Meravelles vives en perill
Els esculls de corall es troben entre els ecosistemes més antics i biològicament més diversos de la Terra. Anomenats sovint ‘boscs de pluja dels oceans’, originàriament van emergir fa més de 2.000 milions d’anys, si bé alguns tipus de coralls que viuen avui en dia tenen 150 milions d’anys. Les algues marines, en solitari o en companyia de molt diversos organismes (coralls, esponges, foraminífers, briozous, bivalves), han construït enormes edificis rocosos de centenars de quilòmetres quadrats d’extensió i centenars de metres d’altura per formar el que coneixem com esculls. Aquests bells hàbitats alberguen una extraordinària varietat de plantes i animals marins – a penes 100.000 espècies han sigut anomenades i descrites fins ara d’entre un nombre estimat entre 500.000 i 2 milions. Segons la seva disposició, els esculls poden ser de tres tipus: de franja, units a la línia de costa, amb amplàries d’un a dos quilòmetres; de barrera, amb amplàries de 2 a 15 quilòmetres i separats de la costa per una albufera o lagoon; i atols, de formes circulars sense relació amb cap terra emergida.
La unitat bàsica del corall és el pòlip, un cos en forma de tub amb una boca voltada de tentacles que en l’extrem inferior disposa d’un disc basal que li serveix per a adherir-se al substrat. L’aparent consistència rocosa o de pedra que presenten els coralls és deguda a la presència d’un esquelet calcari -format de carbonat de calci- que cobreix tota l’estructura del pòlip, amb excepció dels extrems, on es troben la boca i els tentacles que els serveixen per a alimentar-se o protegir-se de possibles depredadors. Les aigües tropicals on es desenvolupen els esculls són càlides, cristal·lines i pobres en nutrients. L’absència de nutrients ha forçat els coralls a ser molt efectius a l’hora d’aprofitar les diverses formes d’aliment presents en l’aigua.
Els esculls de corall són vitals per a les indústries de la pesca i del turisme de les illes i les àrees costaneres que beneficien. Proporcionen un hàbitat essencial per als peixos, brinden suport a espècies amenaçades i en perill i alberguen mamífers marins i tortugues protegides. També representen una font d’aliment important per a milions d’habitants del món, a més d’oferir altres beneficis per als éssers humans, com el subministrament de composts per a productes farmacèutics. Nous elements obtinguts del corall podrien ser eficaços agents antimicrobials i antivirals per a combatre malalties en el futur.
Els esculls de corall estan sent degradats per l’activitat humana. La pesca excessiva, el desenvolupament de les costes, els lixiviats (desguassos) d’aigües residuals, fertilitzants i el sediment provinent de les terres desforestades quan plou en són els pitjors enemics. Els experts pronostiquen que, als esculls del món, els queden menys de cinquanta anys de vida si no es prenen les mesures oportunes.
Amenaces principals
Canvi climàtic
La resposta d’aquests ecosistemes davant del canvi climàtic es coneix com blanquejament del coral. Quan el corall s’enfronta a un estrès extrem i prolongat per l’escalfament de les aigües tropicals, expel·leix les algues que viuen en els seus teixits, perd el seu color natural i hi apareix un to blanquinós. El corall mor en perdre el seu element simbiòtic (les algues del seu teixit).
Aigües residuals i corrents procedents de l’agricultura
Aquestes aigües tractades incorrectament fan mal a l’escull de corall perquè sobrecarreguen de nutrients el delicat sistema. Al Carib, per exemple, tots els dies van a parar a la costa milions de litres d’aigua tractada inadequadament, a més de deixalles industrials.
Desenvolupament desenfrenat i desforestació indiscriminada
Totes dues pràctiques destrueixen el sòl, que llisca a les aigües costaneres amb la pluja. Això fa que diminutes partícules de sediment suren llarg temps, i bloquegen la llum solar que ha d’arribar als coralls i als prats d’algues, necessària perquè sobrevisquin.
Sobrepesca
Aquesta activitat ha transformat esculls saludables en esculls coberts d’algues. Alguns mètodes de pesca, que fins i tot utilitzen productes químics, danyen directament l’hàbitat crític necessari per a assegurar el futur de la pesca.
Pesca submarina amb arpó
Científics marins han documentat que aquesta pràctica elimina selectivament espècies completes de la cadena alimentària.
Àncores usades i maniobres militars
Destrueixen, en qüestió de segons, segles de creixement de corall i importants hàbitats de peixos.
Nedadors i submarinistes descuidats
Visiten els esculls i causen danys perquè s’aturen sobre els coralls o els toquen. Alguns fins i tot arranquen trossos de corall o recullen esponges o petxines per a guardar-los com a record, sense considerar que són organismes vius que s’acaben podrint en la maleta.
Abocaments de petroli
Els vessaments de petroli afecten la taxa de creixement i els sistemes de reproducció dels coralls. Els dispersants utilitzats després d’un abocament només augmenten l’amenaça als coralls i fins i tot poden matar-los.
Llanxes de motor
Conductors irresponsables de bots de motor poden ferir o pertorbar espècies en perill d’extinció, com ara les tortugues marines i els manatís que s’alimenten en els prats d’herba marina poc profunds.
Escombraries
És un problema creixent, tant estètic com ambiental, en àrees on els éssers humans viuen o que visiten. Plàstics i la resta d’escombraries surant en l’oceà són confosos amb menjar per les tortugues marines i els dofins, amb conseqüències fatals.
La major concentració de coralls del món està situada a Queensland (Austràlia) i consta de 2.500 quilòmetres d’illes i d’illots paradisíacs, per la qual cosa pot ser qualificada com una de les més grans meravelles del món. Aquest escull es compon dels esquelets calcaris de milers de milions de cossos polípers de corall dipositats al llarg de milions d’anys. Es poden trobar més de 400 espècies de coralls, diferents per les talles, les formes i els colors, on habiten més de 1.500 espècies de peixos i de crustacis. La Gran Barrera de Corall es troba voltada d’unes 900 illes, però poques poden acollir visitants i són el paradís del busseig per a l’exploració dels fons marins.
D’altra banda, a Mèxic hi ha esculls coral·lins a l’oceà Pacífic, el golf de Mèxic i la península de Yucatán. En aquesta última zona, l’escull forma una barrera discontínua d’un miler de quilòmetres de longitud, que es prolonga fins a Hondures i que és considerada la segona barrera de corall més gran del món. També a Madagascar, les Seychelles, el mar Roig, el golf Pèrsic, Indonèsia, les Filipines, Papua-Nova Guinea, Hawaii i les illes del sud del Pacífic hi ha esculls de corall.