força exercida per l’atmosfera (la pressió) és més gran que la que hi ha al seu voltant i a la mateixa altura, fet que provoca un temps estable en aquesta zona.
  • Baixa pressió. Zona en què la pressió atmosfèrica és menor que la que hi ha al seu voltant. Aquest fenomen produeix la convergència de fenòmens inestables i s’associa a la presència de gran nebulositat i xàfecs.
  • Borrasca. Vent breu amb una velocitat compresa entre 110 i 130 quilòmetres per hora.
  • Xàfecs. Precipitació de gotes d’aigua que cauen des d’un núvol del gènere cumulonimbe. Es caracteritza per començar i acabar sobtadament, per variacions d’intensitat molt brusques i pels canvis ràpids que sofreix l’estat del cel.
  • Front calent. Té lloc quan una massa d’aire calent avança cap a latituds més elevades i la seva vora davantera ascendeix sobre l’aire més fred. Si hi ha prou humitat s’observen tots els gèneres de núvols que provoquen precipitacions de tipus continu.
  • Front fred. Es forma quan una massa d’aire fred avança cap a latituds més baixes i la seva vora davantera s’introdueix com una falca entre el terra i l’aire calent. Al pas d’aquest sistema, es poden observar núvols que poden provocar xàfecs o nevades si la temperatura és molt baixa. Durant el seu desplaçament la massa d’aire que ve desplaçant l’aire més càlid provoca descensos ràpids en les temperatures de la regió per on passa.
  • Isòbara. És una línia imaginària traçada sobre un mapa amb què s’uneixen punts on la pressió atmosfèrica presenta el mateix valor.
  • Mapa de superfície. Mostra la situació meteorològica al nivell de la superfície. Per norma internacional, el nivell mitjà del mar és considerat com el nivell superficial, per la qual cosa els observatoris situats a més o menys altura han d’ajustar les lectures perquè les seves dades es refereixin al mapa de superfície.
  • Massa d’aire. Volum extens de l’atmosfera les propietats físiques del qual, en particular la temperatura i la humitat en un pla horitzontal, mostren només diferències petites i graduals. Una massa pot cobrir una regió de diversos milions de quilòmetres quadrats i tenir diversos quilòmetres de gruix.
  • Temperatura ambient. És la temperatura de l’aire registrada en el moment de la lectura.
  • Temperatura màxima. És la temperatura més alta registrada en un dia, i que es presenta entre les 14:00 i les 16:00 hores.
  • Temperatura mínima. És la temperatura més baixa registrada en un dia, i es pot observar entre les 06:00 i les 08:00 hores.