Vies pecuàries

L'objectiu és adaptar-les al segle XXI

1 Abril de 2004

L'objectiu és adaptar-les al segle XXI

/imgs/20040401/img.medioambiente.01.jpg
Cañadas a Navarra, cabañeras a Aragó, cordeles i veredas a Castella… Les antigues rutes de la transhumància ramadera configuren una extensa xarxa de vies pecuàries que travessen i recorren la península Ibèrica en uns 125.000 quilòmetres de longitud i ocupen una superfície de 425.000 hectàrees. Les vies pecuàries són una mena de corredors ecològics que es distribueixen per més de 40 províncies i que, avui en dia, a més de servir per al trànsit del bestiar, s’han convertit en suport d’altres pràctiques d’esbarjo en plena naturalesa. S’estima que quasi el 40% d’aquests camins han desaparegut en actualitat. Davant de l’abandonament progressiu d’aquest patrimoni públic, cal conèixer l’estat actual d’aquestes vies i oferir alternatives d’ús, compatibles amb l’aprofitament ramader, que en garanteixin la recuperació i la revitalització.

Història unida a la transhumància

El seu origen es remunta als primitius pastors nòmades i aconsegueixen l’esplendor amb el desenvolupament de la Mesta castellana (organització ramadera i econòmica) els segles XV i XVI. Tradicionalment, els moviments estacionals de ramats a la recerca de pastures, la transhumància, es feien a través de les carrerades que unien les pastures d’estiu a les muntanyes, amb les d’hivern situades a les àrees amb clima més benigne de les valls. Històricament, han sigut freqüents els conflictes en les carrerades pel pas dels ramats al costat de les propietats agrícoles. Per a evitar aquest tipus de disputes, es va procedir a delimitar (partionar i amollonar) les vies pecuàries, i a reglamentar-ne l’ús. La xarxa de vies pecuàries es complementava amb abeuradors (rierols o remels de rius on el bestiar bevia), descansadors (zones destinades al descans d’animals i pastors) i pletes (llocs on es passava la nit, el bestiar recollit i els pastors davall recer).

En la segona meitat del segle XX, la crisi dels sistemes ramaders tradicionals i l’abandonament rural, juntament amb les nombroses agressions a què han sigut i són sotmeses les carrerades, han aguditzat la seva decadència fins a extrems que en fan perillar la integritat futura, i amb ella la del patrimoni etnogràfic, històric i cultural associat a aquestes.

Principals Carrerades Reials:

/imgs/20040401/img.medioambiente.02.jpg

  • Carrerada Reial de la Plata o Vizana (500 quilòmetres)
  • Carrerada Reial Lleonesa Occidental (700 quilòmetres)
  • Carrerada Reial Lleonesa Oriental (700 quilòmetres)
  • Carrerada Reial Segoviana (500 quilòmetres)
  • Carrerada Reial de Conca (350 quilòmetres)
  • Carrerada Reial del Regne de València (250 quilòmetres)
  • Carrerada Reial Galiana (400 quilòmetres)
  • Carrerada Reial Soriana Oriental (800 quilòmetres)
  • Carrerada Reial Soriana Occidental (700 quilòmetres)

Hi ha tres grans sistemes de vies pecuàries

La central o segoviana, l’occidental o lleonesa i l’oriental o de la Manxa. La segoviana era també coneguda com a andalusa o soriana. Les dues primeres penetren àmpliament en el territori de l’actual Comunitat de Madrid, una de les províncies de major densitat de vies pecuàries a causa de la seva posició estratègica al sud del Sistema Central. Les dues compten amb trams molt importants, ja que estan obligades a travessar el Sistema Central pels seus passos naturals.

Qüestions legals

El règim jurídic de les vies pecuàries consagra el caràcter públic d’aquests camins, considerant la totalitat d’aquestes com un llegat històric d’interès capital i únic a Europa. La legislació actual preveu que les comunitats autònomes n’hauran de portar a terme l’actuació respecte de les vies pecuàries d’acord amb les finalitats següents:

  • Regular l’ús de les vies pecuàries d’acord amb la normativa bàsica estatal.
  • Exercir les potestats administratives en defensa de la integritat de les vies pecuàries.
  • Garantir-ne l’ús públic, tant per a l’ús ramader com quan s’hi adscriguin altres usos compatibles o complementaris.
  • Assegurar la conservació adequada de les vies pecuàries, així com d’altres elements ambientals valuosos vinculats a aquestes.

Activitats prohibides a les vies pecuàries:

  • La caça en totes les formes que hi ha
  • La publicitat
  • L’extracció de roques, àrids o graves
  • Els abocaments de qualsevol classe
  • L’asfaltament o qualsevol procediment semblant que desvirtuï la seva naturalesa.
  • El trànsit en vehicles tot terreny, motocicleta i qualsevol altre vehicle motoritzat.
  • Les ocupacions o instal·lacions no autoritzades.

Agressions ambientals

  • Les vies pecuàries espanyoles es veuen amenaçades pels cultius d’alguns agricultors confrontants, que n’alteren els mollons i envaeixen les vies fins i tot amb plantacions permanents de fruiters i vinyes.
  • Han estat envaïdes per la urbanització dels trams de camí més pròxims a nuclis urbans. En el millor dels casos es dissenyen alternatives de pas, però majoritàriament aquestes solen ser impracticables.
  • La implantació d’infraestructures viàries (circumval·lacions, variants) sobre trams sencers de carrerades sense camins alternatius ha generat tanques infranquejables per als ramats.
  • L’ocupació de les vies pecuàries per abocaments incontrolats de runes, pedres, deixalles i tot tipus de rebuigs que ningú no vol al seu terreny particular impedeix el seu ús i en dificulta la regeneració.
  • Alguns projectes de desenvolupament rural modifiquen profundament, si no en provoquen la desaparició física, les dimensions de les vies (nous regadius, concentracions parcel·làries, repoblacions forestals, creació de pastures…).
  • La negligència de moltes entitats locals en descuidar l’actualització dels antics cadastres i la inclusió de la xarxa de carrerades en els seus planejaments urbanístics en dificulta el manteniment.
Com es poden adaptar al segle XXI?
  • Zones verdes: en les proximitats dels pobles les carrerades ofereixen un sòl públic en el qual és possible condicionar àrees verdes d’expansió i passeigs arbrats que, com a corredors biològics, facilitin el contacte natural entre l’espai urbà i el medi agrícola.
  • Turisme rural i cultural: les carrerades són autèntiques rutes culturals, el seu traçat uneix pobles i paisatges, ja que recorrent-les és possible descobrir la gran diversitat de contrasts de la nostra terra. A més, poden ser aprofitades com a aules de naturalesa per a escolars i com a suport per al turisme rural creixent
  • Espais d’esbarjo: recórrer la carrerada a peu, en bicicleta o a cavall és una aventura a l’abast de tothom. En aquest sentit, les diverses federacions de Muntanyisme promouen la senyalització i l’equipament de les carrerades com a xarxa bàsica de sendes de curt o llarg recorregut (GR).