Poques certeses i massa dubtes encara
En contra del que pugui semblar pel context negatiu en què generalment se cita, l’efecte hivernacle és un fenomen natural i necessari, causat per la presència de gasos a l’atmosfera, principalment vapor d’aigua i gas carbònic (CO2). Aquests i altres gasos retenen l’energia calòrica que es rep del sol i mantenen la temperatura dins dels límits que permeten el desenvolupament de la vida. Sense la seva concentració, la temperatura terrestre seria similar a la de la lluna, uns 18 graus sota zero. Per tant, l’efecte hivernacle no constitueix, per si mateix, una amenaça per a la vida a la Terra. Però l’activitat humana, principalment durant les últimes dècades i a l’hemisferi nord, tendeix a elevar la concentració de CO2, mentre amenaça la presència d’altres gasos vitals com l’ozó (O3). En conseqüència, una quantitat d’energia solar superior és atrapada a l’atmosfera, s’eleva la temperatura mitjana i els raigs danyosos cauen a la Terra amb més facilitat. Tanmateix, no s’ha provat encara la relació causa-efecte d’aquesta pujada de temperatura, per la qual cosa molts experts prefereixen anar amb compte abans de confirmar-la.
Igual com passa amb l’efecte hivernacle, el ciutadà no iniciat en aquestes qüestions identifica l’ozó com una substància negativa i perillosa i, en el seu cas, el situa en una capa ubicada a l’estratosfera a uns 30 quilòmetres de la superfície terrestre. Algunes fonts adverteixen que això no és del tot cert. Assenyalen que aquesta capa no existeix, ja que la seva concentració a l’atmosfera es manté desigual depenent de la latitud i la longitud on es mesuri. Les dades dels mesuraments de l’ozó són molt recents, d’aquí ve la falta de resultats concloents. Això no obstant, l’ozó té un paper essencial a l’atmosfera: actua d’escut protector impedint que els raigs perjudicials del sol (les radiacions de l’espectre gamma) arribin a la Terra. I, al contrari, permet de continuar el seu camí als raigs beneficiosos per a la vida.
Quan l’any 1977 investigadors de la Universitat de Califòrnia van detectar a l’Antàrtida alteracions en el nivell del gas i vuit anys més tard un nou mesurament va assenyalar una disminució del 40%, va saltar l’alarma. La falta d’ozó suposa un perill, ja que d’ell depèn el bloqueig dels raigs danyosos. Llavors es va encunyar el nom “forat de la capa d’ozó” que, encara que no és científicament correcte, serveix per il·lustrar la situació.
Els clorofluorocarbonis (CFC) i altres compostos sintètics relacionats amb ells suposen, pel que sembla, una amenaça a la presència d’ozó a les altures. Es tracta d’elements químics molt fàcils d’obtenir però difícils de suprimir, utilitzats com a propel·lents o gasos impulsors en aerosols i escumes per a la neteja de peces electròniques, que podrien afectar de forma negativa la quantitat idònia de gas a l’atmosfera. Com a mesura global i protectora de l’ozó, es va signar el 1987 el Protocol Mont-real, en el qual es va establir l’any 2000 per cessar tota producció de clorofluorocarbonis al món i al qual des de llavors s’han adherit 175 països.
Algunes teories atribueixen a la precària salut de l’atmosfera l’augment de malalties greus de la pell o de problemes oculars, tot i que de moment no s’ha demostrat la relació directa entre tots dos. Això no obstant, les evidències disponibles indiquen que existeix justificació suficient per prendre mesures preventives i començar a cuidar la salut de l’atmosfera. Els pitjors auguris sobre el canvi climàtic avancen que, si continuen les tendències actuals, alguns dels efectes previsibles seran l’elevació del nivell del mar, la modificació dels patrons de pluges i cicles agrícoles, la infecció d’aigües riques en esculls de corall i la multiplicació de malalties a la pell i als ulls. Tanmateix, els avenços tecnològics i els nous coneixements que s’adquireixen cada dia han de servir per evitar possibles danys.
Si bé és cert que els ciutadans es troben al marge de les grans decisions que els governs adopten en matèria de medi ambient, tots podem canviar els nostres hàbits de consum i col·laborar en la preservació de l’entorn. Ara bé, la manera més eficaç de reduir la producció de gasos hivernacle i d’evitar danys a l’atmosfera seria la reducció del consum mundial i la substitució de les activitats industrials i domèstiques contaminants per altres de menys perjudicials. Però sense que això impliqui desatendre les necessitats dels éssers humans que poblem el planeta, especialment els dels països pobres, que són els que més creixement econòmic i, per tant, “dret a contaminar” requereixen. Això, avui dia, és una mera utopia, ja que s’haurien d’esquivar innombrables barreres polítiques, culturals i comercials, i interessos econòmics dels diversos països. De tota manera, la situació ha de millorar perquè: – Els avenços registrats en el reciclatge de materials són encara insatisfactoris. – Preval el costum de rebutjar els productes una vegada consumits, sense dipositar-los en un contenidor específic (paper i cartró, vidre, piles, plàstics i brics…) per a materials reciclables. – Les energies alternatives són encara insuficients i cares. – Només s’aprofita un 1% de l’energia solar, virtualment inesgotable. – Els vehicles elèctrics o moguts per combustibles “ecològics” no deixen de ser meres anècdotes en un mercat massa conformista pel que fa al compromís de reduir el seu impacte mediambiental.
El consumidor pot assumir la seva part de responsabilitat en l’abús amb què actuem sobre la naturalesa i col·laborar amb el que es coneix com a desenvolupament sostenible. Els hàbits següents repercuteixen positivament en el medi ambient:
Prou als mals fums:
- Reduïu l’ús del vehicle i reviseu-ne el motor per no produir més contaminació de la necessària. La mateixa regla és vàlida per a talladors de gespa, segadores, compressors…
- Disminuïu l’ús de calefacció i aire condicionat.
- Escurçament de distàncies:
- Si és possible, escolliu viure a prop del col·legi o de l’oficina i feu la compra diària al veïnat.
- Si el cotxe és part indissoluble de la vostra feina, optimitzeu els vostres itineraris.
- Per als vostres desplaçaments urbans utilitzeu el transport públic, les bicicletes i la caminada.
- En comprar utensilis per a la llar, com frigorífics, rentadores i bombetes, escolliu els que consumeixin menys energia per fer
- la mateixa funció. A més de pagar menys en la factura de la llum, potenciareu un efecte dòmino que inclinarà els fabricants a construir aparells més eficients energèticament i, per tant, menys contaminants.
- Exigim a l’Administració que promogui l’estalvi d’energia. L’any 2007 a Espanya serà possible escollir companyia elèctrica, per la qual cosa convé meditar sobre els avantatges d’escollir-ne una que utilitzi fonts d’energia renovable.